Diferència entre les revisions de "Educació en la Comunitat Valenciana"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Els estudis universitaris prenen com a mida de la càrrega lectiva el crèdit, segons lo establit en la Declaració de Bolonya, a la que s'estan adaptant les universitats valencianes junt a les atres universitats de l'Espai Europeu d'Educació Superior. | Els estudis universitaris prenen com a mida de la càrrega lectiva el crèdit, segons lo establit en la Declaració de Bolonya, a la que s'estan adaptant les universitats valencianes junt a les atres universitats de l'Espai Europeu d'Educació Superior. | ||
| − | Durant l'[[Edat Moderna]] es va crear la primera universitat en el llavors [[Regne de Valéncia]], l'[[Universitat de Valéncia]] (fundada en l'any [[1499]]). | + | Durant l'[[Edat Moderna]] es va crear la primera universitat en el llavors [[Regne de Valéncia]], l'[[Universitat de Valéncia]] (fundada en l'any [[1499]]). |
| − | + | == Classificació == | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | == Classificació == | ||
L'educació en la comunitart Valenciana es clasifica en: | L'educació en la comunitart Valenciana es clasifica en: | ||
| Llínea 25: | Llínea 20: | ||
* Ensenyaments de règim especial | * Ensenyaments de règim especial | ||
* Educació universitària | * Educació universitària | ||
| + | |||
| + | En l'actualitat la Comunitat Valenciana conta en cinc universitats públiques: l'[[Universitat d'Alacant]]; l'[[Universitat Miguel Hernández]] d'[[Elig]]; l'[[Universitat Jaume I]] de [[Castelló]]; l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]]; i l'Universitat de Valéncia. | ||
| + | |||
| + | En la comunitat també hi ha cinc universitats privades: l'[[Universitat CEU Cardenal Herrera|Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia]]; l'Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir; l'[[Universitat Internacional de Valéncia]] i l'Universitat Europea de Valéncia. | ||
| + | |||
| + | També hi ha varis centres privats adscrits a atres universitats, com l'Escola Superior de Gestió Comercial i Màrqueting (ESIC) de Valéncia; o el Centre de Formació Florida de [[Catarroja]]. Per a finalisar, en la Comunitat Valenciana també hi ha varis centres associats a l'Universitat Nacional d'Educació a Distància, els quals s'ubiquen en [[Alzira]], [[Xàtiva]], [[Ontinyent]], Valéncia, [[Vila-real]], [[Benicarló]], [[Segorbe]], [[Denia]], [[Benidorm]], [[Xàbia]], Elig i [[Elda]], aixina com una sèu de l'[[Universitat Internacional Menendez Pelayo]], la qual s'ubica en la ciutat de Valéncia. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 18:58 17 ago 2024
Com en el restant de l'Estat, l'ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta per a totes les persones. L'ensenyança obligatòria comprén dèu anys d'escolaritat i es desenrolla entre els sis i els setze anys d'edat, periodo despuix del qual l'alumne pot accedir al bachillerat, a la formació professional de grau mig, als cicles de grau mig d'arts plàstiques i disseny, a les ensenyances deportives de grau mig o al món laboral.
Els estudis universitaris prenen com a mida de la càrrega lectiva el crèdit, segons lo establit en la Declaració de Bolonya, a la que s'estan adaptant les universitats valencianes junt a les atres universitats de l'Espai Europeu d'Educació Superior.
Durant l'Edat Moderna es va crear la primera universitat en el llavors Regne de Valéncia, l'Universitat de Valéncia (fundada en l'any 1499).
== Classificació ==
L'educació en la comunitart Valenciana es clasifica en:
- Educació Infantil
- Educació primària
- Educació secundària
- Bachillerat
- Formació professional específica de grau mijà
- Formació professional específica de grau superior
- Ensenyaments per adults
- Ensenyaments de règim especial
- Educació universitària
En l'actualitat la Comunitat Valenciana conta en cinc universitats públiques: l'Universitat d'Alacant; l'Universitat Miguel Hernández d'Elig; l'Universitat Jaume I de Castelló; l'Universitat Politècnica de Valéncia; i l'Universitat de Valéncia.
En la comunitat també hi ha cinc universitats privades: l'Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia; l'Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicente Màrtir; l'Universitat Internacional de Valéncia i l'Universitat Europea de Valéncia.
També hi ha varis centres privats adscrits a atres universitats, com l'Escola Superior de Gestió Comercial i Màrqueting (ESIC) de Valéncia; o el Centre de Formació Florida de Catarroja. Per a finalisar, en la Comunitat Valenciana també hi ha varis centres associats a l'Universitat Nacional d'Educació a Distància, els quals s'ubiquen en Alzira, Xàtiva, Ontinyent, Valéncia, Vila-real, Benicarló, Segorbe, Denia, Benidorm, Xàbia, Elig i Elda, aixina com una sèu de l'Universitat Internacional Menendez Pelayo, la qual s'ubica en la ciutat de Valéncia.
Vore també
Referències
- Inventari General del Patrimoni Valencià. Generalitat Valenciana
- La Nau. Universitat de Valéncia
- «L'Universitat de Valéncia, entre las ocho primeras universidades españolas en el Ranking de Shanghái». Las Provincias. 16 de agosto de 2021
Bibliografia
- Orti y Figuerola, Francisco (1730). Memorias históricas de la fundación y progresos de la Universidad de Valencia. Madrid
- Palanca, Abelardo (1968). «La Universidad de Valencia en el primer decenio del siglo XVI». Saitabi (18): 85-106. ISSN 0210-9980
- Roddis, Miles. Valencia de cerca. 1ª. (en castella). Barcelona: GeoPlaneta, 2010, p. 71
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Educació en la Comunitat Valenciana.