Erwin Schrödinger

Erwin Schrödinger

Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger (Erdberg, Viena, Imperi austrohongarés, 12 d'agost de 1887 – id., 4 de giner de 1961) fon un fisic austriac, nacionalisat irlandés, que realisà importants contribucions en els camps de la mecanica quàntica i la termodinàmica. Va rebre el Premi Nobel de Fisica en 1933 per haver desenrollat l'equació de Schrödinger. Despuix de mantindre una llarga correspondència en Albert Einstein propongué l'experiment mental del gat de Schrödinger que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.

Biografia

Infancia i joventut

Schrödinger naixque en Erdberg, una localitat propenca a Viena, en 1887. Era fill de Rudolf Schrödinger,i Georgine Emilia Brenda. En 1898 entrà en l'Akademisches Gymnasium, una de les institucions d'ensenyança mija mes prestigioses de l'ambit germanic. Entre els anys 1906 i 1910, Schrödinger estudià en Viena rebent classes de Franz Serafin Exner i de Friedrich Hasenöhrl. Tambe realisà treballs experimentals en colaboracio en Friedrich Kohlrausch. En 1911, Schrödinger se converti en assistent d'Exner.

Carrera

En 1914 consegui la habilitación (venia legendi), que es la maxima calificacio academica que una persona pot alcançar en certs països d'Europa i Asia. Entre aquell any i 1918 participà en la I Guerra Mundial com part de l'eixercit austriaco, en Gorizia, Duino, Sistiana, Prosecco i Viena. El 6 d'abril de 1920 contrague matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se converti en ajudant de Max Wien en Jena, i el 20 de setembre adquiri el carrec de professor associat en Stuttgart. En 1921 se converti en professor titular en Breslau (hui Wrocław, Polonia).

Schrödinger se traslladà a l'Universitat de Zürich en 1922. En giner de 1926 publicà en la revista Annalen der Physik un articul cientific titulat Quantisierung als Eigenwertproblem (Cuantización com problema d'autovalores), en el que desenrollà la cridada equacio de Schrödinger. A l'any següent succei a Max Planck en l'Universitat de Berlín. No obstant, abandonà Alemania en 1933, a l'estar en contra del antisemitisme del Partit Nazi. Eixe mateix any se converti en fellow del Magdalen College, en l'Universitat d'Oxford. Rebe ademes el Premi Nobel de Fisica junt a Paul Adrien Maurice Dirac.

• 1934 Associat en l'Universitat de Princeton.
• 1936 Universitat de Graz, Austria.
• 1938 Despuix de que l'ocupacio d'Austria per Hitler, tingue problemes per haver abandonat Alemania en 1933 i per les seues preferencies politiques; busca beques i investigacions a través de Italia i Suïssa fins Oxford - Universitat de Ghent. En l'Institut d'Estudis Alvançats en Dublín, es Director de l'Escola de Fisica Teorica. Mes de 50 publicacions en varies arees. Intents cap a una teoria de camp unificat.
• 1944 ¿Que es la vida? (Concepte de còdic genetic, neguentropía).
• En Dublin fins la seua jubilacio.
• 1955 Torna a Viena (plaça ad personam). En una important conferencia durant la Conferencia d'Energia Mundial se nega a parlar sobre l'energia atomica degut al seu escepticisme. En el seu lloc donà una charrada sobre filosofia.

Faltà en Viena en 1961, als 73 anys, de tuberculosis. Li sobrevixque la seua viuda Anny. Fon soterrat en Alpbach (Austria).

¿Que es la vida?

En 1944 publicà en angles un menut volum titulat ¿Que es la vida? (What is life?), resultat d'unes conferencies divulgatives. Esta obra menor ha tingut gran influencia sobre el desenroll posterior de la Biologia. Aportà dos idees fonamentals:# Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la termodinamica, sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua complexitat exportant la entropía que produixen els seus processos (véase neguentropía ).# Segon, que la quimica de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o proteïnes, deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de James Watson, DNA, The Secret of Life, el llibre de Schrödinger de 1944, What's Life? li inspirà a investigar els gens, lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del ADN.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Erwin Schrödinger.
• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Erwin_Schrödinger de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.