Diferència entre les revisions de "Alta Edat Mija"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''alta edat mijana''' és una de les divisions convencionals de la [[historiografia]] europea que fa referència al periodo entre la [[caiguda de l'imperi romà]] fins l'any [[1000]]. | + | L''''alta edat mijana''' és una de les divisions convencionals de la [[historiografia]] [[Europa|europea]] que fa referència al periodo entre la [[caiguda de l'imperi romà]] fins l'any [[1000]]. |
| − | Des del [[segle III]], la unitat política de l'[[imperi romà]] es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials | + | Des del [[segle III]], la unitat política de l'[[imperi romà]] es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials varen ser invadits per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals varen rebujar la cultura clàssica de [[Roma]] mentres que atres, com ara els [[gots]], l'admiraven i emulaven. |
| + | |||
| + | Dels pobles prominents que varen entrar al territori romà varen ser els [[huns]], els [[búlgars]], els [[àvars]], i els [[magiars]], juntament en un gran número de [[pobles germànics]] i [[pobles eslaus|eslaus]]. Algunes incursions es varen realisar en l'aprovació dels romans: s'assignava a les tribus germàniques terres per llaurar i assentar-se si lluitaven en els romans com a aliats. | ||
| + | |||
| + | Pel [[segle V]] les institucions de l'[[imperi Romà d'Occident]] s'havien colapsat baix la pressió d'estes incursions. Encara que varen sobreviure algunes característiques de l'organisació governamental romana, es varen formar diversos governs dèbils i locals o varen sorgir comandants militars regionals que es varen enfortir per l'absència d'una autoritat centralisada. Pero a la regió oriental de l'imperi, molt més desenrollada, les institucions de govern romanes centralisades varen continuar en operació, a la invencible ciutat de [[Costantinoble]]. L'[[imperi Bizantí]], és dir, l'Imperi Romà d'Orient, va ser una continuació de l'Imperi Romà cristià de l'antiguetat. | ||
== Vínculs externs == | == Vínculs externs == | ||
Revisió de 11:37 4 dec 2013
L'alta edat mijana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al periodo entre la caiguda de l'imperi romà fins l'any 1000.
Des del segle III, la unitat política de l'imperi romà es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials varen ser invadits per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals varen rebujar la cultura clàssica de Roma mentres que atres, com ara els gots, l'admiraven i emulaven.
Dels pobles prominents que varen entrar al territori romà varen ser els huns, els búlgars, els àvars, i els magiars, juntament en un gran número de pobles germànics i eslaus. Algunes incursions es varen realisar en l'aprovació dels romans: s'assignava a les tribus germàniques terres per llaurar i assentar-se si lluitaven en els romans com a aliats.
Pel segle V les institucions de l'imperi Romà d'Occident s'havien colapsat baix la pressió d'estes incursions. Encara que varen sobreviure algunes característiques de l'organisació governamental romana, es varen formar diversos governs dèbils i locals o varen sorgir comandants militars regionals que es varen enfortir per l'absència d'una autoritat centralisada. Pero a la regió oriental de l'imperi, molt més desenrollada, les institucions de govern romanes centralisades varen continuar en operació, a la invencible ciutat de Costantinoble. L'imperi Bizantí, és dir, l'Imperi Romà d'Orient, va ser una continuació de l'Imperi Romà cristià de l'antiguetat.