Diferència entre les revisions de "Estrella Morente"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 53: Llínea 53:
 
* «Estrella Morente - Web oficial de turismo de Andalucía». www.andalucia.org
 
* «Estrella Morente - Web oficial de turismo de Andalucía». www.andalucia.org
 
* [https://elartedevivirelflamenco.com/cantaores230.html  «Estrella Morente - Cantaores/as - El Arte de Vivir el Flamenco» elartedevivirelflamenco.com]
 
* [https://elartedevivirelflamenco.com/cantaores230.html  «Estrella Morente - Cantaores/as - El Arte de Vivir el Flamenco» elartedevivirelflamenco.com]
 +
* [https://www.hola.com/actualidad/20011214238971/bodaestrellajavier/ «La romántica boda de Estrella Morente y Javier Conde». ¡Hola!. 14 de diciembre de 2001]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 17:58 12 set 2025

Estrella de la Aurora Morente Carbonell
Goyas 2025 - Estrella Morente (cropped).jpg
Estrella Morente en l'any 2025
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Cantaora.
Naiximent: 14 d'agost de 1980
Lloc de naiximent: Granada, Andalusia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Estrella de la Aurora Morente Carbonell, coneguda artísticament com a Estrella Morente (Granada, 14 d'agost de 1980), és una cantaora espanyola de flamenc.

Biografia[editar | editar còdic]

Fanàtica dels cantaors flamencs La Niña de los Peines, Camarón de la Isla, Pepe Marchena i Manuel Vallejo, als quatre anys entonava cants de Llevant i als sèt cantà una taranta acompanyada de la guitarra del mestre Sabicas. El seu art ha enlluernat tant als flamencòlecs més exigents com a roquers com Lenny Kravitz. El debut d'Estrella com a cantaora tingué lloc, en solament setze anys, en la Gala de presentació dels Campeonats d'Esquí Alpí de Serra Nevada.

Estrella participà en Omega, disc del seu pare Enrique Morente. Carmen Linares l'amadrinà en el Teatre de la Maestranza de Sevilla en un homenage a la Argentinita. El seu primer disc, «Mi cante y un poema» de cançons flamenques fon disc de platí i el segon, “Calle del aire” de cançons populars i nadalenques, fon d'or. Gràcies a l'èxit dels seus discs, la cantant ha participat en numerosos festivals, com els de el Bienal de Sevilla, el Festival de la Guitarra de Barcelona i el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada.

En l'estiu de l'any 2004 presentà en Granada el concert “Estrella 1922” un homenage a la cantaora sevillana Pastora Pavón gravat en directe per a la seua posterior edició. En 2005 es va produir el seu debut en el Barbican Centre de Londres i va iniciar una série de concerts compartits en el seu pare, per encàrrec del Festival Internacional de la Guitarra de Córdova. Ademés, l'espectàcul “Estrella 1922” el va estrenar també en el Teatre Espanyol de Madrit eixe mateix any.

Contragué matrimoni el 14 de decembre de 2001 en el torero malagueny Javier Conde en la Basílica de La nostra Senyora de l'Angoixa, patrona de Granada. Tenen dos fills: Curro, naixcut en 2002 i Estrella, en 2005. Estrella Morente i la seua família residixen en Màlaga. És defensora de la festa de la tauromaquia.

Ademés de les seues gravacions, ha participat en bandes sonores de películes tals com Sobreviuré, en unes sevillanes, Tornar, de Pedro Almodóvar, en el tango del mateix nom, de Carlos Gardel, o Chic i Rita de Fernando Trueba en l'any 2011.

Discografia[editar | editar còdic]

Entre les seues obres cal destacar:

  • Mi cante y un poema (2001), producida por son pare, Enrique Morente.
  • Calle del aire (2001)
  • Mujeres (2006), disc en el que li fa un homenage a 13 dònes del sigle XX.
  • Casacueva y escenario (DVD, 2007), arreplega el concert homenage que l'artista va dedicar a la Niña de los Peines en 2004. Ademés d'este concert, el DVD conté també un documental gravat en les coves del Albaicín (barri granadí d'orige andalús, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco), que és una verdadera festa flamenca i que corrobora la grandea d'Estrella Morente en directe i en el seu ambient.
  • Autorretrato (2012), compost per quinze peces que van des de la seguidilla a la buleria en un sotil fil conductor.
  • Amar en paz (en Niño Josele, guitarra, 2014), una declaració d'amor a la música de Brasil.
  • Encuentro (en Javier Perianes, piano, 2016)
  • Copla (2019)
  • Leo (2021)
  • Estrella & Rafael (en Rafael Riqueni, 2023)
  • Estrella a estrellas (2025)

Premis i guardons[editar | editar còdic]

Són molts els premis i guardons i també reconeiximents que ha rebut en la seua trayectòria professional:

  • En 2001 fon nomenada Embaixadora d'Andalusia per l'Institut Andalús de la Joventut.
  • Ha guanyat innumerables premis, entre els que es conta el Premi Ondas a la Millor Creació Flamenca, la candidatura als Grammy Llatí i dos als Premis Amic. El seu primer disc fon disc de platí i el segon, d'or.
  • En 2006 fon nominada per al Latin Grammy i guanyadora del Premi de la Música 2006 per Millor Àlbum Flamenc, va rebre ademés, la cotisada distinció de Micròfon d'Or, otorgat per la Federació d'Associacions de Ràdio i Televisió d'Espanya.
  • A principis de 2008 rep el Premi al Millor Espectàcul en Directe, despuix d'un sondeig a nivell internacional realisat pel periòdic digital deflamenco.com, ademés del Premi Flamenc Hui en la seua IX edició, pel millor DVD flamenc per a “Casacueva y Escenario”.
  • En l'any 2014 se li va concedir la Medalla d'Andalusia i fon nomenada directora de la primera Càtedra de Flamencologia del Món impartida per l'Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia (UCAM) i la Fundació Cant de les Mines.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons