Diferència entre les revisions de "Lamprotornis nitens"
m Text reemplaça - 'crío' a 'cria' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
m Text reemplaça - 'd'cria' a 'de cria' |
||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
La cria té lloc principalment entre octubre i febrer, pero pot continuar en abril en Namíbia. Anida en clavills com a buits dels arbres i competix en atres aus que busquen utilisar estos forats. És hospedero del [[Indicator indicator|indicador gran]], un [[Parasitisme de posada|paràsit | La cria té lloc principalment entre octubre i febrer, pero pot continuar en abril en Namíbia. Anida en clavills com a buits dels arbres i competix en atres aus que busquen utilisar estos forats. És hospedero del [[Indicator indicator|indicador gran]], un [[Parasitisme de posada|paràsit de cria]] que posa els seus ous en els nius d'atres aus.<ref name=Craig/> En un niu observat en un arbre d'espines en la vora del Kalahari, els pollets varen ser alimentats predominantment de [[saltamontes]], [[Langosta (insecte)|langostas]], formigues i escarabats, també varen rebre frutes, larves d'insectes i atres invertebrats menuts.<ref name=Lerm/> | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
Revisió de 17:00 7 jul 2026
El estornino de la Veta o estornino lluenta de muscles rojos (Lamprotornis nitens)[1]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut és una espècie d'au paseriforme de la família Sturnidae trobat en el sur d'Àfrica, a on viu en els boscs, sabanas i suburbis.[2]
Descripció
Els adults del estornino de la Veta tenen una llongitut d'al voltant de 25 cm i pesen al voltant de 100 grams. El tamany i el pes és regionalmente tan divers com la coloració que va del blau a matisos de blau verdoso. El plomall és d'un color satinado uniforme prou lluent. El cap és de color blau en les coberteras auriculars més obscures i les parts superiors del cos són de color blau verdoso. Té plomes de color rojós-violeta en els muscles, que a sovint són difícils de vore. L'aparició de color depén altament de les condicions d'allumenament. Les pates i el pico són de color negre. Els ulls dels adults tenen tons de color groc lluents a taronja.
Té una vora trinado llarc que pot incloure una imitació dels sons que escolta en el seu entorn.[3]
Distribució i hàbitat
.jpg){kind=link}
Es distribuïx en la partix sur d'Àfrica. La seua àrea de distribució comprén l'extrem sur de Gabon, l'oest i sur d'Angola, l'extrem sur de Zàmbia, la mitat meridional de Zimbabue, Namíbia, Botswana, Lesotho i Suràfrica. És vagabunt en la República del Congo, pero no es reproduïx allí. En els atres països de la seua àrea de distribució és espècie resident (no migratòria) i la seua extensió geogràfica és d'aproximadament Plantilla:Formatnum km².[4] No és un au de boscs densos o de pastures i no està associada en cap tipo de planta en particular. Es presenta en boscs oberts, plantacions, sabanas, bushveld, pasturages asprosos, parcs i jardins i és prou numerós en el Kalahari central a on viuen en arbres dispersos.[5]
Comportament
És un au gregaria i forma grans bandadas en la temporada no reproductiva. Per lo general, s'alimenta del sol, a sovint junt a atres espècies de estorninos com el estornino bicolor, el estornino pinte, el estornino orejiazul, el estornino orejiazul chic, el estornino carunculado i el estornino de Burchell.[5] Està habituat als sers humans i la seua dieta inclou frutes, insectes i néctar. A voltes s'alimenta d'ectoparásitos que arreplega les esquenes d'atres animals i en ocasions visita comederos per a pardals.[6]
La cria té lloc principalment entre octubre i febrer, pero pot continuar en abril en Namíbia. Anida en clavills com a buits dels arbres i competix en atres aus que busquen utilisar estos forats. És hospedero del indicador gran, un paràsit de cria que posa els seus ous en els nius d'atres aus.[5] En un niu observat en un arbre d'espines en la vora del Kalahari, els pollets varen ser alimentats predominantment de saltamontes, langostas, formigues i escarabats, també varen rebre frutes, larves d'insectes i atres invertebrats menuts.[6]
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1464.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Catorzena part: Orde Passeriformes, Famílies Malaconotidae a Passeridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (1): 199-205. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 d'abril de 2016.
- ↑ Collins Illustrated Checklist, Ber van Perlo, ISBN 0 00 220117 8
- ↑ del Clot, J.; Elliott, A.; Sargatal, J.; Christie, D.A.; de Juana, I. (eds.). . Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions. Consultat el 15 d'abril de 2016.
- ↑ Butchart, S.; Ekstrom, J.. . BirdLife International. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2016. Consultat el 15 d'abril de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Craig, A.J.F.K.. . The Atles of Southern African Birds. Consultat el 15 d'abril de 2016.
- ↑ 6,0 6,1 Plantilla:Cita publicació