Diferència entre les revisions de "Antàrtida"
m (Texto reemplaza - 'es un' a 'és un') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Image:Antarctica 6400px from Blue Marble.jpg|right|thumb|250px|L'Antàrtida vista des de l'espai]] | ||
L''''Antàrtida''', també nomenada '''Continent Antàrtic''', te una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats, es troba al voltant del [[Polo Sur]] i esta circumscrita pel [[Círcul Polar Antàrtic]] als 66º 33' Sur, excepte la [[Península Antàrtica]], que enfilant cap al nort, enfronta a [[Amèrica de Sur]]. | L''''Antàrtida''', també nomenada '''Continent Antàrtic''', te una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats, es troba al voltant del [[Polo Sur]] i esta circumscrita pel [[Círcul Polar Antàrtic]] als 66º 33' Sur, excepte la [[Península Antàrtica]], que enfilant cap al nort, enfronta a [[Amèrica de Sur]]. | ||
Revisió de 00:38 7 jul 2014
L'Antàrtida, també nomenada Continent Antàrtic, te una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats, es troba al voltant del Polo Sur i esta circumscrita pel Círcul Polar Antàrtic als 66º 33' Sur, excepte la Península Antàrtica, que enfilant cap al nort, enfronta a Amèrica de Sur.
Els oceans Atlàntic, Pacífic i Índic banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.
Les distancies que lo separen dels atres continents son: a Amèrica del Sur 1.000 quilómetros; a Àfrica 3.600 quilometros; a Tasmania 2.250 quilometros; a Nova Zelanda 2.200 quilometros. Tal separacio del restant dels continents, a traves dels mars mes tempestuosos del mon, és un barrera infranquejable i explique la carencia total d'una fauna superior. L'existent es nomes fauna costera d'adaptacio aquatica o volatil i la seua font d'alimentacio es troba en el mar.
L'aspecte general del Continent Antàrtic es el d'una gran meseta interior, la Meseta Polar, que te una altura que en el mateix Polo Sur, alcança als 3.000 metros, dels quals 2.700 metros correspon a l'espessor de gel. Esta cobertura, que fa de l'Antàrtida el continent de major altura mija del mon (2.000 metros sobre el nivell del mar), amaga el relleu subjacent, permetent que nomes sorgixen aquelles formacions montanyoses que superen en altura a l'espessor del gel que les cobrix.