Diferència entre les revisions de "Alquerieta de Guardamar"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Guardamar''' és una població de la comarca de la Safor. També és coneguda com '''l'Alqueria de Guardamar''' o com '''l'Alquerieta'''. ==Històr...».) |
|||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|} | |} | ||
| + | ==Llocs d'interés== | ||
| + | L'únic parage a destacar del seu diminut terme (1,1 km<sup>2</sup>) és la plaja, única verge de la comarca, en el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà ya que s'està dotant a la mateixa de tota classe de servicis [[turisme|turístics]]. | ||
| + | |||
| + | El poble també és de reduïdes dimensions i conta en dos edificis singulars: | ||
| + | * L'església de Sant Joan Batiste. Construïda en el [[sigle XVII]] i reformada en el [[sigle XIX|XIX]], conserva una talla [[Barroc|barroca]] de la Mare de Deu de la Llet. | ||
| + | * Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del [[segle XVII]] en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler. | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Revisió de 14:43 20 dec 2012
Guardamar és una població de la comarca de la Safor. També és coneguda com l'Alqueria de Guardamar o com l'Alquerieta.
Història
Antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, darrere la conquesta, en que es va conéixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'expulsió dels moriscs en 1609, data en que contava en uns mil habitants aproximadament. Pràcticament despoblada en les décades següents, passà a ser possessió dels Borja i, després, fon adquirida pel Comte de Trénor. El seu últim senyor fon, fins a l'abolició dels senyorius, el marqués de Mirasol.
Toponímia
El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa.
Economia
L'agricultura és l'única font de recursos locals en un 77,7% de l'extensió cultivada en cítrics.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63 | 54 | 64 | 69 | 70 | 68 | 71 | 196 | 316 | 343 |
Llocs d'interés
L'únic parage a destacar del seu diminut terme (1,1 km2) és la plaja, única verge de la comarca, en el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà ya que s'està dotant a la mateixa de tota classe de servicis turístics.
El poble també és de reduïdes dimensions i conta en dos edificis singulars:
- L'església de Sant Joan Batiste. Construïda en el sigle XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Deu de la Llet.
- Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del segle XVII en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.