Canvis

En la comarca de [[L’Alcoya]], al suroest d’[[Alcoy]] i a 36 quilometros d’[[Alacant]], se troba situada la localitat de [[Ibi]]. U dels edificis singulars d’esta ciutat es el '''Museu Valencià del Joguet''', ubicat en les dependencies d’una edificacio que es coneix en el nom de “Casa Gran”, emplaçada prop de la Plaça de l’Iglesia en el centre historic de la ciutat.  

En la comarca de [[L’Alcoya]], al suroest d’[[Alcoy]] i a 36 quilometros d’[[Alacant]], se troba situada la localitat de [[Ibi]]. U dels edificis singulars d’esta ciutat es el '''Museu Valencià del Joguet''', ubicat en les dependencies d’una edificacio que es coneix en el nom de “Casa Gran”, emplaçada prop de la Plaça de l’Iglesia en el centre historic de la ciutat.  

Este museu és un reencontre en els temps passats, puix els joguets que s’exponen, elaborats en llanda, son casi centenaris. La coleccio de 444 peces, correspon a l’aportacio inicial que feu l’empresa Payà S.C.V.L. per a la creacio del museu. Les instalacions també acullen una mostra etnologica d’est antic edifici de caracter senyorial.

Este museu és un reencontre en els temps passats, puix els joguets que s’exponen, elaborats en llanda, son casi centenaris. La colecció de 444 peces, correspon a l’aportacio inicial que feu l’empresa Payà S.C.V.L. per a la creació del museu. Les instalacions també acullen una mostra etnologica d’est antic edifici de caracter senyorial.

L’activitat economica i industrial d’Ibi en el [[segle XVII]] estava centrada en la venda de gel, que s’arreplegava en les montanyes situades al voltant d’esta poblacio. Ibi, junt en la veïna [[Xixona]], se convertiren, a partir d’est ofici, en precursores de la produccio artesana del gelat.  

L’activitat económica i industrial d’Ibi en el [[segle XVII]] estava centrada en la venda de [[gel]], que s’arreplegava en les montanyes situades al voltant d’esta població. Ibi, junt en la veïna [[Xixona]], se convertiren, a partir d’est ofici, en precursores de la producció artesana del [[gelat]].  

El joguet de llanda sempre nos recorda temps passats, puix son un producte lligat a la revolucio industrial. Quan se pogue tindre facil acces a l’acer i a la seua manipulacio per part dels artesans, fon possible la fabricacio a gran escala d’estos productes. Els joguets eren fabricats en una fina fulla d’acer recoberta d’una capa d’estany: la coneguda “llanda”. La seua decoracio era molt atrevida, en colors intensos i cridaners.

El joguet de llanda sempre nos recorda temps passats, puix són un producte lligat a la revolució industrial. Quan se pogue tindre facil accés a l’[[acer]] i a la seua manipulació per part dels artesans, fon possible la fabricació a gran escala d’estos productes. Els joguets eren fabricats en una fina fulla d’acer recoberta d’una capa d’[[estany]]: la coneguda “llanda”. La seua decoració era molt atrevida, en colors intensos i cridaners.

Pareix ser que els primers models se podrien haver fabricat entre els anys [[1902]] i [[1904]] pero no s’ha trobat cap document concloent al respecte. L’historia de l’orige del joguet en Ibi conta que a principi del [[segle XX]] un manyós llanterner construi una tartaneta de llanda per a fer un regal als seus fills, i que sería esta mostra d’afecte la que donaria orige a l’aparicio de l’industria joguetera en esta zona, convertint a Ibi en el centre nacional del joguet.

Pareix ser que els primers models se podrien haver fabricat entre els anys [[1902]] i [[1904]] pero no s’ha trobat cap document concloent al respecte. L’história de l’orige del joguet en Ibi conta que a principi del [[segle XX]] un manyós llanterner construí una tartaneta de llanda per a fer un regal als seus fills, i que sería esta mostra d’afecte la que donaria orige a l’aparició de l’industria joguetera en esta zona, convertint a Ibi en el centre nacional del joguet.

La familia '''Payà''' i '''Picó''', de professio llanterners, aprofitant la tecnica que utilisaven en el seu negoci per a la fabricacio d’utensilis de llanda: zetrills, pots, perols, etc, començaren a principis del segle XX a crear chicotets joguets; pero sería ya en l’any [[1905]] quan Rafael Payà otorgà, a favor dels seus fills, l’escritura publica de la seua empresa, i esta familia es dedicà de ple a la fabricacio de joguets d’esta classe, passant a ser la primera fabrica del sector.

La familia '''Payà''' i '''Picó''', de professió llanterners, aprofitant la técnica que utilisaven en el seu negoci per a la fabricació d’utensilis de llanda: zetrills, pots, perols, etc, començaren a principis del [[segle XX]] a crear chicotets joguets; pero sería ya en l’any [[1905]] quan Rafael Payà otorgà, a favor dels seus fills, l’escritura publica de la seua empresa, i esta família es dedicà de ple a la fabricació de joguets d'esta classe, passant a ser la primera fàbrica del sector.

En la [[Exposicio Regional Valenciana]] de [[1909]], la fabrica Payà se presentà en una representacio dels seus joguets, la qual tingue una gran repercusio i marcà l’inici del creiximent de la fabrica Payà a tots els nivells. Ibi, no cap dubte, ha anat creixent i industrialisant-se gracies al joguet del qual, en l’actualitat, es el major productor nacional, en 37 empreses que concentren el 40% de la produccio estatal del sector jogueter.

En la [[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]], la fabrica Payà se presentà en una representació dels seus joguets, la qual tingué una gran repercusió i marcà l’inici del creiximent de la fabrica Payà a tots els nivells. Ibi, no cap dubte, ha anat creixent i industrialisant-se gracies al joguet del qual, en l’actualitat, és el major productor nacional, en 37 empreses que concentren el 40% de la produccio estatal del sector jogueter.

[[Categoria:Museus Valencians]]

[[Categoria:Museus Valencians]]