Diferència entre les revisions de "Antonio Fillol Granell"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 41: Llínea 41:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6
 
* Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6
* Web oficial del Museo Nacional de El Prado, Madrid, España - Fillol Granell, Antonio  
+
* Web oficial del Museo Nacional de El Prado, Madrid, España - Fillol Granell, Antonio
 +
* [https://www.eldiario.es/cultura/arte/prado-adquiere-110-000-euros-satiro-cuadro-pintor-inmoral-antonio-fillol_1_10434004.html El Prado adquiere por 110.000 euros 'El sátiro', de Antonio Fillol. El Diario del 7 d'agost de 2023]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Revisió de 18:02 27 maig 2025

Antonio Fillol Granell
Autorretrat
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Pintor.
Naiximent: 3 de giner de 1870
Lloc de naiximent: Valéncia, Comunitat Valenciana, Espanya
Defunció: 15 d'agost de 1930
Lloc de defunció: Castellnovo, Comunitat Valenciana, Espanya


Antonio Fillol Granell (Valéncia, 3 de giner de 1870 - † Castellnovo, 15 d'agost de 1930) va ser un pintor valencià considerat com un dels principals representants del realisme social i autor d'una extensa obra artística que arreplega escenes, paisages i costums del poble valencià, tractades en delicadea pero en una gran profunditat. Va destacar també en la seua faceta de retratista, realisant una colecció de pintures de personages típics valencians, dotant-los d'una forta càrrega sicològica i evocativa. Acreedor de numerosos premis nacionals i internacionals, la seua obra està parcialment arreplegada en el Museu del Prado, Museu de Belles Arts de Valéncia, Museu Provincial de Jaén i Museu de la Ciutat de Valéncia, entre uns atres.

Biografia

Discípul d'Ignacio Pinazo Camarlench i de l'Escola de Belles arts de Sant Carlos, de la que també va ser catedràtic numerari i promotor de reformes educatives, com a president del Círcul de Belles arts de Valéncia va contribuir a revitalisar la vida cultural i a millorar la situació dels artistes valencians.

Una de les seues obres més interessants és La Béstia Humana, de l'any 1897, emmarcada en la pintura costumista decimonònica de caràcter social. Va ser un quadro molt criticat des del punt de vista formal, pero des del punt de vista pictòric és magnífic. Sobre el tema del quadro hi ha hagut certes opinions, pero sembla ser que tracta el tema de la prostitució en certa cruor.

Obra

Entre les principals, destaquen:

La bestia humana
  • La gloria del pueblo (1895)
  • La defensa de la choza (1895)
  • La bestia humana (1897)
  • Siega del arroz en la albufera de Valencia (1900)
  • Los amigos de Jesús (1900)
  • Albores (1902)
  • La semilla (1904)
  • Después de la refriega (1904)
  • Flor deshecha (1906)
  • El sátiro (1906)
  • La novia (1922)

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons