Diferència entre les revisions de "Alquerieta de Guardamar"
(Contingut canviat per «Vixca Catalunya lliure».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Guardamar''' és una població de la [[comarca]] de la [[Safor]]. També és coneguda com '''l'Alqueria de Guardamar''' o com '''l'Alquerieta'''. | |
| + | |||
| + | ==Història== | ||
| + | Antiga alqueria [[Al-Àndalus|islàmica]] pertanyent a la jurisdicció del [[castell de Bairén]], darrere la conquesta, en que es va conéixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], data en que contava en uns mil habitants aproximadament. Pràcticament despoblada en les décades següents, passà a ser possessió dels [[Els Borja|Borja]] i, després, fon adquirida pel Comte de Trénor. El seu últim senyor fon, fins a l'abolició dels senyorius, el marqués de Mirasol. | ||
| + | |||
| + | ==Toponímia== | ||
| + | El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa. | ||
| + | |||
| + | ==Economia== | ||
| + | L'[[agricultura]] és l'única font de recursos locals en un 77,7% de l'extensió cultivada en [[cítric]]s. | ||
| + | |||
| + | ==Demografia== | ||
| + | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | ||
| + | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | ||
| + | |||
| + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] | ||
| + | |- | ||
| + | | align=center| 63 || align=center| 54 || align=center| 64 || align=center| 69 || align=center| 70 || align=center| 68 || align=center| 71 || align=center| 196 || align=center| 316 || align=center| 343 | ||
| + | |} | ||
| + | |||
| + | ==Llocs d'interés== | ||
| + | L'únic parage a destacar del seu diminut terme (1,1 km<sup>2</sup>) és la plaja, única verge de la comarca, en el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà ya que s'està dotant a la mateixa de tota classe de servicis [[turisme|turístics]]. | ||
| + | |||
| + | El poble també és de reduïdes dimensions i conta en dos edificis singulars: | ||
| + | * L'església de Sant Joan Batiste. Construïda en el [[sigle XVII]] i reformada en el [[sigle XIX|XIX]], conserva una talla [[Barroc|barroca]] de la Mare de Deu de la Llet. | ||
| + | * Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del [[segle XVII]] en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Revisió de 09:06 14 gin 2013
Guardamar és una població de la comarca de la Safor. També és coneguda com l'Alqueria de Guardamar o com l'Alquerieta.
Història
Antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, darrere la conquesta, en que es va conéixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'expulsió dels moriscs en 1609, data en que contava en uns mil habitants aproximadament. Pràcticament despoblada en les décades següents, passà a ser possessió dels Borja i, després, fon adquirida pel Comte de Trénor. El seu últim senyor fon, fins a l'abolició dels senyorius, el marqués de Mirasol.
Toponímia
El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa.
Economia
L'agricultura és l'única font de recursos locals en un 77,7% de l'extensió cultivada en cítrics.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63 | 54 | 64 | 69 | 70 | 68 | 71 | 196 | 316 | 343 |
Llocs d'interés
L'únic parage a destacar del seu diminut terme (1,1 km2) és la plaja, única verge de la comarca, en el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà ya que s'està dotant a la mateixa de tota classe de servicis turístics.
El poble també és de reduïdes dimensions i conta en dos edificis singulars:
- L'església de Sant Joan Batiste. Construïda en el sigle XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Deu de la Llet.
- Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del segle XVII en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.