Diferència entre les revisions de "Alain Delon"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Alain Delon 2000.jpg|thumb|230px|Alain Delon en l'any [[2000]]]] | [[Image:Alain Delon 2000.jpg|thumb|230px|Alain Delon en l'any [[2000]]]] | ||
'''Alain Fabien Maurice Marcel Delon''' ([[Sceaux (Alts del Sena)|Sceaux]], [[Alts del Sena]], [[8 de novembre]] de [[1935]] - † Douchy-Montcorbon, [[França]], [[18 d'agost]] de [[2024]]) fon un [[actor]] de cine [[França|francés]], icon del cine [[Europa|europeu]] de les décades de [[1960]] i [[1970]], ademés de guanyador del [[Premi César]]. | '''Alain Fabien Maurice Marcel Delon''' ([[Sceaux (Alts del Sena)|Sceaux]], [[Alts del Sena]], [[8 de novembre]] de [[1935]] - † Douchy-Montcorbon, [[França]], [[18 d'agost]] de [[2024]]) fon un [[actor]] de cine [[França|francés]], icon del cine [[Europa|europeu]] de les décades de [[1960]] i [[1970]], ademés de guanyador del [[Premi César]]. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1956]] i gràcies a la seua i notable apariència va conéixer a l'actriu Brigitte Auber i va fer en ella un viage al Festival Internacional de Cine de Cannes, a on la seua carrera començaria. | ||
| + | |||
| + | En Cannes, Delon va ser vist pel productor nortamericà David O. Selznick. Despuix d'una prova de cambra posterior en [[Roma]], Selznick li va oferir un contracte, sempre que deprenguera [[anglés]]. Delon va tornar a [[París]] per a estudiar-ho pero es va trobar en el director francés Yves Allégret, que li va convéncer per a que es quedara en França i iniciara la seua carrera en el seu propi país. Selznick va permetre a Delon cancelar el seu contracte i Allégret li va oferir el seu debut en el cine en Edwige Feuillère, Quan la femme s'en mêle ([[1957]]). | ||
Als 23 anys ya era conegut com el successor de [[Gérard Philipe]] i [[Jean Marais]], aixina com del nortamericà [[James Dean]]. Fon motejat la versió masculina de [[Brigitte Bardot]] i considerat l'''enfant terrible'' del cine europeu.<ref>[http://cineparaiso.webcindario.com/delon.html «Alain Delon al desnudo».]</ref> | Als 23 anys ya era conegut com el successor de [[Gérard Philipe]] i [[Jean Marais]], aixina com del nortamericà [[James Dean]]. Fon motejat la versió masculina de [[Brigitte Bardot]] i considerat l'''enfant terrible'' del cine europeu.<ref>[http://cineparaiso.webcindario.com/delon.html «Alain Delon al desnudo».]</ref> | ||
Revisió de 11:02 18 ago 2024
Alain Fabien Maurice Marcel Delon (Sceaux, Alts del Sena, 8 de novembre de 1935 - † Douchy-Montcorbon, França, 18 d'agost de 2024) fon un actor de cine francés, icon del cine europeu de les décades de 1960 i 1970, ademés de guanyador del Premi César.
En l'any 1956 i gràcies a la seua i notable apariència va conéixer a l'actriu Brigitte Auber i va fer en ella un viage al Festival Internacional de Cine de Cannes, a on la seua carrera començaria.
En Cannes, Delon va ser vist pel productor nortamericà David O. Selznick. Despuix d'una prova de cambra posterior en Roma, Selznick li va oferir un contracte, sempre que deprenguera anglés. Delon va tornar a París per a estudiar-ho pero es va trobar en el director francés Yves Allégret, que li va convéncer per a que es quedara en França i iniciara la seua carrera en el seu propi país. Selznick va permetre a Delon cancelar el seu contracte i Allégret li va oferir el seu debut en el cine en Edwige Feuillère, Quan la femme s'en mêle (1957).
Als 23 anys ya era conegut com el successor de Gérard Philipe i Jean Marais, aixina com del nortamericà James Dean. Fon motejat la versió masculina de Brigitte Bardot i considerat l'enfant terrible del cine europeu.[1]
Ciutadà suís des de l'any 1999, fon condecorat en la Legió d'Honor pel govern francés.
Referències
- Betty Martin (10 de abril de 1965). «Movie Call Sheet: 'Rouge' Heads for Broadway». Los Angeles Times. p. 19.
- Betty Martin (7 de marzo de 1966). «Delon Gets Title Role in 'Cervantes'». Los Angeles Times. p. C22.
- Jornada, La (18 de agosto de 2024). «Fallece a los 88 años el legendario actor francés Alain Delon». La Jornada
- Mary Rourke (5 de octubre de 1984). «French Actor Smells Success With New Fragrance for Women». Los Angeles Times. p. 26
- Vernon Scott (5 de enero de 1979). «Alain Delon, France's Answer to Clint Eastwood». The Washington Post. p. D12
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alain Delon.