Diferència entre les revisions de "Grecs"
m |
m (Text reemplaça - 'sud' a 'sur') |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
En l'[[Grècia antiga|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental. | En l'[[Grècia antiga|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del [[Mediterràneu]], tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[segle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[segle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] a l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental. | ||
| − | Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko| | + | Després de la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Església Ortodoxa Grega]]. |
Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota la Història (les [[Art grec|arts]], la [[Lliteratura grega|lliteratura]], la [[Filosofia grega|filosofia]], la [[Democràcia|política]], la [[Música grega|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració|exploracions]], la [[Cuina grega|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat|deport]]). | Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota la Història (les [[Art grec|arts]], la [[Lliteratura grega|lliteratura]], la [[Filosofia grega|filosofia]], la [[Democràcia|política]], la [[Música grega|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració|exploracions]], la [[Cuina grega|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat|deport]]). | ||
Revisió de 17:55 27 oct 2013
Primer rengle: Homer • Leònides I • Pericles • Heròdot • Hipòcrates
Segon rengle: Sòcrates • Plató • Aristòtil • Alexandre Magne • Arquímedes
Tercer rengle: Hipàtia • Basili II de Bizanci • Aleix I Comnè • Georgios Gemistos Plethon • El Greco
Quart rengle: Rigas Feraios • Theodoros Kolokotronis • Laskarina Bouboulina • Georgios Karaiskakis • Ioannis Kapodistrias •
Cinquè rengle: Elefthèrios Venizelos • Konstantinos Kavafis • Georgios Papanikolaou • Arquebisbe Makàrios • Pyrros Dimas
Els grecs, també nomenats helens (en grec, Έλληνες), són una nació i un grup ètnic natiu de Grècia, Chipre i algunes atres regions de l'entorn del mar Egeu. També constituïxen una diàspora significativa, en comunitats gregues establetes arreu del món.
En l'antiguetat, els grecs s'organisaven políticament en ciutats estat, i allí es va originar el concepte de democràcia. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de la història en molts racons del Mediterràneu, tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar Egeu, a on es parla la llengua grega des de l'Antiga Grècia. En el segle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'helenisme fins a Àsia Central i l'Índia, i després de la caiguda de l'Imperi Romà, Bizanci va fer perdurar la cultura grega en el Mediterràneu oriental fins al amy 1453. Baix l'Imperi Otomà i fins a l'inici del segle XX, els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual Grècia, la costa occidental d'Anatòlia, el Mar Negre, Egipte, Chipre i Costantinoble; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'Imperi Bizantí al final del segle XI, i també en la zona de colonisació grega a l'Antiguetat en el Mediterràneu oriental.
Després de la Guerra Greco-Turca (1919-1922), un massiu intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923) va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de Grècia i Chipre (illa llavors integrada en l'Imperi britànic). La nova Grècia es constituïa a partir de 1822 com un estat nació típic de l'época, lliberat de l'Imperi Otomà. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del sur d'Itàlia i el sur d'Albània fins al Caucas, i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'Església Ortodoxa Grega.
Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota la Història (les arts, la lliteratura, la filosofia, la política, la música, les matemàtiques, la ciència, l'arquitectura, la tecnologia, les exploracions, la cuina i el deport).
Enllaços externs
- Diàspora
- Consell mundial helènic (anglés) (rus) (grec)
- Religió
- Patriarcat Ecumènic de Costantinoble (anglés) (grec)
- Església Ortodoxa Grega (anglés) (grec)