Isabel II d'Espanya

Isabel II d'Espanya o de Borbó (Madrit, Espanya 10 d'octubre de 1830 – París, França 9 d'abril de 1904 ) va ser princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868).

Filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la seua quarta esposa, Maria Cristina de Borbó-Dos Sicílies, Isabel va assumir el tron d'Espanya el 29 de setembre de 1833 després de la mort del seu pare, quan ella tenia menys de tres anys d'edat.

Durant els primers anys, mentres Isabel era una chiqueta, la regència va ser assumida per la seua mare fins a 1840. Als tretze anys, Isabel va ser declarada major d'edat.

En el seu reinat es va modernizar notablement Espanya en l'ampliació de moltes llínies de ferrocarril, industrialisació d'Espanya i la reobertura de les Universitats, tancades pel seu pare.

Quan la reina tenia 16 anys, el govern va arreglar el seu matrimoni en el seu cosí l'infant Francesc d'Assís d'Espanya, duc de Cadis, que es va celebrar el 10 d'octubre del 1846. Isabel II odiava al seu cosí i marit Francesc, qui segons diversos autors era bisexual o homosexual.

Segons diverses fonts, és molt possible que Isabel II no tinguera cap fill en el seu marit sinó en els seus amants, entre ells el capità d'enginyers Enrique Puig Moltó, al que molts suposen pare del seu únic fill baró, el futur monarca d'Espanya, Alfons XII.

Isabel es va exiliar a França en 1868, després de la Revolució de 1868 coneguda com La Gloriosa, i allà va abdicar a favor del seu fill Alfons XII el 25 de juny de 1870.

Isabel va viure el resto de la seua vida en França, des de a on va ser testimoni de la Primera República d'Espanya i de la mort del seu fill Alfons XII en 1885, i de l'inici del reinat del seu nét Alfons XIII d'Espanya després de la regència de Maria Cristina d'Àustria.

Va morir el 10 d'abril de 1904 en la ciutat de París i va ser enterrada en L'Escorial davant del seu espòs, mort en 1902.