Diferència entre les revisions de "José Maestre Laborde-Boix"

Revisió de 14:02 7 març 2014

Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia, fon membre destacat del Partit Conservador de la facció de ciervista, com el seu germà.

Fon nomenat Alcalde de Valéncia entre 1907 i 1909, i durant el seu mandat se feren els preparatius per a la Exposició Regional Valenciana, al temps que eixercí una dura repressió contra el sindicalisme i contra els republicans del Partit d'Unió Republicana Autonomiste (PURA), que eren majoria en el consistori.

Després fon elegit diputat en el Congrés pel distrit electoral de Enguera en les eleccions de 1914 i 1918. En 1923 recolzà la dictadura de Primo de Rivera, qui en març de 1930 ho designà novament Alcalde de Valéncia. En decembre de 1930 tingué que reprimir una folga general i un sindicaliste morí per dispars d'un guardia de seguritat.

Quan se proclamà la Segona Republica en abril de 1931 fon destituït. Posteriorment s'afilià a la Dreta Regional Valenciana, pero no ocupà ningun càrrec destacat.

Xavier Paniagua / Josep A. Duelles: Diccionari biografic de politics valencians 1810-2003. Institució Anfos el Magnànim, 588 pp., Valencia 2004. ISBN 847822386X

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''Josep Maestre Laborde-Boix''' ([[Valéncia]], [[1876]] - [[1936]]) fon un [[advocat]] i [[polític]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], germa de [[Francesc Maestre Laborde-Boix]], [[comte de Salvatierra]].
-Llicenciat en [[Dret]] per la [[Universitat de Valéncia]], fon membre destacat del [[Partit Lliberal-Conservador|Partit Conservador]] de la facció de [[Joan de la Cervol i Peñafiel|''ciervista'']], com el seu germà.
+Llicenciat en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]], fon membre destacat del [[Partit Lliberal-Conservador|Partit Conservador]] de la facció de [[Joan de la Cervol i Peñafiel|''ciervista'']], com el seu germà.
 Fon nomenat [[Alcalde de Valéncia]] entre [[1907]] i [[1909]], i durant el seu mandat se feren els preparatius per a la [[Exposició Regional Valenciana]], al temps que eixercí una dura repressió contra el sindicalisme i contra els republicans del [[Partit d'Unio Republicana Autonomiste|Partit d'Unió Republicana Autonomiste (PURA)]], que eren majoria en el consistori.