Diferència entre les revisions de "Fleix de fulla estreta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 54: Llínea 54:
  
 
Encara que no es considera una espècie amenaçada, en algunes zones ha retrocedit per la pèrdua d'hàbitats naturals, la canalisació de rius o la pressió agrícola. La restauració de riberes pot favorir-ne la recuperació.
 
Encara que no es considera una espècie amenaçada, en algunes zones ha retrocedit per la pèrdua d'hàbitats naturals, la canalisació de rius o la pressió agrícola. La restauració de riberes pot favorir-ne la recuperació.
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://websites.rbge.org.uk/cgi-bin/nph-readbtree.pl/feout?FAMILY_XREF=&GENUS_XREF=Fraxinus&SPECIES_XREF=angustifolia&TAXON_NAME_XREF=&RANK= 
 +
Flora Europaea: Fraxinus angustifolia]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
*  López Lillo, Antonio; Mielgo, Margarita (láminas) (1985). ''Árboles de Madrid'' (2ª edición). Madrid (España): Consejería de Agricultura y Ganadería. Comunidad de Madrid. Imprenta de la Comunidad de Madrid. p. 130. ISBN 84-505-0768-5
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 16:40 29 jul 2025

{{{nom}}}

Archiu:Fresno (Colmenar Viejo).jpg

Classificació científica
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Lamiales
Família Oleaceae
Gènero Fraxinus
Espècie Fraxinus angustifolia
Autoritat Vahl, 1804
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Fraxinus angustifolia range.svg
Distribució natural


Fraxinus angustifolia, conegut com a fleix de fulla estreta, és un arbre caducifoli de la família Oleaceae que creix de manera natural en ambients de ribera o llocs frescs i humits del territori valencià.

Descripció morfològica

  • Fulla: oposades, compostes pinnades, en entre 5 i 13 folíols llanceolats, margens dentats o sancers, i de color vert intens. Són més estretes que les del seu parent pròxim, el fleix comú (F. excelsior).
  • Flor: chicotetes i apétales, agrupades en panícules terminals o axilars, de color verdós o purpura, apareixen abans que les fulles, en primavera.
  • Fruit: una sàmara, allargada i estreta, d'uns 2-3 cm, en una ala membranosa que facilita la dispersió pel vent.
  • Tronc: recte, d'escorça grisenca i llisa en arbres jovens, que es torna clavillada en l'edat; copa ampla i elegant.

Hàbitat

Espècie típica de zones de ribera, margens de rius, barrancs, tolls i llocs frescs fins a altituts mijanes. Preferix sòls profunts i frescs, resistint bé la inundació temporal i la sequera estival moderada.

Distribució

Ampla distribució per la conca mediterrànea. En la Península Ibèrica es troba en quasi tot el territori, i és relativament freqüent en las Comunitat Valenciana valencià, sobretot en les comarques de l'interior.

Taxonomia

Fraxinus angustifolia fon descrit per Martin Vahl en l'any 1804.

S'han descrit diverses subespècies i varietats, algunes en distribució restringida. Entre les més conegudes:

  • Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia
  • Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa
  • Fraxinus angustifolia subsp. syriaca

Etimologia

  • Fraxinus: nom llatí clàssic per al fleix, provablement derivat de frangere, “trencar”, pel fet que les branques es trenquen fàcilment.
  • angustifolia: del llatí _angustus_ = estret i folium = fulla, en referència a la seua característica fulla estreta.

Usos

Tradicionalment usat per a fusta (llaugera pero forta), en ferramentes agrícoles, ebanisteria o per al pasturage. Actualment també s'usa com a arbre ornamental en alineacions urbanes.

Conservació

Encara que no es considera una espècie amenaçada, en algunes zones ha retrocedit per la pèrdua d'hàbitats naturals, la canalisació de rius o la pressió agrícola. La restauració de riberes pot favorir-ne la recuperació.

Referències

Flora Europaea: Fraxinus angustifolia]

Bibliografia

  • López Lillo, Antonio; Mielgo, Margarita (láminas) (1985). Árboles de Madrid (2ª edición). Madrid (España): Consejería de Agricultura y Ganadería. Comunidad de Madrid. Imprenta de la Comunidad de Madrid. p. 130. ISBN 84-505-0768-5

Enllaços externs

Commons