Diferència entre les revisions de "Francesc de Paula Burguera"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Francisco de Paula Burguera Escrivá | | nom = Francisco de Paula Burguera Escrivá | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Francesc de P. Burguera.jpg|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Francisco de Paula Burguera Escrivá''', també conegut per '''Francesc de Paula Burguera''' ([[Sueca]], [[21 de juliol]] de [[1928]] - [[Sueca]], [[16 d'octubre]] de [[2015]]), fon un escritor, poeta, dramaturc, polític, ensagiste, periodiste i empresari [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. | + | '''Francisco de Paula Burguera Escrivá''', també conegut per '''Francesc de Paula Burguera''' ([[Sueca]], [[21 de juliol]] de [[1928]] - † [[Sueca]], [[16 d'octubre]] de [[2015]]), fon un escritor, poeta, dramaturc, polític, ensagiste, periodiste i empresari [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Junt a [[Joan Fuster]], al voltant dels anys quaranta del sigle XX, inicià la seua trayectòria pancatalanista. Poeta i autor teatral (en [[1949]] publicà la recopilació poètica ''Ara sóc ací'' i en [[1959]] l'obra dramàtica ''L'home de l'aigua'') s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític en diferents mijos de comunicació, com ''[[Levante-EMV]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[Avui]]'' o ''[[El País]]''. | + | Junt a [[Joan Fuster]], al voltant dels [[Anys 1940|anys quaranta]] del [[sigle XX]], inicià la seua trayectòria pancatalanista. Poeta i autor teatral (en l'any [[1949]] publicà la recopilació poètica ''Ara sóc ací'' i en [[1959]] l'obra dramàtica ''L'home de l'aigua'') s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític en diferents mijos de comunicació, com ''[[Levante-EMV]]'', ''[[Las Provincias]]'', ''[[Avui]]'' o ''[[El País]]''. |
| − | En aplegar la [[Transició democràtica espanyola|transició democràtica]], en el fi del [[franquisme]], fundà el [[Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià]] (PDLPV) junt a [[Joaquín Muñoz Peirats]], del que fon secretari general, i fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en [[1977]] formant part de la coalició [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). En convertir-se la coalició UCD en un partit deixà el grup parlamentari centriste i passà al Grup Mixt. Poc despuix fundà el [[Partit Nacionaliste del País Valencià]] (PNPV) en octubre de l'any [[1978]], que en [[1982]], junt a [[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]], donà lloc al naiximent de [[Unitat del Poble Valencià]] (UPV). Es va retirar de la política en [[1983]]. | + | En aplegar la [[Transició democràtica espanyola|transició democràtica]], en el fi del [[franquisme]], fundà el [[Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià]] (PDLPV) junt a [[Joaquín Muñoz Peirats]], del que fon secretari general, i fon elegit diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en l'any [[1977]] formant part de la coalició [[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). En convertir-se la coalició UCD en un partit deixà el grup parlamentari centriste i passà al Grup Mixt. Poc despuix fundà el [[Partit Nacionaliste del País Valencià]] (PNPV) en octubre de l'any [[1978]], que en [[1982]], junt a [[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]], donà lloc al naiximent de [[Unitat del Poble Valencià]] (UPV). Es va retirar de la política en [[1983]]. |
En l'any [[1990]] publicà una obra que obtingué el premi d'ensaig Joan Fuster en els [[Premis Octubre|XIX Premis Octubre]], ''És més senzill encara: Digueu-li Espanya'', a on, parafrasejant el títul de l'obra de [[Josep Guia]], ''És molt senzill, digueu-li Catalunya'', explica en dos parts la trayectòria del pancatalanisme des de la posguerra fins a la [[Batalla de Valéncia]], i acte seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals de les trobades valencianistes. És per este motiu que Burguera aplegà a la conclusió de que "els valencians se senten majoritàriament espanyols ademés d'estar contents de ser-ho". | En l'any [[1990]] publicà una obra que obtingué el premi d'ensaig Joan Fuster en els [[Premis Octubre|XIX Premis Octubre]], ''És més senzill encara: Digueu-li Espanya'', a on, parafrasejant el títul de l'obra de [[Josep Guia]], ''És molt senzill, digueu-li Catalunya'', explica en dos parts la trayectòria del pancatalanisme des de la posguerra fins a la [[Batalla de Valéncia]], i acte seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals de les trobades valencianistes. És per este motiu que Burguera aplegà a la conclusió de que "els valencians se senten majoritàriament espanyols ademés d'estar contents de ser-ho". | ||
| − | Colaborà en alguns diaris de forma puntual, i fon integrant de la plataforma cívica [[Valencians pel Canvi]], associació que presidí entre el 22 de setembre de [[2005]] i el 5 de juny de [[2008]]. | + | Colaborà en alguns diaris de forma puntual, i fon integrant de la plataforma cívica [[Valencians pel Canvi]], associació que presidí entre el [[22 de setembre]] de [[2005]] i el [[5 de juny]] de [[2008]]. |
Fallí en Sueca, el 16 d'octubre de l'any 2015, per una insuficiència cardiaca, als 87 anys. | Fallí en Sueca, el 16 d'octubre de l'any 2015, per una insuficiència cardiaca, als 87 anys. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Francesc de Paula Burguera}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_Paula_Burguera Francesc de Paula Burguera en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_de_Paula_Burguera Francesc de Paula Burguera en Wikipedia] | ||
Revisió de 19:24 18 dec 2024
| Francisco de Paula Burguera Escrivá | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor, periodiste i empresari. | ||
| Naiximent: | 21 de juliol de 1928 | ||
| Lloc de naiximent: | Sueca, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 16 d'octubre de 2015 | ||
| Lloc de defunció: | Sueca, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francisco de Paula Burguera Escrivá, també conegut per Francesc de Paula Burguera (Sueca, 21 de juliol de 1928 - † Sueca, 16 d'octubre de 2015), fon un escritor, poeta, dramaturc, polític, ensagiste, periodiste i empresari valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Junt a Joan Fuster, al voltant dels anys quaranta del sigle XX, inicià la seua trayectòria pancatalanista. Poeta i autor teatral (en l'any 1949 publicà la recopilació poètica Ara sóc ací i en 1959 l'obra dramàtica L'home de l'aigua) s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític en diferents mijos de comunicació, com Levante-EMV, Las Provincias, Avui o El País.
En aplegar la transició democràtica, en el fi del franquisme, fundà el Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià (PDLPV) junt a Joaquín Muñoz Peirats, del que fon secretari general, i fon elegit diputat al Congrés en l'any 1977 formant part de la coalició Unió de Centre Democràtic (UCD). En convertir-se la coalició UCD en un partit deixà el grup parlamentari centriste i passà al Grup Mixt. Poc despuix fundà el Partit Nacionaliste del País Valencià (PNPV) en octubre de l'any 1978, que en 1982, junt a Agrupament d'Esquerra del País Valencià, donà lloc al naiximent de Unitat del Poble Valencià (UPV). Es va retirar de la política en 1983.
En l'any 1990 publicà una obra que obtingué el premi d'ensaig Joan Fuster en els XIX Premis Octubre, És més senzill encara: Digueu-li Espanya, a on, parafrasejant el títul de l'obra de Josep Guia, És molt senzill, digueu-li Catalunya, explica en dos parts la trayectòria del pancatalanisme des de la posguerra fins a la Batalla de Valéncia, i acte seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals de les trobades valencianistes. És per este motiu que Burguera aplegà a la conclusió de que "els valencians se senten majoritàriament espanyols ademés d'estar contents de ser-ho".
Colaborà en alguns diaris de forma puntual, i fon integrant de la plataforma cívica Valencians pel Canvi, associació que presidí entre el 22 de setembre de 2005 i el 5 de juny de 2008.
Fallí en Sueca, el 16 d'octubre de l'any 2015, per una insuficiència cardiaca, als 87 anys.
Reconeiximents
- En l'any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
- Un carrer del seu poble natal, Sueca, fon renomenat "Carrer de Francesc de Paula Burguera Periodiste" en el seu honor.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francesc de Paula Burguera.