Diferència entre les revisions de "Monarquia Hispànica"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|'''Monarquia Hispànica''', històricament denominada '''Monarquia Dominis de Felipe II en 1598. '''Monarquia Hi...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Philip II's realms in 1598.png|thumb| | + | [[Image:Philip II's realms in 1598.png|thumb|Dominis de Felipe II en 1598.]] |
'''Monarquia Hispànica''', històricament denominada '''Monarquia Catòlica''' o '''Monarquia d'Espanya''', es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix sobirà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de [[Consells a Espanya|Consells]]. | '''Monarquia Hispànica''', històricament denominada '''Monarquia Catòlica''' o '''Monarquia d'Espanya''', es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix sobirà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de [[Consells a Espanya|Consells]]. | ||
Revisió de 07:01 26 ago 2013
Monarquia Hispànica, històricament denominada Monarquia Catòlica o Monarquia d'Espanya, es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix sobirà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de Consells.
El sobirà espanyol actuava com a rei, segons la constitució política de cada «Reyno, Estado i Señorio», i per tant, el seu poder variava d'un territori a un atre, pero actuava com a monarca de forma unitària sobre tots els seus territoris.
La Monarquia incloïa les corones de Castella (en Navarra i els territoris d'Ultramar) i Aragó (en Sicília, Nàpols, Sardenya i el Estat dels Presidis), Portugal entre 1580 i 1640, els territoris del Círcul de Borgonya excepte 1598-1621 (Franc Comtat, Països Baixos, més aparte Charolais), el ducat de Milà i el marquesat de Finale.