Diferència entre les revisions de "Phylloscartes gualaquizae"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx a lo llarc de la pendent oriental de la [[cordillera dels Vages]] des del suroest de Colòmbia ([[Caquetá]]), fins a l'extrem surest d'Equador, i en el nort de Perú ([[departament de Sant Martín|San Martín]]). | Es distribuïx a lo llarc de la pendent oriental de la [[cordillera dels Vages]] des del suroest de Colòmbia ([[Caquetá]]), fins a l'extrem surest d'Equador, i en el nort de Perú ([[departament de Sant Martín|San Martín]]). | ||
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el [[dosel arbòreu|dosel]] i les vores de [[pluvisilva|selves humides]] de estribaciones i montanas baixes, en [[altitut]]és entre 700 i 1500 [[metro|m]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Phylloscartes gualaquizae'', p. 424, làmina 46(3)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> | Esta espècie és considerada poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: el [[dosel arbòreu|dosel]] i les vores de [[pluvisilva|selves humides]] de estribaciones i montanas baixes, en [[altitut]]és entre 700 i 1500 [[metro|m]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Phylloscartes gualaquizae'', p. 424, làmina 46(3)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref> | ||
==Estat de conservació== | ==Estat de conservació== | ||
El orejerito equatorià ha segut calificat com [[Espècie casi amenaçada|casi amenaçat]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) degut a que, en base en models d'deforestación de la [[conca amazónica]], s'estima que la seua població, encara no quantificada, anirà a declinar al voltant de 25 a 30 % a lo llarc de les pròximes tres generacions. | El orejerito equatorià ha segut calificat com [[Espècie casi amenaçada|casi amenaçat]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) degut a que, en base en models d'deforestación de la [[conca amazónica]], s'estima que la seua població, encara no quantificada, anirà a declinar al voltant de 25 a 30 % a lo llarc de les pròximes tres generacions. | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 06:21 8 jul 2026
.jpg){kind=link}
El orejerito equatorià[1] (en Equador) (Phylloscartes gualaquizae), també denominat moscareta equatoriana (en Perú), tiranuelo equatorià (en Colòmbia) o tiranolete equatorià (en Equador),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae, pertanyent al numerós gènero Phylloscartes. És natiu de regions andinas del noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx a lo llarc de la pendent oriental de la cordillera dels Vages des del suroest de Colòmbia (Caquetá), fins a l'extrem surest d'Equador, i en el nort de Perú (San Martín).
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: el dosel i les vores de selves humides de estribaciones i montanas baixes, en altitutés entre 700 i 1500 m.[3]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El orejerito equatorià ha segut calificat com casi amenaçat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que, en base en models d'deforestación de la conca amazónica, s'estima que la seua població, encara no quantificada, anirà a declinar al voltant de 25 a 30 % a lo llarc de les pròximes tres generacions.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 31 d'octubre de 2021. P. 493.
- ↑ . Avibase. Consultat el 31 d'octubre de 2021.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Phylloscartes gualaquizae, p. 424, làmina 46(3)»