Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Synthetoceras"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul sobre el mamífer
 
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.
Llínea 4: Llínea 4:
'''''Synthetoceras tricornatus''''' és una [[espècie]] [[extinta]] de [[mamífer]] [[artiodàctil]] de la [[família (biologia)|família]] [[Protoceratidae]] del periodo [[Mioceno]] de [[Norteamérica]]. Medix 2 metros de llongitut.<ref> Prothero D.R., 1998. Protoceratidae. pp.431-438 in C.M. Janis, K.M. Scott, and L.L. Jacobs (eds.) Evolution of Tertiary Mammals of North America [[Cambridge University Press]], Cambridge</ref>
'''''Synthetoceras tricornatus''''' és una [[espècie]] [[extinta]] de [[mamífer]] [[artiodàctil]] de la [[família (biologia)|família]] [[Protoceratidae]] del periodo [[Mioceno]] de [[Norteamérica]]. Medix 2 metros de llongitut.<ref> Prothero D.R., 1998. Protoceratidae. pp.431-438 in C.M. Janis, K.M. Scott, and L.L. Jacobs (eds.) Evolution of Tertiary Mammals of North America [[Cambridge University Press]], Cambridge</ref>


''Synthetoceras'' posseïa [[banya]]s damunt del cap i en el hocico provablement per a lluitar. Considerat l'últim membre de la família dels protocerátidos, era també el més gran i de cap més ornamentada.
''Synthetoceras'' posseïa [[banya]]s damunt del cap i en el morro provablement per a lluitar. Considerat l'últim membre de la família dels protocerátidos, era també el més gran i de cap més ornamentada.


== Taxonomia ==
== Taxonomia ==
Llínea 13: Llínea 13:
== Morfologia ==
== Morfologia ==


En una llongitut de 2 m (6 peus 8 polzades), una altura d'1 m aprox. i 300 quilos, ''Synthetoceras'' era el membre més gran de la seua família. També va ser l'últim, i les seues banyes es consideren els més estranys de la seua família. Les dos banyes que tenia sobre els seus ulls semblaven prou normals i similars als de molts mamífers en banyes modernes, pero en la seua hocico tenia una banya llarga en una punta en forma de forqueta que formava una I. Només els machos tenien esta estranya banya, i provablement ho varen utilisar en baralles territorials.<ref>Palmer, D., ed. (1999). ''The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals''. London: Marshall Editions. p. 273. ISBN 1-84028-152-9.</ref>
En una llongitut de 2 m (6 peus 8 polzades), una altura d'1 m aprox. i 300 quilos, ''Synthetoceras'' era el membre més gran de la seua família. També va ser l'últim, i les seues banyes es consideren els més estranys de la seua família. Les dos banyes que tenia sobre els seus ulls semblaven prou normals i similars als de molts mamífers en banyes modernes, pero en la seua morro tenia una banya llarga en una punta en forma de forqueta que formava una I. Només els machos tenien esta estranya banya, i provablement ho varen utilisar en baralles territorials.<ref>Palmer, D., ed. (1999). ''The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals''. London: Marshall Editions. p. 273. ISBN 1-84028-152-9.</ref>


== Distribució fòssil ==
== Distribució fòssil ==

Revisió de 23:20 8 jul 2026

Synthetoceras tricornatus (Synthetoceras)


Synthetoceras tricornatus és una espècie extinta de mamífer artiodàctil de la família Protoceratidae del periodo Mioceno de Norteamérica. Medix 2 metros de llongitut.[1]

Synthetoceras posseïa banyas damunt del cap i en el morro provablement per a lluitar. Considerat l'últim membre de la família dels protocerátidos, era també el més gran i de cap més ornamentada.

Taxonomia

Synthetoceras va ser nomenat per Stirton (1932). És el gènero tipo de la subfamília Synthetoceratinae i la tribu Synthetoceratini. S'assigna a Protoceratidae per Stirton (1932), Thurmond i Jones (1981) i Carroll (1988); a Synthetoceratinae per Hulbert i Whitmore (2006); i a Synthetoceratini per Webb (1981), Prothero (1998), Webb et al. (2003) i Prothero i Ludtke (2007).[2][3][4][5]

Morfologia

En una llongitut de 2 m (6 peus 8 polzades), una altura d'1 m aprox. i 300 quilos, Synthetoceras era el membre més gran de la seua família. També va ser l'últim, i les seues banyes es consideren els més estranys de la seua família. Les dos banyes que tenia sobre els seus ulls semblaven prou normals i similars als de molts mamífers en banyes modernes, pero en la seua morro tenia una banya llarga en una punta en forma de forqueta que formava una I. Només els machos tenien esta estranya banya, i provablement ho varen utilisar en baralles territorials.[6]

Distribució fòssil

Els seus fòssils s'han recuperat de:

Referències

  1. Prothero D.R., 1998. Protoceratidae. pp.431-438 in C.M. Janis, K.M. Scott, and L.L. Jacobs (eds.) Evolution of Tertiary Mammals of North America Cambridge University Press, Cambridge
  2. R. A. Stirton. 1932. University of Califòrnia Publications, Bulletin of the Department of Geological Sciences 21(6)
  3. J. T. Thurmond and D. I. Jones. 1981. Fossil Vertebrates of Alabama 1-244
  4. R. L. Carroll. 1988. Vertebrate Paleontology and Evolution. W. H. Freeman and Company, New York 1-698
  5. D. R. Prothero and J. A. Ludtke. 2007. Family Protoceratidae. in D. R. Prothero and S. Foss (eds.), The Evolution of Artiodactyls 169-176
  6. Palmer, D., ed. (1999). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals. London: Marshall Editions. p. 273. ISBN 1-84028-152-9.