Diferència entre les revisions de "Cordillera dels Andes"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Cordillera dels Andes''' es una cadena montanyosa d’[[Amèrica del Sur]] que corre casi paralela a la costa del [[Pacífic]], des del [[cap d’Hornos]] fins les proximitats de [[Panamà]]. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]], [[Equador]] i [[Colòmbia]]. En [[Veneçuela]] es dividix en tres cadenes diferents. | La '''Cordillera dels Andes''' es una cadena montanyosa d’[[Amèrica del Sur]] que corre casi paralela a la costa del [[Pacífic]], des del [[cap d’Hornos]] fins les proximitats de [[Panamà]]. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]], [[Equador]] i [[Colòmbia]]. En [[Veneçuela]] es dividix en tres cadenes diferents. | ||
| − | Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la [[Patagonia]], s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en [[Perú]], esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de Lima a Tarma i Cerro de Pasco, també en [[Peru]], esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre [[Mendoza]], [[Argentina]] i Santiago de [[Chile]], esta a 3.900 m d’altitut. | + | Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la [[Patagonia]], s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en [[Perú]], esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de [[Lima]] a Tarma i Cerro de Pasco, també en [[Peru]], esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre [[Mendoza]], [[Argentina]] i Santiago de [[Chile]], esta a 3.900 m d’altitut. |
S’han tingut que construir diverses vies férrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del [[llac Titicaca]]; el ferrocarril central de [[Perú]], que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi. | S’han tingut que construir diverses vies férrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del [[llac Titicaca]]; el ferrocarril central de [[Perú]], que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi. | ||
Revisió de 16:14 23 març 2010
La Cordillera dels Andes es una cadena montanyosa d’Amèrica del Sur que corre casi paralela a la costa del Pacífic, des del cap d’Hornos fins les proximitats de Panamà. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de Chile, els Andes s’estenen en cadenes paraleles per Argentina, Bolívia, Perú, Equador i Colòmbia. En Veneçuela es dividix en tres cadenes diferents.
Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en Perú, esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de Lima a Tarma i Cerro de Pasco, també en Peru, esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre Mendoza, Argentina i Santiago de Chile, esta a 3.900 m d’altitut.
S’han tingut que construir diverses vies férrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del llac Titicaca; el ferrocarril central de Perú, que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi.
Els Andes alberguen numeroses volcans, entre els quals estan: el Cotopaxi (5.897 m) i el Chimborazo (6.267 m), en Equador; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre Argentina i Chile; i l’Aconcagua (6.959 m), en Argentina, la montanya mes alta del continent americà.
Les caps estan cobertes de neu a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la Patagonia, i la seua altitut esta entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llinea equatorial. Els rius que desemboquen en l'Oceà Pacífic son corts en recorregut i menuts en cabal, degut a que en la regió montanyosa andina les pluges son estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren aigua en abundància portada pels vents alisis, que produïxen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina.
Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el mar Caribe a traves dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel Riu Orinoco; i en l’Atlàntic pels rius Negre i Japurá, que son tributaris del Riu Amazones.