Diferència entre les revisions de "Bellota"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|'' Quercus ithaburensis ssp.macrolepis'' - [[MHNT.]] La '''bellota''' (de l'[[àrap...».)
 
m
Llínea 6: Llínea 6:
 
Dins les espècies de ''Quercus'' arbustives el [[coscoll]] fa les bellotes més grosses que les carrasques i els roures.  
 
Dins les espècies de ''Quercus'' arbustives el [[coscoll]] fa les bellotes més grosses que les carrasques i els roures.  
  
Les bellotes de carrasques i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguetat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt en elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan).
+
Les bellotes de carrasques i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguetat per a ser pasturades per ramats de [[porc|porcs]], [[ovella|ovelles]] i [[cabra|cabres]] que s'engreixen molt en elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan).
  
A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]].
+
En [[Espanya]] la devesa es manté en [[Extremadura]] i [[Andalusia]].
  
 
Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feen una mena de pa de bellota.  
 
Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feen una mena de pa de bellota.  
Llínea 18: Llínea 18:
 
{{Referències}}
 
{{Referències}}
  
[[Categoria:Fruts]]
+
 +
``Categoria:Aliments]]
 +
[[Categoria:Fruites]]

Revisió de 17:03 30 abr 2014

Quercus ithaburensis ssp.macrolepis - MHNT.

La bellota (de l'àrap ballūta, carrasca) és un frut característic de les plantes del gènero Quercus (família Fagaceae).

Dins d'este gènero hi ha espècies arbòrees que fan bellotes: la carrasca, la surera i totes les espècies de roures.

Dins les espècies de Quercus arbustives el coscoll fa les bellotes més grosses que les carrasques i els roures.

Les bellotes de carrasques i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguetat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt en elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan).

En Espanya la devesa es manté en Extremadura i Andalusia.

Segons Estrabó els habitants d'Hispània feen una mena de pa de bellota.

"Els montanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de bellotes de carrasca deixant-les secar, triturant-les i fabricant en elles un pa que es conserva un temps."


Referències


``Categoria:Aliments]]