Antonio Miguel Chover Sánchez

Antonio Miguel Chover Sánchez (Xàtiva, 1 de decembre de 1778 - ¿? 2 de maig de 1858), fon un militar valencià, Comandant de Cavalleria en grau de tinent coronel.

Biografia

Fill d'Antonio Jover i de Josefa Sanchis. Els seus antepassats, per llínea paterna, eren oriunts de Galícia i en el llinage de Yover; els materns procedien de Granada i el seu llinage figura en alguns documents com Sanchiz o Sánchez (ell mateixa firmava com Sánchez). Encara que la seua data de naiximent també varia en alguns documents, la de l'1 de decembre de 1778 és la certificada per la seua partida de batisme, acte que tingué lloc —al sendemà, en el seu poble natal— en l'iglésia parroquial de Santa Tecla.

L'11 de giner de 1795 ingressà com a soldat en el Regiment de Cavalleria de Línea Alcántara, permaneixent en el seu esquadró en Extremadura. En 1797 fon destinat el Regiment a Andalusia, a on permaneixqué fins a setembre de 1800 en que retornà a Extremadura.

En l'any 1801 intervingué en la guerra contra Portugal, entre el 20 de maig i el 17 de juliol, actuant en vàries accions en el país veí. Tornà en juny de 1807, i ascendí a caporal 2.º el 4 de maig de 1808. En el més de juny d'eixe any, de la mateixa manera que tots els components dels regiments espanyols de guarnició en Lisboa, fon desarmat per l'eixèrcit francés, fet presoner i conduït a bordo d'uns pontons.

Als dos dies de trobar-se presoner, aprofitant l'obscuritat de la nit, es va tirar a la mar, burlant als sentineles i llanches canyoneres que custodiaven els pontons i, sense pèrdua de temps, tornà a Espanya i es presentà en Badajoz, sent recompensat per esta fugida i destinat al Regiment de Cavalleria dels Hússars de la Reina Donya María Luisa, fins que passà al recent creat de Caçadors de Cavalleria de la Granada de Llerena.

En pocs mesos ascendí a caporal 1.º (1 de juliol de 1808); se li concedí el grau de sargent 2.º, als 24 dies; i ascendí ad esta última ocupació el 15 d'agost del mateix any.

Durant 1809 participà en varis combats en Extremadura, prenent part —el 26 de juliol— en l'atac d'Alcabón (Toledo), en el que rebé dos ferides “mortals” (relatat en el seu full de servicis) i es distinguí, sent recompensat per la Junta central del regne i ascendit a alferes —el 12 d'agost— en antiguetat d'aquella data: 26 de juliol.

Fon a partir d'este moment quan començà l'aventura que li dugué a la fama. En els combats del matí del dit dia 26 de juliol fon fet presoner.

En esta situació donà mort a un oficial francés, auxiliar del general en cap, sofrint a continuació vintiuna ferides de bala i sabre i sent abandonat per mort.

Segons el seu full de servicis, permaneixqué dos dies entre els morts i subsistí quatre mesos presoner.

Segons el seu propi relat (en una instància a S. M. la reina Donya Isabel II), al trenc d'alba del dia següent, en mil treballs, va poder arribar a un poblet immediat i acovilar-se en una casa deshabitada, fins que la fortuna li deparà l'auxili d'una vella que, de quan en quan, li duya un curt aliment i lo necessari per a que cicatrisaren les seues ferides.

(Secció per completar)

Referències

• Antonio Miguel Chover Sánchez - Real Acadèmia de l'Història