Diferència entre les revisions de "Hippidion principale"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore ' |
||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
''H. principale'' segurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores [[carnívor]]s. La seua dieta era [[Herbívor|herbívora]].<ref>{{cita publicació|apellidar=Alberdi|nom=María Teresa|autor2=Prat, José Luis|any=2004|títul=Cavalls fòssils d'Amèrica del Sur: Una història de tres millons d'anys|títulotrad=|ubicació=Olavarría, Argentina|idioma=|isbn=950-658-145-2|url=|serie=|publicació=INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires|volum=|número=|pàgines=269|cita=}}</ref> | ''H. principale'' segurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores [[carnívor]]s. La seua dieta era [[Herbívor|herbívora]].<ref>{{cita publicació|apellidar=Alberdi|nom=María Teresa|autor2=Prat, José Luis|any=2004|títul=Cavalls fòssils d'Amèrica del Sur: Una història de tres millons d'anys|títulotrad=|ubicació=Olavarría, Argentina|idioma=|isbn=950-658-145-2|url=|serie=|publicació=INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires|volum=|número=|pàgines=269|cita=}}</ref> | ||
== | == Vore també == | ||
* ''[[Hippidion devillei]]'' (Gervais, 1855) | * ''[[Hippidion devillei]]'' (Gervais, 1855) | ||
* ''[[Hippidion saldiasi]]'' (Roth, 1899) | * ''[[Hippidion saldiasi]]'' (Roth, 1899) | ||
Última revisió del 16:20 8 jul 2026
Hippidion principale és un mamífer perissodàctil extint de la família Equidae i del gènero Hippidion que va viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur.[1] El seu tamany era inferior al cavall domèstic actual.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Es colectaron els seus restants en la Argentina, sur de Bolívia, Brasil, Chile, i Uruguay.
- Argentina
- (Lujanense —Pleistoceno tardà al Holoceno primerenc—)
- Bolívia
- Brasil
- Mines Gerais
- Cavernes de Lagoa Santa.
- Chile
- Uruguay
- Departament d'Artigas (formació Sopes entre 15 000 i 11 000 BP)
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita originalment per Peter W. Lund en l'any 1845.[3] Ho fa baix el nom de Equus principalis, per mig d'un molar superior dret que provenia de les cavernes de Lagoa Santa, en l'estat de Mines Gerais, Brasil. El tipo estava depositat en el Zoologisk Museum de Dinamarca, encara que està perdut.
Hippidion principale és ademés l'espècie tipo del gènero Hippidion.
Característiques
[editar | editar còdic]H. principale és l'espècie de major tamany dins del gènero. Els eixemplars de Tarija són els majors, mentres que els de Artiga en Uruguay són els menors.[2]
Hàbits i causes de la seua extinció
[editar | editar còdic]H. principale segurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Hippidion devillei (Gervais, 1855)
- Hippidion saldiasi (Roth, 1899)
- Amerhippus
- Equus andium
- Equus insulatus
- Equus lasallei
- Equus neogeus
- Equus santaeelenae
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1995).Evolució biològica i climàtica de la regió pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Monografia del Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC.Espanya:(12)
- 293-308.
- ↑ 2,0 2,1 (1992).Ameghiniana (Rev. Asoc. Paleontol. Argent.).Buenos Aires:29(3)
- 265-284.ISSN 0002-7014.
- ↑ Lund, P.W. 1846. Meddlelse af det Udbytte d'I 1844 undersögte Knoglehuler Have avgivet til hundskaben om Brasiliens Dyreverden för sidste Jordomvaeltning. Det köngelige Danske Videnskabernes Selskabs naturvidenskabelige og mathematisk Afhandlinger, 12, 57-94.
- ↑ (2004).INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires.Olavarría, Argentina:
- 269.