Diferència entre les revisions de "Cruz Martínez Esteruelas"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | ( | + | Estudià Dret en l'[[Universitat de Deusto]] i en l'Universitat de Madrit, a on es va llicenciar en l'any [[1953]]. Ingressà per oposició en el cos d'advocats de l'Estat ([[1957]]) i posteriorment en el cos de lletrats de les Corts ([[1960]]). En [[1962]] fon nomenat director general del Patrimoni de l'Estat i en [[1965]] delegat nacional-cap de l'assessoria jurídica de la Secretaria General del Moviment, passant a ocupar en [[1958]] el càrrec de delegat nacional d'Associacions del Moviment. Fon director de la [[fundació Juan March]] entre [[1970]] i [[1973]], i secretari primer del [[Consell Nacional del Moviment]] des de [[1971]]. |
| + | |||
| + | Ocupà el Ministeri de Planificació del Desenroll en el 13º Govern de la dictadura de l'11 de juny de [[1973]] al 3 de giner de [[1974]], sent posteriorment ministre d'Educació i Ciència en el 14º Govern de la dictadura del 3 de giner de [[1974]] a l'11 de decembre de [[1975]]. En el Ministeri d'Educació impulsà l'[[examen de selectivitat]]. | ||
| + | |||
| + | En les eleccions generals de 15 de juny de [[1977]], fon candidat per [[Aliança Popular]] (AP) al [[Congrés dels Diputats]] per la [[província de Terol]], sense eixir elegit. Posteriorment es va dedicar a l'advocacia i fon president d'Indústries Químiques Procolor SA. | ||
| + | |||
| + | En les eleccions generals de l'any [[1979]] anà en les llistes de [[Coalición Democrática]] (Coalició Democràtica) (CD), a on es va enquadrar Aliança Popular, per la [[província de Valéncia]], pero no conseguí fer-se en l'escan. | ||
| + | |||
| + | Se casà en Encarnación Oliveras Gajo, en qui tingué tres fills. | ||
| + | |||
| + | Fallí el 17 de setembre de l'any [[2000]] en [[Madrit]], als setantahuit anys d'edat. Està soterrat en la localitat madrilenya de [[Villaviciosa de Odón]]. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
Revisió de 21:04 5 ago 2024
Cruz Martínez Esteruelas (Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 4 de febrer de 1932 - † Madrit, 17 de setembre de 2000) fon advocat i polític espanyol. Fon ministre d'Educació entre els anys 1974 i 1975.
Biografia
Estudià Dret en l'Universitat de Deusto i en l'Universitat de Madrit, a on es va llicenciar en l'any 1953. Ingressà per oposició en el cos d'advocats de l'Estat (1957) i posteriorment en el cos de lletrats de les Corts (1960). En 1962 fon nomenat director general del Patrimoni de l'Estat i en 1965 delegat nacional-cap de l'assessoria jurídica de la Secretaria General del Moviment, passant a ocupar en 1958 el càrrec de delegat nacional d'Associacions del Moviment. Fon director de la fundació Juan March entre 1970 i 1973, i secretari primer del Consell Nacional del Moviment des de 1971.
Ocupà el Ministeri de Planificació del Desenroll en el 13º Govern de la dictadura de l'11 de juny de 1973 al 3 de giner de 1974, sent posteriorment ministre d'Educació i Ciència en el 14º Govern de la dictadura del 3 de giner de 1974 a l'11 de decembre de 1975. En el Ministeri d'Educació impulsà l'examen de selectivitat.
En les eleccions generals de 15 de juny de 1977, fon candidat per Aliança Popular (AP) al Congrés dels Diputats per la província de Terol, sense eixir elegit. Posteriorment es va dedicar a l'advocacia i fon president d'Indústries Químiques Procolor SA.
En les eleccions generals de l'any 1979 anà en les llistes de Coalición Democrática (Coalició Democràtica) (CD), a on es va enquadrar Aliança Popular, per la província de Valéncia, pero no conseguí fer-se en l'escan.
Se casà en Encarnación Oliveras Gajo, en qui tingué tres fills.
Fallí el 17 de setembre de l'any 2000 en Madrit, als setantahuit anys d'edat. Està soterrat en la localitat madrilenya de Villaviciosa de Odón.