Diferència entre les revisions de "Agustí Cerdà"
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
És membre d'[[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) des de [[1984]], associació de la que va aplegar a ser gerent entre [[1992]] i [[1996]] i del Bolletí de la qual es feu càrrec com a director en octubre de [[1989]]. També ha segut coordinador del [[Casal Jaume I|Casal Jaume I de Valéncia]]. És membre de la Societat Catalana de Geografia, de Ca Revolta i de la [[Societat Coral El Micalet]] de Valéncia. | És membre d'[[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) des de [[1984]], associació de la que va aplegar a ser gerent entre [[1992]] i [[1996]] i del Bolletí de la qual es feu càrrec com a director en octubre de [[1989]]. També ha segut coordinador del [[Casal Jaume I|Casal Jaume I de Valéncia]]. És membre de la Societat Catalana de Geografia, de Ca Revolta i de la [[Societat Coral El Micalet]] de Valéncia. | ||
| − | En [[1992]] fon detingut per orde del juge de l'Audiència Nacional [[Carlos Bueren]] per presuntes vinculacions en la banda terrorista [[Terra Lliure]]. Cerdà militava i era membre de l'eixecutiva de [[Catalunya Lliure]], partit polític contrari a la dissolució de la banda. Es trobava en Canals, el seu poble natal, quan fon arrestat. Fon posat en llibertat sense càrrecs poc despuix per falta d'acusacions. | + | En l'any [[1992]] fon detingut per orde del juge de l'Audiència Nacional [[Carlos Bueren]] per presuntes vinculacions en la banda terrorista [[Terra Lliure]]. Cerdà militava i era membre de l'eixecutiva de [[Catalunya Lliure]], partit polític contrari a la dissolució de la banda. Es trobava en Canals, el seu poble natal, quan fon arrestat. Fon posat en llibertat sense càrrecs poc despuix per falta d'acusacions. |
El [[5 de maig]] de [[1995]] fon un dels encarregats de l'organisació d'una manifestació en Valéncia entorn a la plataforma cívica Bloc de Progrés Jaume I. En [[1997]] inaugura el que seria el primer dels vinticinc [[Casals Jaume I]], el d'[[Alacant]]. En l'any [[1999]] funda, junt en atres personalitats provinents del Bloc de Progrés Jaume I, el Front pel País Valencià, organisació que concorrerà a les Eleccions Generals de [[2000]] coaligada en Esquerra Republicana, llista en la qual se presentà en el número un per la circumscripció de Valéncia. | El [[5 de maig]] de [[1995]] fon un dels encarregats de l'organisació d'una manifestació en Valéncia entorn a la plataforma cívica Bloc de Progrés Jaume I. En [[1997]] inaugura el que seria el primer dels vinticinc [[Casals Jaume I]], el d'[[Alacant]]. En l'any [[1999]] funda, junt en atres personalitats provinents del Bloc de Progrés Jaume I, el Front pel País Valencià, organisació que concorrerà a les Eleccions Generals de [[2000]] coaligada en Esquerra Republicana, llista en la qual se presentà en el número un per la circumscripció de Valéncia. | ||
Última revisió del 19:35 4 jul 2024
| Agustí Cerdà i Argent | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Polític. | ||
| Naiximent: | 8 de decembre de 1965 | ||
| Lloc de naiximent: | Canals, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Agustí Cerdà i Argent (Canals, 8 de decembre de 1965), és un polític valencià d'ideologia pancatalanista.
Fon diputat entre els anys 2004 i 2008 per la circumscripció de Barcelona i president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) des de la seua fundació en setembre de l'any 2000 fins a l'any 2016.
Biografia[editar | editar còdic]
Agustí Cerdà naixqué en la població valenciana de Canals, en la comarca de La Costera, el 8 de decembre de l'any 1965.
En la seua joventut fon membre del secretariat permanent del sindicat pancatalaniste Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA) de 1983 a 1988 i membre fundador de la Assemblea d'Estudiants Nacionalistes (AEN), en valencià, Assamblea d'Estudiants Nacionalistes. En 1985 ingressa en el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i posteriorment ingressa en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en 1985 permaneixent en ell fins a 1993 i aplegant a formar part de la seua eixecutiva. Durant este periodo és un dels fundadors de l'organisació independentiste jovenil Maulets.
En l'any 1987 fon contractat per la Fundació Ausiàs March, entitat organisadora dels Premis Octubre, per a ocupar-se de la classificació de 10.000 documents que conformen l'archiu actual dels Moviments Socials i Obrers, un fondo documental sobre els moviments socials i polítics valencians.
És membre d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) des de 1984, associació de la que va aplegar a ser gerent entre 1992 i 1996 i del Bolletí de la qual es feu càrrec com a director en octubre de 1989. També ha segut coordinador del Casal Jaume I de Valéncia. És membre de la Societat Catalana de Geografia, de Ca Revolta i de la Societat Coral El Micalet de Valéncia.
En l'any 1992 fon detingut per orde del juge de l'Audiència Nacional Carlos Bueren per presuntes vinculacions en la banda terrorista Terra Lliure. Cerdà militava i era membre de l'eixecutiva de Catalunya Lliure, partit polític contrari a la dissolució de la banda. Es trobava en Canals, el seu poble natal, quan fon arrestat. Fon posat en llibertat sense càrrecs poc despuix per falta d'acusacions.
El 5 de maig de 1995 fon un dels encarregats de l'organisació d'una manifestació en Valéncia entorn a la plataforma cívica Bloc de Progrés Jaume I. En 1997 inaugura el que seria el primer dels vinticinc Casals Jaume I, el d'Alacant. En l'any 1999 funda, junt en atres personalitats provinents del Bloc de Progrés Jaume I, el Front pel País Valencià, organisació que concorrerà a les Eleccions Generals de 2000 coaligada en Esquerra Republicana, llista en la qual se presentà en el número un per la circumscripció de Valéncia.
En juliol de l'any 2000 el Front pel País Valencià s'integra en Esquerra Republicana. En setembre del mateix any es crea Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) frut de l'unificació del Front en ERC. En aquell Congrés Fundacional, fon elegit president de ERPV i com a tal és també membre de les eixecutives nacional i permanent del partit. També fon cap de llista per Valéncia en les autonòmiques de 2003. En les eleccions generals de 2004 va concórrer en el quint lloc de la candidatura d'ERC en la circumscripció de Barcelona. Va conseguir l'acta de diputat despuix de la renúncia de Josep Lluís Carod Rovira degut l'escàndal de les reunions en membres de la banda terrorista ETA en Perpinyà.
En la Llegislatura 2004-2008 fon president de la Comissió Mixta de Relacions en el Defensor del Poble i portaveu en la Comissió de Justícia i en la Comissió d'Interior.
En març de 2016 va deixar de ser president d'ERPV, sent substituït per Josep Barberà despuix del VII congrés de la formació.