Agricultura

Archiu:Camp dacsa liechenstein.jpg

Una plantació de dacsa en Liechtenstein.

La Agricultura és el art de cultivar la terra; son els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis.

Les activitats agrícoles son les que integruen el que es diu sector agrícola. Totes les activitats econòmiques que abarca dit sector, té el seu fundament en la explotació de la terra o dels recursos que este origina en forma natural o per l'acció del home: cereal, frutes, hortalices, past, recaptes i atres variats aliments vegetals.

L'agricultura és l'activitat agrària que comprén tot un conjunt d'accions humanes que transforma elmig ambien natural, en el fi de fer-ho més apte per al creiximent de les sembres.

És una activitat de gran importància estratégica com bas fundamental per al desenroll autosuficient i riquea de les nacions.

La ciència que estudia la pràctica de la agricultura és la agronomia.

Història

El naiximent de l'agricultura

Archiu:Llauradoregipte.jpg

Llaurador llaurant. Pintura en la tumba de Sennedyem, 1200 a. C. Egipte.

El començament de l'agricultura es troba en el periodo Neolític, quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. LEs primeres plantes cultivades foren el blat i l'ordi. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en varies cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat Creixent fértil (zona de Orient Pròxim des de Mesopotàmia el Antic Egipte), les cultures precolombines d'Amèrica Central, la cultura desenrollada per els chinesos al est d'Asia, etc.

Se produïx una transició, generalment gradual, des de la economia de caça i recolecció a la agrícola. Les raons del desenroll de la agricultura pogueren ser debides a canvis climàtics cap a temperatures més templades; també pogueren deure's a l'escassea de caça o aliments de recolecció, o la desertisació de amplies regions. A pesar de les seues ventages segon alguns antropòlecs, l'agricultura significà una reducció de la varietat en la dieta, creant un canvi en la evolució de la espècie humana cap a individuos més vulnerables i depenents d'un enclau que els seus predecesors.

L'agricultura va permetre major densitat de població en la economia de caça i recolecció per la disponibilitat de aliment per a un major número de individuus. En l'agricultura les oscietats van sedentarisant-se i la propietat deixa de ser un dret soles sobre objectes mòvils per a traslladar-se també als bens inmobles, s'amplia la divisió del treball i sorgix una societat més complexa en activitats artesanals i comercials especialisades, els asentaments agrícoles i els conflictes per la interpretació de linders de propietat donen orige als primers sistemes jurídics i governamentals.

Agricultura en Roma

En Roma es cultivaven principalment cereals, leguminoses i hortalices. Posteriorment es varen introduir atres espècies com la cep i l'olivera. Es gastava el llaurat en bous, sent el llaurador el que treballava en la seua família, a menos que tinguera un esclau. Alguns aports a l'agricultura son el llaurat romà, prenses d'oli, técniques de regadiu i l'introducció del fem.

Edat Mija

Archiu:Llauradorsedatmija.jpg

Llabors agricoles, 818 d. C., Salzburgo.

A lo llarc de l'Edat Mija sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels campesins. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del sigle XI en les regions del nort dels Alpes, mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del caball en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, al igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida campesina. A pesar dels progresos, l'agricultura medieval manifestà sempre signues de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

Les principals innovacions en l'agricultura medieval foren:

1. L'us del llaurat pesat en rodes. 2. L'us del caball. 3. L'introducció de la rotació de tres camps per collita per a remplaçar l'antiga rotació de dos camps.

Estos canvis causaren un creiximent, tant en la varietat com en la cantitat de collites, en aquell moment tingué efectes importants la dieta dels europeus. El canvi del bou per el caball fon el resultat de dos avanços tecnològics -l'us de la ferradura i el desenroll de la collera- que permitien al caall tirar d'una càrrega fàcilment. El us de caballs per a tirar aumentà l'eficiència del transport per terra, tant per al comerç com per a les campanyes militars. Açò va conduir al creiximent de l'industria de transport per terra. També va permetre un millorament general de la ret de carreteres i aumentà les oportunitats comercials per a algunes comunitats situades en els encreuaments de camins. L'us del caball va permetre l'expansió de les terres cultivables i va contribuir al creiximent de la producció d'aliments, al mateix temps acompanyà a la agresiva expansió agrícola que invariablement deixà resagat al bosc medieval.

Les "Partides" d'Alfonso X de Castella definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els homens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al campesí com la força fundamental del treball en la societat medieval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la Edat Mija europea. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de la economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del sigle XIII.

Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo 1000-13000 fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'Europa occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. En tot i això,e stem en presència d'un creiximent sostingut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostingut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla.

Actualitat

Archiu:Agriculturaactual.jpg

Maquinària agrícola moderna.

Sigle XX, especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de EE.UU, la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en EE.UU. es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les vrietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòsils.

La difusió de la ràdio i la televisió (mijos de comunicació), aixina com la informàtica, son de gran ajuda, al facilitar informs meteorològics, estudis de mercat, etc.

Ademés de menjar per als humans i els seus animals, se produixen cada volga en més amplia utilitat tals com flors, plants ornamentals, fusta, fertilisants, pèls, cuiro, productes químics (etanol, plàstics, sucre, almidó) fibres (cotó, cànem, lli), combustible (biodiésel, el propi etanol, que ara ya s'està obtenint de la dacsa). productes biofarmacèutics, i droges tant legals com ilegals (tabac, marihuana, opi, cocaïna). També existixen plantes creades per ingenieria genètica que produixen sustàncies especialisades (com, per eixemple, la dacsa transgènica, que, al igual que la obtenció d'etanol, està modificant l'economia dels cultius d'esta planta i la vida de les comunitats que de ella seguixen depenent).

La manipulació genètica, la millor gestió delsnutrients de la terra i la millora en el control de les sementes ha aumentat enormement, les collites per unitat de superfície, a canvi estes sementes s'han tornat més sensibles a les plagues i enfermetats, lo que porta una necesitat d'estos últims major per part del agricultor; Proba d'alló és el resorgiment d'antigues varietats, molt resistents a les enfermetats i plagues, per la seua rusticitat. Al mateix temps, la mecanisació ha reduit la exigència de ma d'obra. Les collites son generalment menors en els països més pobres, al caréixer del capital, la teconologia i els coneiximents científics necessaris.

L'agricultura moderna depén enormement de la tecnologia i les ciències físiques i biològiques. La irrigació, el drenage, la conservació i la sanitat, que son vitals per a una agricultura exitosa, exigixen el coneiximent especialisat d'ingeniers agrònims. La química agrícola, en canvi, trata en la aplicació de fertilisants, insecticides i fungicides, la reparació de terres i el anàlisis de productes agrícoles, etc.

Les varietats de sementes han segut millorades hasda el punt de poder germinar més ràpit i adaptar-se'n a estacions més breus en distints climes. Les sementes actuals poden resistir a epsticides capaces d'exterminar a totes les plants vets. Els cultius hidropònics, un métot per a cultivar sense terra, utilisantsolucions de nutrients químics, poden ajudar a cobrir la creixen necesitat de producció a mida que la població mundial aumenta.

Atres técniques modernes que han contribuït al desenroll de la agricultura son les empaquetat, prcoesament i mercadeig. Aixina,el procesament dels aliments, com el congelat ràpit i la deshidratació han obert nous hiroçonts a la comercialisació dels productes i aumentat els posibles mercats.

Tipos d'agricultura

Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de clasificació:

Segón la seua dependència del aigua:

• De secà: és l'agricultura prdouida sense aport d'aigua per part del mateix llaurador, nutrint-se la terra de la pluja i/o aigües subterrànees.

• De regadiu; se produix en el aport d'aigua per part del llaurador, per mig del suministre que es capta de caixers superficials naturals o artificials, o per mig de l'extracció d'aigües subterrànees dels pòus.

Segón la magnitut de la producció i la seua relació en el mercat:

• Agricultura de substència: Consistix en la producció de la cantitat minima de menjar necesàri per a cobrir les necesitats del llaurador i la seua familia, sense apenes excedents de comercialiçar. El nivell tècnic es primitiu.

• Agricultura industrial: Se produixen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat.

Segón se pretenga obtindre el màxim rendiment o la mínima utilisació d'atres mijos de producció, lo que determinarà una major o menor senya ecològica:

• Agricultura intensiva: busca una producció gran en poc espai. Porta un major desgast del lloc. Pròpia dels països industralisats.

• Agricultura extensiva: depén d'una major superfície, es a dir, provoca menor presió sobre el lloc i les seues relacions ecològiques, encara que els seus beneficis comercials solen ser menors.

Segón el método i objectius:

• Agricultura tradicional: utilisa els sistemes típics d'un lloc, que han configurat la cultura del mateix, en periodos més o manco prolongats.

• Agrcultura industrial: basada sobre tot en sistemes intensius, està enfocada en produïr grans cantitats d'aliments en menos temps i espai -pero en major desgast ecològic-, dirigida a moure grans beneficis comercials.

• Agricultura ecològica i Agricultura biològica: creen diversos sistemes de producción que respeten les caracteristiques ecològiques dels llocs i geobiològiques de les terres, procurant respetar les estacions i les distribucions naturals de les espècies vegetals.

• Agricultura natural.

Agricultura i Mig ambient

L'agricultura té un gran impacte en el mig ambient. En els últims anys, alguns aspectes d ela agricultura intensiva a nivell industrial han segut cada volg amés polèmics. La creixent influència de les grans companyies productres de sementes i productes químics i les procesadores de menjar preocupen cada volta més tant als agricultors com al públic en general. El efecte desastrós sobre el entornd e la agricultura intensiva han causat que vastes arees anteriorment fèrtils hagen deixat de ser-ho per complet, com va ocorrer en temps en Orient Mig, antany la terra de cultiu més fèrtil del mon i ara un desert.

Alguns problemes actuals

• Contaminació per nitrogen i fósforomagnesio en rius, llacs i aigües subterrànees.
• Erosió del terreny*
• Esgotament de minerals de la terra.
• Salinisació de la terra en zones seques.

Molts d'estos problemes van esgotant i desertisant la terra, obligant a abandonar uns terrenys per a llaurar atres nous que, al mateix temps, s'esgoten, creant un círcul viciós que va destruïnt el entorn. Un eixemple clar es la progresiva deforestació de la selva del Amazonas.

Maquinària agrícola

Archiu:Tractor Lamborghini.jpg

Tractor Lamborghini.

Les maquinàries son elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les técniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen:

• Tractor: és una màquina agrícola molt útil, en rodes o cadenes disenyades per a moure's en facilitat en el terreny i potència de tracció que permet realisar grans tasques agrícoles, encara en terrenys entollats. Té dos pedals de freny i està acondicionat per a halar rastres. Hi han dos tipos de tractors: el de oruga, de gran estabilitat i força, i el de rodes, capaç de desplasar-se hasda per carreteres; poseïx major velocitat que el de oruga.

• Motocultor: és una màquina agrícola en un sol eix i s'opera per manilles, té mijana potència i força de motor dirigides per a labors hortícoles i ornament, pot treballar en terrenys forts, pero se gasta preferentment en construcció de jardins.

• Cosechadora: o segadora es una màquina agrícola de motor potent, pintó tallador per a segar les plantes madures de cereals i un llarc rastrill que va davant de la màquina i gira sobre un eix horizontal.

Polítiques agràries

Archiu:Un hombre trabajando en Barquisimeto Venezuela.jpg

Un home treballant en Barquisiment, Veneçola.

La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del pais i els problemes socials de quins viuen del camp.

L'agricultura es un tema clau en la lluita per la justicia global. A pesar d'existir un excés de menjar en els mercats mundials, que fa que els preus caiguen de forma continuada, encara no s'ha resolt el problema de la fam en el mon. La ràpida pérdua de terres cultivables i la disminució de la cantitat d'aigua dolça disponible, de la que un 70% s'utilisa per a la agricultura, son hui una de les principals causes de la pobrea. La lluita contra la fam que patixen 800 millons de sers humans no es posible sense una profunda reforma de la política agrària global.

Els països rics protegixen als seus agricultors, ben a través de subvencions a la producció, be a través de fortes aranceles als productes extrangers. Açò causa que els agricultors de països pobres es vegen incapaços de competir en igualtat, per lo que actualment existix una gran oposició per part de molts sectors a estos recolzaments.

Les patents otorgades a les companyies que desenrollen nous tipos de sementes per ingenieria genètica han permés que se llicencien als agricultors les sementes de forma molt similar a la utilisada per a llicenciar software. Açò ha canviat la balança de poder en favor dels fabricants de sementes, que poden ara dictar térmens i condicions ans imposibles. Degut a que si el agricultor no acceïx a les demandes de la companyia, esta no li vén la sement. Açò ha fet que molts els acusen de biopirateria, ya que moltes d'estes empreses es dediquen a investigar les propietats de les plantes, partint de coneiximents milenaris. Donant-se la paradoja de que al patentar estos coneiximents, obligant als pobles dels que han deprés dit coneiximent, a pagar-lis per el seu us.

Enllaços externs

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Agricultura de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.