Diferència entre les revisions de "Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Sant_Jeroni.jpg|thumb|right|300px|[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]]] | + | [[Image:Sant_Jeroni.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]</center>]] |
[[Image:SantJeroni-Claustre.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]] | [[Image:SantJeroni-Claustre.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]] | ||
[[Image:SantJeroni-Sarcofec.jpg|thumb|250px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]] | [[Image:SantJeroni-Sarcofec.jpg|thumb|250px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]] | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | El [[monasteri]] s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'Alfauir. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la [[Comunitat Valenciana]], fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII|XVIII]]. | + | El [[monasteri]] s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'[[Alfauir]]. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la [[Comunitat Valenciana]], fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII|XVIII]]. |
== Parts integrants == | == Parts integrants == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
* Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta. | * Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta. | ||
| − | El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un [[aqüeducte]] que conduïx l'aigua des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’[[Almiserà]]. | + | El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un [[aqüeducte]] que conduïx l'[[aigua]] des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’[[Almiserà]]. |
Des de la [[desamortisació]] de Mendizàbal és propietat de la família [[Trénor]], a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort. | Des de la [[desamortisació]] de Mendizàbal és propietat de la família [[Trénor]], a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort. | ||
Revisió de 14:41 5 oct 2010
El Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, és un edifici conventual d'estil gòtic i renaixentiste construït entre els sigles XV i XVIII que està localisat en el terme municipal d'Alfauir i junt a Ròtova, en la comarca de La Safor, Comunitat Valenciana. Fundat pel Duc real de Gandia Alfons el Vell (1388), el monasteri va acollir la primera comunitat jerònima del Regne de Valéncia i de l'antiga Corona d'Aragó. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any 1995.
Descripció
El monasteri s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'Alfauir. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la Comunitat Valenciana, fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del sigle XVI al XVIII.
Parts integrants
Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la torre de l'homenage o de les campanes, l'Església, el claustre en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites.
- La torre de l'homenage o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura.
- L'iglésia és un espai únic de planta basilical sense creuer en la tipologia tradicional i característica del gòtic valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els contraforts interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada.
- L'actual capella de la Mare de Deu de la Salut fon l'antiga Sala Capitular del monasteri. Adossat als seus murs es troba el sarcòfec en pedra tallada dels fills del Duc Alfons el Vell: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.
- El claustre en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i mes clars eixemples del gòtic mudéixar del Regne de Valéncia i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'església se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el sigle XVI: la coberta en nervadures medievals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust renaixentiste.
- Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en volta de canó en arcs faixons que repartixen el pes de la coberta.
El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un aqüeducte que conduïx l'aigua des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’Almiserà.
Des de la desamortisació de Mendizàbal és propietat de la família Trénor, a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort.
Visites
Algunes dependències són privades pero es pot visitar el claustre, l'iglésia, l'almàssera, la cuina i els jardins romàntics, per a la qual cosa convé posar-se en contacte en l'Ajuntament d'Alfauir.
Bibliografia
- Est artícul incorpora Text del BIC incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
- Jesús Eduard Alonso. Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (segles XVIII i XIX). Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1988. ISBN 84-86927-00-5
- Fernando Mut i Vicente Palmer. Real Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Gandia: 1999.
Enllaços externs
- Portal del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba
- Informació i horaris de visites, Ajuntament d'Alfauir
- Imàgens sobre el Monasteri
- Ruta dels monasteris de la Safor
Referencies
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_San_Jerónimo_de_Cotalba de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.