Diferència entre les revisions de "Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Guerra de Successió Espanyola == | == Guerra de Successió Espanyola == | ||
| − | {{ | + | {{articul principal|Guerra de Successió Espanyola}} |
[[Archiu:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]] | [[Archiu:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]] | ||
[[Archiu:Pretenents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretenents]] | [[Archiu:Pretenents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretenents]] | ||
| − | En morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió el [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la | + | En morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió el [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |cognom=Coll |nom =Maria |artícul =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |eixemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref> |
| − | + | En [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat a [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre |llinage= |nom= |títul=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> Amb la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Balcells |nom=Albert |títol=Histōria de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref> | |
| − | + | En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei a [[Saragossa]]. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valencia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de Valencia i d'Aragó, després de la [[batalla d'Almansa]] el 25 d'abril de 1707. | |
| − | Per enfortir la | + | Per a enfortir la seua reclamació al tro, després de la derrota a Almansa i la publicació per part de [[Felip II de Castella]] del [[Decret de Nova Planta]] i el naiximent imminent de l'[[Lluís I d'Espanya|infant Lluís]],{{sfn|León Sanz|2007|p=94}} l'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1807|1707]] i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], la bella filla de [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]]{{sfn|Crankshaw|1969|p=10-11}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seua adhesió a la causa austriacista,{{sfn|León Sanz|2007|p=97}} arribant poc després de la victòria aliada a la [[batalla d'Oudenarde]]. |
| − | + | En la [[península Ibèrica|península]], la guerra es desenrollava entre atacs i contraatacs dels dos bandos. Carles III [[Ocupació austriacista de Madrit (1710)|ocupà Madrit]],<ref>{{es}} Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, ''[http://books.google.cat/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA254&dq=madrid+1710+carlos&hl=ca&ei=J46nTMqdDM6ZOpnb7JkM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q=madrid%201710%20carlos&f=false La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV]'', v.2, p.254</ref> pero Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània <ref>{{ref-web |url=http://books.google.cat/books?id=cexku0IQZysC&pg=PA42&dq=inglaterra+presencia+mediterraneo+menorca+y+gibraltar&hl=es&ei=eq3nTL6EFsqbOqaxxN0K&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false|títol=Trafalgar y el mundo Atlántico - Gonzalo Butrón - Google Libros<!--Títol generat per bot-->}}</ref> ocupà [[Menorca]] en nom de Carles III el [[29 de setembre]] de [[1708]]. | |
| − | Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan Carles | + | Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan l'Archiduc Carles perdia en la península i els seus aliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'[[Josep I, emperador romanogermànic|emperador Josep I]], muigué de sobte, per la qual cosa es va dirigir a [[Viena]] per a assumir la successió al tro imperial,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fraser |nom=Antonia |títol=Love and Louis XIV: The Women in the Life of The Sun King |url= |llengua=anglès |editorial=Orion books |data=2006 |pàgines=331 |isbn=978-0-7538-2293-7}}</ref> fet que va provocar un canvi de recolzaments de les potències europees. |
== Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic == | == Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic == | ||
Revisió de 16:10 24 feb 2014
L'emperador Carles VI, en l'àmbit valencià conegut sobretot com a Archiduc Carles d'Àustria, (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era només archiduc d'Àustria va ser pretenent al tro de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, conseguint el recolzament del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de Valencia(1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar en el nom de Carles III. Aixina com també del Regne de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i del Regne de Nàpols (1706-1738), on va ser Carles IV. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740).
Orígens familiars
Naixqué l'1 d'octubre de 1685 en la cort imperial de Viena i fon el segon fill de l'emperador Leopolt I, emperador romanogermànic i la seua tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. Era net per llínia paterna del també emperador Ferrando III, emperador romanogermànic i de l'infanta Maria Ana d'Espanya, i per llínia materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Núpcies i descendents
L'archiduc anuncià el 18 d'agost de 1708[1] i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa, el seu futur matrimoni en Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, filla del duc Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen Se celebraren les esposalles el 23 d'abril de 1708 a Klosterneuburg[1] l'1 d'agost de 1708 a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.[2] D'esta unió naixqueren:
- el príncep Leopolt d'Habsburg (1716),
- Maria Teresa I d'Àustria (1717-1780), emperatriu del Sacre Imperi Romanogermànic, casada en Francesc III de la Lorena.
- la princesa Maria Anna d'Habsburg (1718-1744), casada el 1744 en Carles de Lorena,
- la princesa Maria Amàlia d'Habsburg (1724-1730).
Guerra de Successió Espanyola
En morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del Regne de Portugal, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne d'Irlanda i la major part del Sacre Imperi Romanogermànic,[3] pero Carles II va testar a favor de Felip d'Anjou, net del rei Lluís XIV de França i besnet de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut en el nom de Guerra de Successió Espanyola.[4]
En 1705, l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat a Lisboa en direcció al Mediterràneu. Es para en Altea, i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'archiduc Carles en la ciutat de Dénia, en el recolzament de la població civil[5] i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de Vic. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre quan el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació.[6] El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,[7] instalant-se en el Palau Real Nou.[8] Amb la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'Eixèrcit Regular Austraciste.[9]
En 1706, l'archiduc Carles fon proclamat rei a Saragossa. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal eixèrcit proHabsburg en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i James Fitz-James Stuart es va dirigir cap a l'Ebre[10] mentres François Bidal d'Asfeld va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del Regne de Valencia[11] i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de Valencia i d'Aragó, després de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.
Per a enfortir la seua reclamació al tro, després de la derrota a Almansa i la publicació per part de Felip II de Castella del Decret de Nova Planta i el naiximent imminent de l'infant Lluís,[12] l'archiduc anuncià el 18 d'agost de 1707 i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, la bella filla de Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel[13] i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seua adhesió a la causa austriacista,[14] arribant poc després de la victòria aliada a la batalla d'Oudenarde.
En la península, la guerra es desenrollava entre atacs i contraatacs dels dos bandos. Carles III ocupà Madrit,[15] pero Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània [16] ocupà Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.
Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan l'Archiduc Carles perdia en la península i els seus aliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'emperador Josep I, muigué de sobte, per la qual cosa es va dirigir a Viena per a assumir la successió al tro imperial,[17] fet que va provocar un canvi de recolzaments de les potències europees.
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
150px|thumb|left|Retrat de Carles VI [[Fitxer:Carles III Habsburg Lluc A I Alomar.jpg|150px|thumb|right|Únic escut conservat als antics territoris de la Corona d'Aragó de l'arxiduc com a sobirà de la Monarquia Hispànica (Museu del santuari de Lluc, Mallorca)]] El 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i la Guerra de Successió Espanyola va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht[18] i el 1714 del Tractat de Rastatt i el Tractat de Baden,[19] en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones; L'Imperi va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a Itàlia i als Països Baixos.[20]
El 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmàtica Sanció del 1713, que establia la indivisibilitat del regne[21] així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.[22] Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fou gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un nen, Leopold, en 1716, que va morir poc després. Un any més tard va néixer María Teresa. A la cerimònia del seu baptisme, els contemporanis van escriure que Carles, malgrat els seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la nena.[23] L'any següent va veure l'arribada d'una altra noia, Maria Anna.
Carles va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia,[24] arribant fins al Danubi,[3] però aquests guanys els perdé en la guerra de 1737-1739.[25]
Fins al 1725 no renuncià a la corona hispana, al Tractat de Viena,[26] per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títols que havia pres en començar el conflicte succesori.[27]
Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriós cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (Spanische Hofreitschule), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i mitjanes, sabates negres i mitjanes vermelles".[20] Durant el seu regnat es va construir la Biblioteca Nacional i les obres més importants del Barroc a Viena. També va tenir aficions musicals: va fer composicions i a vegades dirigia l'orquestra de la cort.
Carles VI d'Àustria morí el 20 d'octubre de 1740 a Viena però el seu intent per aconseguir que la seva filla fou hereva foren contestats per França, Prússia, Baviera i Saxònia, que van iniciar la Guerra de Successió Austríaca amb la invasió de Silèsia per Frederic el Gran.[28]
Es manté la teoría que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, probablement per Amanita phalloides.[29]
Títuls, càrrecs i successors
L'archiduc Carles era nomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i les dos Sicílies, entre atres,[30][31] i a partir del 1711 com a Carles VI electus Romanorum Imperator semper Augustus.[32][33]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 León Sanz, 2007, p. 93.
- ↑ León Sanz, 2007, p. 109.
- ↑ 3,0 3,1 Encyclopædia Britannica. «Charles VI (Holy Roman emperor)». britannica.com. Consultat el 22/10/2009.
- ↑ Plantilla:Ref-publicació
- ↑ Regidoria de Cultura de Dénia, L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).
- ↑ Juan Vidal, 2001, p. 63.
- ↑ Soldevila i Zubiburu, 1963, p. 1110 (vol.1).
- ↑ (1964) L'onze de setembre, Santiago Albertí, pp. 55.
- ↑ Balcells, Albert (2011). [1], La Butxaca, pp. 692. ISBN 8499302238.
- ↑ (espanyol) Enrique Giménez López, Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar
- ↑ (anglés) William Young, International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great, p.405
- ↑ León Sanz, 2007, p. 94.
- ↑ Crankshaw, 1969, p. 10-11.
- ↑ León Sanz, 2007, p. 97.
- ↑ (espanyol) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV, v.2, p.254
- ↑ Error en el títul o la url.«».
- ↑ (2006) , Orion books, pp. 331. ISBN 978-0-7538-2293-7.
- ↑ Plantilla:Ref-publicació
- ↑ (2000) [2], Cambridge University Press, pp. 119. ISBN 0521785057.
- ↑ 20,0 20,1 Crankshaw, 1969, p. 9.
- ↑ Crankshaw, 1969, p. 12.
- ↑ (1982) , Princeton University Press, pp. 128. ISBN 691-00796-9.
- ↑ (1932) , Crowell publishers, pp. 6.
- ↑ (2006) [3], Infobase Publishing, pp. 49. ISBN 1438129165.
- ↑ (2006) [4], Infobase Publishing, pp. 469-470. ISBN 1438129165.
- ↑ (1867) [5], E. Hunt and Son, pp. 64.
- ↑ Error en el títul o la url.«».
- ↑ (2007) , Backinprint.com, pp. 164. ISBN 0595469000.
- ↑ Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. Botanical Museum Leaflets, Harvard University 23(3):101–128.
- ↑ Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572
- ↑ Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX
- ↑ Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442
- ↑ Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554
Bibliografia
- (2006) , Ara Llibres. ISBN 84-96201-80-5.
- (1969) , Longman publishers.
- (2001) [6], Akal. ISBN 8470904108.
- Plantilla:Ref-publicació
- (1981) , Tres i Quatre. ISBN 9788475020396.
- (1963) [7], Alpha.
- (1999) , Rafael Dalmau.