Diferència entre les revisions de "Idioma groenlandés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 4: Llínea 4:
 
|pronunciació=
 
|pronunciació=
 
|atresdenominacions=
 
|atresdenominacions=
|estats=[[Groenlàndia]] (Dinamarca)
+
|estats=[[Groenlàndia]] ([[Dinamarca]])
 
|regió= Nort Amèrica
 
|regió= Nort Amèrica
 
|parlants= 50.000 aprox.
 
|parlants= 50.000 aprox.
Llínea 30: Llínea 30:
  
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües]]
 +
[[Categoria:Àrtic]]

Revisió de 18:09 27 feb 2015

Groenlandés
kalaallisut
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Groenlàndia (Dinamarca)
Regió: Nort Amèrica
Parlants: 50.000 aprox.
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Esquimo-aleutina

  Inuktitut
   Groenlandés

estatus oficial
Llengua oficial de: Groenlàndia
Regulat per: Oqaasileriffik
còdics de la llengua
ISO 639-1 kl
ISO 639-2 kal
ISO/FDIS 639-3 kal
SIL
vore també: llengua

L'idioma groenlandés (kalaallisut), també dit esquimo-groenlandés o groenlandés-inuktitut, és una llengua esquimo-aleutiana parlada en Groenlàndia i estretament relacionada en algunes llengües canadenques com l'esquimal. La llengua, l'igual que aquelles en les que està emparentada, és de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Caso no n'hi han paraules compostes. En Groenlàndia n'hi han tres dialectes principals: groenlandés septentrional, occidental i oriental. El groenlandés occidental, el més important dels dialectes, li diuen kalaallisut. El dialecte septentrional, inuktun, se parla prop de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més pròxim l'esquimal canadienc. El groenlandés el parlen més de 54.000 persones, lo que supon un número major al de tots els parlants de les demés llengües esquimo-aleutianes juntes.

A efecte de comparació, el nom 'esquimal' es Inuttut en groenlandés. Una de les paraules esquimals més famoses, iglú (casa), se diu illu en groenlandés. El groenlandés distinguix dos tipos de paraules obertes: sustantives i verps. Cada categoria és subdividix en paraules transitives i intransitives. Se distinguixen quatre persones: 1ª, 2ª, 3ª i 3ª reflexiva; dos números: singular i plural (no n'hi ha dual com en esquimal); huit temps: indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur i subjuntiu habitual; deu casos: absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu i perlatiu. Per a alguns noms (nominatiu i acusatiu) els verps tenen una inflexió bipersonal per al subjecte i el objecte (distinguides per persona i número). Els sustantius transitius porten inflexió possesiva. En contrast en les llengües esquimo-aleutianes de Canadà, el groenlandés s'escriu en caracters llatins i no en el silabari inuktitut. Un caràcter especial, la lletra Kra (k), s'utilisava exclusivament en groenlandés fins que una reforma ortogràfica la va substituir per la lletra q.