Diferència entre les revisions de "Noel Clarasó"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Noel Clarasó i Serrat''' ([[Barcelona]], [[3 de decembre]] de [[1899]] | + | '''Noel Clarasó i Serrat''' ([[Barcelona]], [[3 de decembre]] de [[1899]] - † [[Barcelona]], [[18 de giner]] de [[1985]]), fon un escritor espanyol de variats registres i guioniste de [[cine]] i [[televisió]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
En el tercer tom de la ''Antología de cuentos de terror'', a càrrec de [[Rafael Llopis]] (Aliança Editorial, 1982) s'arreplega el seu relat "El jardín del Montarto". | En el tercer tom de la ''Antología de cuentos de terror'', a càrrec de [[Rafael Llopis]] (Aliança Editorial, 1982) s'arreplega el seu relat "El jardín del Montarto". | ||
| − | Va eixercir també com a traductor. Entre unes atres, va traduir del francés en [[1963]] la novela ''Bonjour Tristesse'' (Bon dia, tristor), de [[Françoise Sagan]], per a Círcul de Llectors. | + | Va eixercir també com a traductor. Entre unes atres, va traduir del [[francés]] en l'any [[1963]] la novela ''Bonjour Tristesse'' (Bon dia, tristor), de [[Françoise Sagan]], per a Círcul de Llectors. |
En l'any [[1954]] realisà en colaboració en [[José María Forqué]] els guions i diàlecs per a dos de les películes de l'últim: ''El diable toca la flauta'' i ''Un dia perdut''. També de Noel Clarasó és el guió de la série ''Hermenegildo Pérez, per a servir-li'', interpretada per [[Carlos Larrañaga]] i emesa en [[1966]] per [[TVE]]. | En l'any [[1954]] realisà en colaboració en [[José María Forqué]] els guions i diàlecs per a dos de les películes de l'últim: ''El diable toca la flauta'' i ''Un dia perdut''. També de Noel Clarasó és el guió de la série ''Hermenegildo Pérez, per a servir-li'', interpretada per [[Carlos Larrañaga]] i emesa en [[1966]] per [[TVE]]. | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
== Cine == | == Cine == | ||
| − | Clarasó treballà en el cine durant els anys 1950 i 60 firmant guions, arguments i diàlecs en comèdies: | + | Clarasó treballà en el cine durant els [[anys 1950]] i [[Anys 1960|60]] firmant guions, arguments i diàlecs en comèdies: |
* ''[[El diablo toca la flauta]]'' (1953) | * ''[[El diablo toca la flauta]]'' (1953) | ||
| Llínea 97: | Llínea 97: | ||
{{Cita|Alguna cosa haurà de mal en la riquea quan a tot lo món li fa vergonya confessar la que té.|Noel Clarasó}} | {{Cita|Alguna cosa haurà de mal en la riquea quan a tot lo món li fa vergonya confessar la que té.|Noel Clarasó}} | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Anuario de filología. Universidad de Barcelona. Facultad de Filología. 1985. OCLC 3218262 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 12:07 9 feb 2025
| Noel Clarasó i Serrat | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i guioniste de cine i televisió. | ||
| Naiximent: | 3 de decembre de 1899 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
| Defunció: | 18 de giner de 1985 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Noel Clarasó i Serrat (Barcelona, 3 de decembre de 1899 - † Barcelona, 18 de giner de 1985), fon un escritor espanyol de variats registres i guioniste de cine i televisió.
Biografia
Fon fill de l'escultor Enric Clarasó i Daudí. En l'any 1938 obtingué el premi "Crexells", en la novela Francis de Cer, que ha quedat inèdita.
A lo llarc de la seua vida, va utilisar dos seudònims lliteraris: Jorge Dearán i León Daudí.
Escrigué diferents llibres sobre jardineria, novela sicològica, conte policiac, conte de terror i llibres d'autoajuda. Deu la seua fama, no obstant, a l'humorisme, que va cultivar extensament, i a les innumerables i saboroses cites lliteràries que se li atribuïxen i poblen tots els diccionaris de frases célebres.
En el tercer tom de la Antología de cuentos de terror, a càrrec de Rafael Llopis (Aliança Editorial, 1982) s'arreplega el seu relat "El jardín del Montarto".
Va eixercir també com a traductor. Entre unes atres, va traduir del francés en l'any 1963 la novela Bonjour Tristesse (Bon dia, tristor), de Françoise Sagan, per a Círcul de Llectors.
En l'any 1954 realisà en colaboració en José María Forqué els guions i diàlecs per a dos de les películes de l'últim: El diable toca la flauta i Un dia perdut. També de Noel Clarasó és el guió de la série Hermenegildo Pérez, per a servir-li, interpretada per Carlos Larrañaga i emesa en 1966 per TVE.
Obra
- Crónica de varios males crónicos (Al Monigote de Papel, José Janés, 1945)
- Cuarto creciente, luna llena, cuarto menguante (Ediciones Lauro, 1946)
- Enrique Segundo el Indeciso (Al Monigote de Papel, José Janés, 1946)
- La señora Panduro sirve pan blando (Al Monigote de Papel, José Janés, 1946)
- El arte de no tener amigos y de no dejarse convencer por las personas (José Janés, 1947)
- El asesino de la Luna (José Janés, 1947)
- La gran aventura de un hombre pequeño (Al Monigote de Papel, José Janés, 1947)
- Seis autores en busca de un personaje (1947; Plaza & Janés, 1981)
- El arte de perder el tiempo (José Janés, 1948)
- El arte de no decir que sí (José Janés, 1948)
- ¡Miedo! (José Janés, 1948)
- Pigmalión 1950 (Al Monigote de Papel, José Janés, 1948)
- Treinta años y un día (José Janés, 1948)
- La paz del hogar (Al Monigote de Papel, José Janés, 1948)
- Tres poetas junto al mar (Aguilar, 1949)
- Observaciones y máximas de Blas (José Janés, 1950)
- El libro de los tontos (Janés Editor, 1952)
- Albertina y yo (Enciclopedia Pulga n.º 13, Ed. G.P., 1953)
- ¿Qué es una flor? (Enciclopedia Pulga n.º 14, Ed. G.P., 1953)
- Biografía de un hombre cualquiera (Enciclopedia Pulga n.º 107, Ed. G.P., 1954)
- Enciclopedia de la simpatía (Osa Menor, 1954)
- Inventario del reino vegetal (Enciclopedia Pulga n.º 168, Ed. G.P., 1954)
- Enciclopedia de la cortesía moderna (De Gassó Hermanos, 1955)
- Antología del humor (Enciclopedia Pulga n.º 300, Ed. G.P., 1955)
- El arte de tratar y maltratar a las mujeres (Plaza & Janés Editores, 1955)
- Historia de una familia histerica" (Taurus, 1956)
- El camping (Ed. Miguel Arimany, 1956)
- Segunda antología del humor (Enciclopedia Pulga n.º 395, Ed. G.P., 1956-57)
- Un benestar semblant, en catalán (Aymá, 1957)
- Vive más, vive mejor. Aprende a gozar la vida (Aymá, 1957)
- El libro de la vida agradable (Aymá, 1958)
- Quiero ser tu amigo (Editorial Prima Luce, 1959)
- Diccionario humorístico (Al monigote de papel, José Janés, 1951. Sintes, 1966)
- Departamento 10 (Círculo de Lectores, 1969)
- Breviario para todos los días del año (Bruguera, 1974)
- Plantas de adorno (Edicions Cedel, 1976)
- Jardinería doméstica (Cinco Estrellas Enciclopedia, 1979)
- Multiplicación de las plantas de jardín (Ed. Gustavo Gili, 1980)
- ¿Sabe usted comportarse bien? (Acervo, 1980)
- Clarasó (Nuevo Arte Thor, 1982)
- Un camí (Club Editor 1984, 1984)
- Antología de maravillas, curiosidades, rarezas y misterios (Acervo, 1990)
- Antología de textos y citas (Acervo, 1992)
- El tren que no llegó a su destino (Juventud, 1994)
- Antología de anécdotas (Acervo, 1995)
Cine
Clarasó treballà en el cine durant els anys 1950 i 60 firmant guions, arguments i diàlecs en comèdies:
- El diablo toca la flauta (1953)
- Un día perdido (1954)
- Viaje de novios (1956)
- Las muchachas de azul (1957)
- Su desconsolada esposa (1957)
- Ana dice sí (1958)
- Una chica de Chicago (1960)
- Julia y el celacanto (1961)
- ¿Pena de muerte? (1961)
- Solteros de verano (1962)
- Detective con faldas (1962)
- Confidencias de un marido (1963)
- ¡¡Arriba las mujeres!! (1965)
- Después del gran robo (1967)
- La dinamita está servida (1968)
Cites
Bibliografia
- Anuario de filología. Universidad de Barcelona. Facultad de Filología. 1985. OCLC 3218262