Diferència entre les revisions de "Buenos Aires"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Buenos Aires 9 de julio.jpg|thumb|right|300px|Vista nocturna de la Avinguda 9 de Julio.]] | + | [[Image:Buenos Aires 9 de julio.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista nocturna de la Avinguda 9 de Julio.</center>]] |
[[Image:Catedral Buenos Aires.jpg|thumb|right|300px|La Seu Metropolitana fon el primer temple catòlic construït en la ciutat.]] | [[Image:Catedral Buenos Aires.jpg|thumb|right|300px|La Seu Metropolitana fon el primer temple catòlic construït en la ciutat.]] | ||
La '''Ciutat de Buenos Aires''' o '''Ciutat Autònoma de Buenos Aires''' és la [[Capital (política)|capital]] de la [[República Argentina]]. Es tracta d'una ciutat d'uns 3 millons d'habitants, que integra un [[aglomerat urbà]] molt major nomenat [[Gran Buenos Aires]], que totalisa quasi 13 millons d'habitants, el major del país. Com a tal, el Gran Buenos Aires es troba entre els majors centres urbans del planeta, i és un important núcleu d'activitat artística i intelectual. | La '''Ciutat de Buenos Aires''' o '''Ciutat Autònoma de Buenos Aires''' és la [[Capital (política)|capital]] de la [[República Argentina]]. Es tracta d'una ciutat d'uns 3 millons d'habitants, que integra un [[aglomerat urbà]] molt major nomenat [[Gran Buenos Aires]], que totalisa quasi 13 millons d'habitants, el major del país. Com a tal, el Gran Buenos Aires es troba entre els majors centres urbans del planeta, i és un important núcleu d'activitat artística i intelectual. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
La Ciutat de Buenos Aires és una ciutat autònoma, constituïx un dels 24 districtes en que es dividix el país. Té els seus propis poders eixecutius, llegislatius i judicials, ademés de la seua pròpia policia municipal. | La Ciutat de Buenos Aires és una ciutat autònoma, constituïx un dels 24 districtes en que es dividix el país. Té els seus propis poders eixecutius, llegislatius i judicials, ademés de la seua pròpia policia municipal. | ||
| − | La Ciutat de Buenos Aires va tindre dos fundacions. La primera en 1536 per [[Pedro de Mendoza]] (arrasada pels indis en [[1541]]), i la segona en 1580 per [[Juan de Garay]] i en les dos ocasions va pertànyer al [[Virregnat del Perú]] de l'[[Imperi Espanyol]]. En [[1776]] fon designada pel Rei d'Espanya, capital de l'acabat de crear [[Virregnat del Riu de la Plata]]. Durant la primera de les invasions angleses, ocorreguda en [[1806]], la ciutat fon ocupada per forces armades angleses i va quedar per uns mesos baix la bandera del [[Regne Unit]]. En [[1810]], els pobladors de la ciutat van realisar la [[Revolució de maig]], que va expulsar al virrei, va establir una junta d'autogovern i va donar inici a la guerra per l'independència d'Argentina. Durant el govern de [[Domingo Faustino Sarmiento]] se la declara capital del país i en 1880, durant el govern de [[Nicolás Avellaneda]], fon federalisada. La reforma de la Constitució Argentina de [[ | + | La Ciutat de Buenos Aires va tindre dos fundacions. La primera en [[1536]] per [[Pedro de Mendoza]] (arrasada pels indis en [[1541]]), i la segona en [[1580]] per [[Juan de Garay]] i en les dos ocasions va pertànyer al [[Virregnat del Perú]] de l'[[Imperi Espanyol]]. En [[1776]] fon designada pel Rei d'[[Espanya]], capital de l'acabat de crear [[Virregnat del Riu de la Plata]]. Durant la primera de les invasions angleses, ocorreguda en [[1806]], la ciutat fon ocupada per forces armades angleses i va quedar per uns mesos baix la bandera del [[Regne Unit]]. En [[1810]], els pobladors de la ciutat van realisar la [[Revolució de maig]], que va expulsar al virrei, va establir una junta d'autogovern i va donar inici a la guerra per l'independència d'Argentina. Durant el govern de [[Domingo Faustino Sarmiento]] se la declara capital del país i en [[1880]], durant el govern de [[Nicolás Avellaneda]], fon federalisada. La reforma de la Constitució Argentina de [[1994]] va establir l'[[autonomia]] de la ciutat. |
| − | El Gran Buenos Aires fon un dels principals destins del proces immigratori que va tindre l'Argentina. En 1913 es va inaugurar el [[Subte de Buenos Aires]], primer [[Metro (sistema de transport)|metro]] d'[[Iberoamèrica]]. Després de la Reforma de la Constitució Argentina de 1994 la ciutat conta en la seua pròpia Constitució i en un govern autònom d'elecció directa. | + | El Gran Buenos Aires fon un dels principals destins del proces immigratori que va tindre l'Argentina. En [[1913]] es va inaugurar el [[Subte de Buenos Aires]], primer [[Metro (sistema de transport)|metro]] d'[[Iberoamèrica]]. Després de la Reforma de la Constitució Argentina de 1994 la ciutat conta en la seua pròpia Constitució i en un govern autònom d'elecció directa. |
| − | La ciutat és seu central de moltes de les grans empreses del país. El principal sector econòmic de Buenos Aires és el sector servicis, que representa el 78% del seu [[Producte Brut Geogràfic]] en térmens constants. U dels sectors més dinàmics fon la construcció, ya que la quantitat de permissos per a construir va aumentar un 44%, sent les comunes 6, 8 i 11 les de major creiximent en un 164%, 132% i 130% respectivament. L'influència del sector en el PBG va conseguir els 7.480 millons de pesos en 2006. | + | La ciutat és seu central de moltes de les grans empreses del país. El principal sector econòmic de Buenos Aires és el sector servicis, que representa el 78% del seu [[Producte Brut Geogràfic]] en térmens constants. U dels sectors més dinàmics fon la construcció, ya que la quantitat de permissos per a construir va aumentar un 44%, sent les comunes 6, 8 i 11 les de major creiximent en un 164%, 132% i 130% respectivament. L'influència del sector en el PBG va conseguir els 7.480 millons de pesos en [[2006]]. |
Buenos Aires és el principal centre educatiu del país. Entre les seues institucions de renom es troben el Colegio Nacional de Buenos Aires i l'Universitat de Buenos Aires.<ref>{{cita web | Buenos Aires és el principal centre educatiu del país. Entre les seues institucions de renom es troben el Colegio Nacional de Buenos Aires i l'Universitat de Buenos Aires.<ref>{{cita web | ||
Revisió de 15:32 9 març 2010
La Ciutat de Buenos Aires o Ciutat Autònoma de Buenos Aires és la capital de la República Argentina. Es tracta d'una ciutat d'uns 3 millons d'habitants, que integra un aglomerat urbà molt major nomenat Gran Buenos Aires, que totalisa quasi 13 millons d'habitants, el major del país. Com a tal, el Gran Buenos Aires es troba entre els majors centres urbans del planeta, i és un important núcleu d'activitat artística i intelectual.
La Ciutat de Buenos Aires, està situada en la regió centre-est del país, sobre la vora occidental del Riu de la Plata, en plena plana pampeana. El teixit urbà es sembla a un palmito que llimita al sur, oest i nort en la província de Buenos Aires i a l'est en el riu. Oficialment la ciutat es troba dividida en 48 barris que deriven de les antigues parròquies establides en el sigle XIX.
Les proyeccions per a 2009 estimen la població de la ciutat en 3.050.728 habitants[1] i en el seu aglomerat urbà, el Gran Buenos Aires, en 12.925.000 habitants;[2]sent la segona major àrea urbana de Sur-Amèrica i una de les vint majors ciutats del món.
La Ciutat de Buenos Aires és una ciutat autònoma, constituïx un dels 24 districtes en que es dividix el país. Té els seus propis poders eixecutius, llegislatius i judicials, ademés de la seua pròpia policia municipal.
La Ciutat de Buenos Aires va tindre dos fundacions. La primera en 1536 per Pedro de Mendoza (arrasada pels indis en 1541), i la segona en 1580 per Juan de Garay i en les dos ocasions va pertànyer al Virregnat del Perú de l'Imperi Espanyol. En 1776 fon designada pel Rei d'Espanya, capital de l'acabat de crear Virregnat del Riu de la Plata. Durant la primera de les invasions angleses, ocorreguda en 1806, la ciutat fon ocupada per forces armades angleses i va quedar per uns mesos baix la bandera del Regne Unit. En 1810, els pobladors de la ciutat van realisar la Revolució de maig, que va expulsar al virrei, va establir una junta d'autogovern i va donar inici a la guerra per l'independència d'Argentina. Durant el govern de Domingo Faustino Sarmiento se la declara capital del país i en 1880, durant el govern de Nicolás Avellaneda, fon federalisada. La reforma de la Constitució Argentina de 1994 va establir l'autonomia de la ciutat.
El Gran Buenos Aires fon un dels principals destins del proces immigratori que va tindre l'Argentina. En 1913 es va inaugurar el Subte de Buenos Aires, primer metro d'Iberoamèrica. Després de la Reforma de la Constitució Argentina de 1994 la ciutat conta en la seua pròpia Constitució i en un govern autònom d'elecció directa.
La ciutat és seu central de moltes de les grans empreses del país. El principal sector econòmic de Buenos Aires és el sector servicis, que representa el 78% del seu Producte Brut Geogràfic en térmens constants. U dels sectors més dinàmics fon la construcció, ya que la quantitat de permissos per a construir va aumentar un 44%, sent les comunes 6, 8 i 11 les de major creiximent en un 164%, 132% i 130% respectivament. L'influència del sector en el PBG va conseguir els 7.480 millons de pesos en 2006.
Buenos Aires és el principal centre educatiu del país. Entre les seues institucions de renom es troben el Colegio Nacional de Buenos Aires i l'Universitat de Buenos Aires.[3]
El seu perfil urbà és marcadament eclèctic. Es mesclen, a causa de l'immigració, els estils art decó, art nouveau, neogòtic, i el francés borbònic. El rascacels és un atre element molt comú del skyline porteny. Fon triada per l'UNESCO com a Ciutat del Disseny, en 2005.[4]
Enllaços externs
- Portal del Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires
- Informació Geogràfica de la Ciutat de Buenos Aires: portal oficial en mapes, fotos satelitals i demés informació pública
- Atles ambiental de Buenos Aires
- ↑ Estimacions de població 2001-2010 INDEC P 10/24.
- ↑ Font: Demographia World Urban Àrees & Population Projections: 5th Comprehensive Edition (Revised April 2009) P 13/126
- ↑ «Harvard, Yale i la UBA també» (10). Consultat el 21 d'agost de 2009.
- ↑ Buenos Aires, Argentina, primera Ciutat de l'UNESCO del Disseny - UNESCO