Diferència entre les revisions de "Principat d'Andorra"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox països |nom = Principat d'Andorra ''Principat d'Andorra'' |image_Senyera = Senyera |image_escut = [[Image:Escut Andorra.p...».) |
|||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
No te forces armaes propies i la seua defensa es responasbilitat d'Espanya i França. En cas d'emergencia i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocorrir en l'any 1982, se convoca al somaten, formàt per homens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana. | No te forces armaes propies i la seua defensa es responasbilitat d'Espanya i França. En cas d'emergencia i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocorrir en l'any 1982, se convoca al somaten, formàt per homens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana. | ||
| + | |||
| + | == Etimologia == | ||
| + | El orige del mot andorra es desconegut, encara que s'han formulàt diverses teories. | ||
| + | |||
| + | *Una teoria sugerix que Andorra podria derivar del arap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarracens varen invadir la [[Península Ibèrica|Peninsula Iberica]], els valls dels [[Pirineus]] estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions tambe dominaes per els musulmans, varen rebre esta denominacio. | ||
| + | *Atra teoria sugerix que deriva del terme navarro andurrial, que vol dir "terra coberta d'arbustos". | ||
| + | *Per atre costat, la etimologia popular afirma que Carlomagno havia nombrat la regio en referencia al vall biblic canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats. | ||
| + | |||
| + | == Simbologia == | ||
| + | === Escut === | ||
| + | [[Image:Foto escut andorra.jpg|thumb|left|Escut d'Andorra en la [[Casa de la Vall]].]] | ||
| + | L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està formàt per quatre cases (dos per cada coprincip). | ||
| + | |||
| + | *Quartel superior esquerra:Mitra i bacul doràt sobre camp de guls. | ||
| + | *Quartel inferior esquerra: Quatre barres deguls del [[Corona d'Aragó|Regne d'Arago]] sobre camp d'or. | ||
| + | *Quartel superior dret: Tres barres de guls del Comtat de Foix sobre camp d'or. | ||
| + | *Quartel inferior dret: Vaques del Vizcomtat de Bearn. | ||
| + | |||
| + | === Senyera === | ||
| + | La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra el escut d'Andorra, per a diferenciarla de les senyeres de [[Moldavia]], [[Chad]] i [[Rumania]]. | ||
| + | |||
| + | === Himne === | ||
| + | La lletra del himne, titulat "'''El Gran Carlemany'''", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921. | ||
Revisió de 15:45 18 gin 2009
| Principat d'Andorra
Principat d'Andorra | ||||
| ||||
| Capital: | Andorra la vella | |||
| Ciutat més poblada: | Andorra la Vella | |||
| Forma de Govern: | Principat Parlamentari | |||
| President: | Albert Pintat Santolària | |||
| Llengües: | catala (oficial), castellà, frances, portugues | |||
| Ubicació: | 42°30′ N 1°31′ E | |||
| Altitut: | ||||
| Superfície: | 468 km2 | |||
| Població: | 83.137 hab | |||
| Densitat: | 179,2 hab/km2 | |||
| Gentilici: | Andorrà/ana | |||
| Moneda: | Euro | |||
| Prefix Telefònic: | {{{Prefix Telefònic}}} | |||
| Us Horari: | CET (UTC+1) | |||
| Domini de Internet: | .ad | |||
| Membre de: | ONU, OSCE, CIN, OEI, COE. | |||
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Lo Principat d'Andorra (en catala Principat d'Andorra) es un pais mediterraneu del sur d'Europa en una extensio de 468km2, situàt en els Pirineus i fronteriç per el sur en Espanya, llimitant en les comarques catalanes de Cerdenya, Alt Urgell i Pallars Sobirà, i per el nort en França, llimitant en el departament d'Ariège. La seua capital es Andorra la Vella.
Està constituit com un Estat social i democratic de Dret, del qual el seu regim politic es el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern es Albert Pintat Santolària i el idioma oficial es el catala.
Durant molt de tems pobre i aillat, ha conseguit una nota ble prosperitat desde la II Guerra Mundial a traves del turisme i especialment per la seua condicio de parais fiscal.
No te forces armaes propies i la seua defensa es responasbilitat d'Espanya i França. En cas d'emergencia i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocorrir en l'any 1982, se convoca al somaten, formàt per homens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.
Etimologia
El orige del mot andorra es desconegut, encara que s'han formulàt diverses teories.
- Una teoria sugerix que Andorra podria derivar del arap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarracens varen invadir la Peninsula Iberica, els valls dels Pirineus estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions tambe dominaes per els musulmans, varen rebre esta denominacio.
- Atra teoria sugerix que deriva del terme navarro andurrial, que vol dir "terra coberta d'arbustos".
- Per atre costat, la etimologia popular afirma que Carlomagno havia nombrat la regio en referencia al vall biblic canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats.
Simbologia
Escut
L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està formàt per quatre cases (dos per cada coprincip).
- Quartel superior esquerra:Mitra i bacul doràt sobre camp de guls.
- Quartel inferior esquerra: Quatre barres deguls del Regne d'Arago sobre camp d'or.
- Quartel superior dret: Tres barres de guls del Comtat de Foix sobre camp d'or.
- Quartel inferior dret: Vaques del Vizcomtat de Bearn.
Senyera
La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra el escut d'Andorra, per a diferenciarla de les senyeres de Moldavia, Chad i Rumania.
Himne
La lletra del himne, titulat "El Gran Carlemany", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921.