Diferència entre les revisions de "Sitta europaea"
m Text reemplaça - 'crío' a 'cria' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
m Text reemplaça - 'd'cria' a 'de cria' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
L'au també té una llínea ocular negra i presenta [[dimorfisme sexual]]: el color del macho és més pronunciat que el de la femella. És un pardal sorollós i en el seu variat repertori emet diferents tipos de vores, com ''vuih, vuih, vuih, vuih'', …, i, en cas d'excitació o alarma, una llarga série de forts sons continus, ''tuit'', en ràpides repeticions. Com uns atres de la seua família, és molt àgil en trepar pels troncs dels arbres; en descendir, a voltes, ho fa cap avall. | L'au també té una llínea ocular negra i presenta [[dimorfisme sexual]]: el color del macho és més pronunciat que el de la femella. És un pardal sorollós i en el seu variat repertori emet diferents tipos de vores, com ''vuih, vuih, vuih, vuih'', …, i, en cas d'excitació o alarma, una llarga série de forts sons continus, ''tuit'', en ràpides repeticions. Com uns atres de la seua família, és molt àgil en trepar pels troncs dels arbres; en descendir, a voltes, ho fa cap avall. | ||
L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada | L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada de cria viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de [[Picidae|pardals carpinteros]] o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura. | ||
La [[posada (ous)|posada]] sol ser de sis a nou [[ou (biologia)|ou]]s de color blanc en taques marrons. La femella [[incubació|incuba]] sola durant dos semanes o més, i durant eixe temps és alimentada pel macho. Despuix de la [[eclosió]], abdós progenitors alimenten als jóvens, casi exclusivament en insectes; en general, tenen una nidada per any. Fòra de la temporada de reproducció, és una espècie molt sociable que es desenvuelve en facilitat en [[bandada]]s mixtes. El seu principal depredador natural és el gavilà (''[[Accipiter nisus]]''). | La [[posada (ous)|posada]] sol ser de sis a nou [[ou (biologia)|ou]]s de color blanc en taques marrons. La femella [[incubació|incuba]] sola durant dos semanes o més, i durant eixe temps és alimentada pel macho. Despuix de la [[eclosió]], abdós progenitors alimenten als jóvens, casi exclusivament en insectes; en general, tenen una nidada per any. Fòra de la temporada de reproducció, és una espècie molt sociable que es desenvuelve en facilitat en [[bandada]]s mixtes. El seu principal depredador natural és el gavilà (''[[Accipiter nisus]]''). | ||
Última revisió del 17:00 7 jul 2026
El trepador blau (Sitta europaea)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Sittidae. Es tracta d'un au de tamany mig que medix 14 cm de llongitut. De la mateixa manera que atres trepadores, és un pardal robust, en coa curta i llarc pico. Les parts superiors són de color gris azulado, els colors de les parts inferiors varien segons la seua ubicació geogràfica del roig pur al blanc o groguenc, en o sense un àrea clara en la galta.
L'au també té una llínea ocular negra i presenta dimorfisme sexual: el color del macho és més pronunciat que el de la femella. És un pardal sorollós i en el seu variat repertori emet diferents tipos de vores, com vuih, vuih, vuih, vuih, …, i, en cas d'excitació o alarma, una llarga série de forts sons continus, tuit, en ràpides repeticions. Com uns atres de la seua família, és molt àgil en trepar pels troncs dels arbres; en descendir, a voltes, ho fa cap avall.
L'espècie s'alimenta principalment d'insectes, davant tot orugas i escarabats que troba en els troncs i brancas dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en frutas i llavors seques, com les del cedre. L'espècie pot visitar els comederos d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada de cria viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de pardals carpinteros o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura.
La posada sol ser de sis a nou ous de color blanc en taques marrons. La femella incuba sola durant dos semanes o més, i durant eixe temps és alimentada pel macho. Despuix de la eclosió, abdós progenitors alimenten als jóvens, casi exclusivament en insectes; en general, tenen una nidada per any. Fòra de la temporada de reproducció, és una espècie molt sociable que es desenvuelve en facilitat en bandadas mixtes. El seu principal depredador natural és el gavilà (Accipiter nisus).
En general, habita en tota la Eurasia templada i en algunes localitats de les montanyes marroquines. El seu hàbitat preferit són els boscs caducifolios o mixts en arbres grans i vells, incloent roures, pero també es veu comunament en parcs i grans jardins. Viu en zones templades d'Europa i Àsia fins als 1500 m s. n. m.
El Congrés Ornitológico Internacional reconeix quinze subespecies, encara que també s'ha postulat l'existència de més de vint. Es poden classificar en tres grups segons la coloració de la part inferior del cos: en la zona oest de la distribució, esta presenta tons que van del davant a taronja en el coll blanc; les aus del nort d'Europa i Rússia tenen les parts inferiors blanquecinas; més a l'est la coloració és similar a la de les aus de l'Europa occidental, pero sense la gola blanca.
El trepador siberiano (S. arctica), una espècie separada, pero relacionada en S. europaea, ocasionalment és considerada com una subespecie d'este últim. L'àrea de distribució de S. europaea és molt àmplia, en poblacions numeroses i pràcticament estables. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea considera esta au com de «preocupació menor».
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2009). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1429.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Tretzena part: Orde Passeriformes, Famílies Remizidae a Laniidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 56 (1): 135-142. ISSN 0570-7358. Consultat el .