Diferència entre les revisions de "Molècula"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Image:Nitrogen-3D-vdW.png|thumb|Molècula de [[nitrogen]], N<sub>2</sub>]] | ||
En quimica, la [[molècula]] és la part més menuda d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molecula està formada per dos atoms o més units per un enllaç quimic. | En quimica, la [[molècula]] és la part més menuda d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molecula està formada per dos atoms o més units per un enllaç quimic. | ||
Revisió de 21:00 6 jul 2014
En quimica, la molècula és la part més menuda d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molecula està formada per dos atoms o més units per un enllaç quimic.
Una propietat important de tota molècula és la seua formula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'aigua (H2O), està formada per 2 àtoms de hidrogen (H) i un d'oxigen (O). Les molècules d'oxigen atmosferic estan formades per dos àtoms d'oxigen (O). Encara que el concepte de la molècula fora introduit en 1811 per Avogadro, l'existencia de molècules fon discutida per la comunitat cientifica fins el treball de Perrin en 1911.
Etimologia
El nom de "molècula" prové del llatí molecŭla, diminutiu del vocable llatí moles,[1] trauint-se com "massa".
El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en 1811 per Amedeo Avogadro, que se sobrepossat al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i multiples de John Dalton (1803-1808).
L'analisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existencia de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat cientifica en l'obra de Jean Perrin (1911) que després fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per Albert Einstein (1905). Jean Perrin també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos.
Referències
- ↑ "Molècula" Diccionari General de la Llengua Valenciana.