Diferència entre les revisions de "Hippidion devillei"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore ' |
||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
''H. devillei'' segurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores [[carnívor]]s. La seua dieta era [[Herbívor|herbívora]].<ref>{{cita publicació|apellidar=Alberdi|nom=María Teresa|autor2=Prat, José Luis|any=2004|títul=Cavalls fòssils d'Amèrica del Sur: Una història de tres millons d'anys|títulotrad=|ubicació=Olavarría, Argentina|idioma=|isbn=950-658-145-2|url=|serie=|publicació=INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires|volum=|número=|pàgines=269|cita=}}</ref> | ''H. devillei'' segurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores [[carnívor]]s. La seua dieta era [[Herbívor|herbívora]].<ref>{{cita publicació|apellidar=Alberdi|nom=María Teresa|autor2=Prat, José Luis|any=2004|títul=Cavalls fòssils d'Amèrica del Sur: Una història de tres millons d'anys|títulotrad=|ubicació=Olavarría, Argentina|idioma=|isbn=950-658-145-2|url=|serie=|publicació=INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires|volum=|número=|pàgines=269|cita=}}</ref> | ||
== | == Vore també == | ||
* ''[[Hippidion principale]]'' (Lund, 1846) | * ''[[Hippidion principale]]'' (Lund, 1846) | ||
* ''[[Hippidion saldiasi]]'' (Roth, 1899) | * ''[[Hippidion saldiasi]]'' (Roth, 1899) | ||
Revisió de 16:20 8 jul 2026
Hippidion devillei és un mamífer perissodàctil extint de la família Equidae i del gènero Hippidion que va viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur.[1]
El seu tamany era inferior al cavall domèstic actual.[2]
Distribució
Es colectaron els seus restants tant en Argentina com el sur de Bolívia.[2]
- Argentina
- (Ensenadense)
- Bolívia
Característiques
És de tamany intermig entre H. principale i H. saldiasi. És característica d'esta espècie la retracció de la escotadura nassal, al nivell del mesostilo del M2. El perfil lateral del cràneu és convexo, sense cap inflexió naso-frontal. Els ossos de les seues pates són curts i robusts.
Taxonomia
L'espècie va ser descrita originalment per Paul Gervais en l'any 1855, baixe el nom de Equus devillei, per mig d'un fragment de la branca mandibular esquerra en la seua série dentaria completa, i un astrágalo dret, que provenien de Tarija, Bolívia. Varen ser depositats en el «Institut de Paléontologie du Muséum National dʼHistoire Naturelle» de París, en les sigles TAR 687 i TAR 675.[3]
Hàbits i causes de la seua extinció
H. devillei segurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora.[4]
Vore també
- Hippidion principale (Lund, 1846)
- Hippidion saldiasi (Roth, 1899)
- Amerhippus
- Equus andium
- Equus insulatus
- Equus lasallei
- Equus neogeus
- Equus santaeelenae
Referències
- ↑ (1995).Evolució biològica i climàtica de la regió pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Monografia del Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC.Espanya:(12)
- 293-308.
- ↑ 2,0 2,1 (1992).Ameghiniana (Rev. Asoc. Paleontol. Argent.).Buenos Aires:29(3)
- 265-284.ISSN 0002-7014.
- ↑ Gervais, P. 1855. Recherches sur els Mammifères fossiles de lʼAmérique méridionale. Chez P. Bertrand, Libraire-Editeur, Paris, 63 pp.
- ↑ (2004).INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires.Olavarría, Argentina:
- 269.