Quercus

Quercus
250px
Classificació científica
Regne		Plantae
Classe		Magnoliopsida
Orde		Fagales
Família		Fagaceae
Gènero		Quercus
Espècie		més de 500 espècies

El gènero Quercus inclou els roures, carrasques, sureres, coscolls i atres arbres o abruixells caducifolis o perennifolis, propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.

Descripció morfològica

Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:

• Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
• Flor: monoics, en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
• Fruit: núcula, coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
• Tronc: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.

Hàbitat i distribució

El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: Europa, Àsia, Amèrica del Nort i el nort-oest d'Àfrica. Les zones de màxima diversitat es troben en:

• Mèxic i Amèrica Central, en centenars d'espècies endèmiques
• China i Himalaya oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes
• Mediterràneu occidental, especialment la Península Ibèrica, en rouredes, carrascals i surerars

En el Regne de Valéncia, és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.

Classificació interna

Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:

• Quercus: roures blancs (Q. robur, Q. alba)
• Cerris: roures eurasiàtics (Q. cerris)
• Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (Q. ilex) i el coscoll (Q. coccifera)
• Lobatae: roures rojos americans (Q. rubra, Q. palustris)
• Protobalanus i Virentes: grups menors quasi exclusius d'Amèrica

El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.

Sistemàtica i filogènia

Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de Quercus. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:

• Un grup euroasiàtic: roures blancs, Cerris i perennifolis mediterràneus
• Un grup americà: roures rojos, Protobalanus i Virentes

A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.

Citologia

Les espècies del gènero Quercus presenten en general un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12. El cariotip habitual és 2n = 24, encara que s'han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.

Estudis citogenètics indiquen que:

• El nùmero cromosòmic és estable dins del gènero.
• Les diferències en la morfologia cromosòmica ajuden a diferenciar certes seccions.
• La fluorescència i hibridació in situ (FISH) ha revelat patrons específics de seqüències repetides.

• 📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus)
• 📎 [Chromosome numbers of Quercus (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)

Taxonomia

Quercus fon descrit i publicat per Carles Linneo en l'any 1753 en l’obra Species Plantarum* . Forma part de la família Fagaceae, la mateixa que els faigs (Fagus) i castanyers (Castanea).

Etimologia

Quercus: paraula llatina usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.

Importància ecològica

Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus:

• Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
• Fonts d'aliment (bellotes) per a la fauna
• Estabilisació del sol i del cicle hídric
• Resistència al foc gràcies al rebrot de soca

Usos

El gènero Quercus és aprofitat per l'home des de temps antics:

• Fusta: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
• Suro: extret de la surera (Q. suber), per a taps, aïllaments i artesania
• Tanins: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
• Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes
• Jardineria: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
• Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs

Amenaces i conservació

Diverses espècies de Quercus estan amenaçades per:

• Canvi climàtic i desertificació
• Pressió urbanística i agrícola
• Malalties fúngiques com la seca (Phytophthora spp.)
• Danys per insectes xilòfags com Cerambyx cerdo

Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d'espècies endèmiques.

Galeria

• Carrasca de la Raboseras.JPG

  Carrasca (Quercus ilex)

• Quercus suber JPG1.jpg

  Surera (Quercus suber)

• Quercus coccifera 1.JPG

  Coscoll (Quercus coccifera)

• Crooked branches of Quercus robur.jpg

  Roure europeu

• 

  Roure valencià

• Quercus cerris.JPG

  Roure turc

Referències

• Colmeiro, Miguel: Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo, Madrid, 1871

Bibliografia

• Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
• Pereira Sieso, Juan. Bellotas, el alimento de la edad de oro. Universitat de Castella-La Manxa

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quercus.

• Quercus en iNaturalist
• Quercus en Plants of the World Online
• Quercus en World Flora Online
• Quercus en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental
• Quercus en la Chromosome Counts Database
• Artícul sobre Quercus en la Wikipedia castellana