Diferència entre les revisions de "Kurt Baldinger"
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
En [[1948]] es va doctorar en l'Universitat de Basilea en una tesis sobre Sufixos colectius i el concepte de colectivitat en francés, baix la direcció de l'eminent romaniste [[Walther von Wartburg]], del que es convertiria en discípul i en un dels principals colaboradors del seu ''Diccionari Etimològic Francés'', que va alcançar els vinticinc volums. | En [[1948]] es va doctorar en l'Universitat de Basilea en una tesis sobre Sufixos colectius i el concepte de colectivitat en francés, baix la direcció de l'eminent romaniste [[Walther von Wartburg]], del que es convertiria en discípul i en un dels principals colaboradors del seu ''Diccionari Etimològic Francés'', que va alcançar els vinticinc volums. | ||
| − | La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la [[Guerra Freda]]. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'[[Universitat Humboldt de Berlín]], llavors en la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en [[1957]] es va traslladar a l'[[Universitat de Heidelberg]], a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a [[1962]] va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en [[Berlín Est]]. En [[1958]], als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'[[Alemània]]. | + | La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la [[Guerra Freda]]. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'[[Universitat Humboldt de Berlín]], llavors en la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en [[1957]] es va traslladar a l'[[Universitat de Heidelberg]], a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a [[1962]] va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en [[Berlín Est]]. En l'any [[1958]], als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'[[Alemània]]. |
La dedicació acadèmica de Baldinger a la romanística es va centrar primerament en el domini del galoromanç. Ademés de la seua contribució al ''Diccionari Etimològic Francés'' del seu mestre, en el que és autor d'a lo manco noranta extensos artículs, i de numeroses monografies, destaca en este camp el llançament de tres grans diccionaris: el ''Diccionari onomasiològic de l'antic [[occità]]'', el ''Diccionari onomasiològio de l'antic [[gascó]]'' (abdós a partir de [[1975]]) i el ''Diccionari etimològic de l'antic francés'' (a partir de [[1971]]). Com el seu propi nom indica, els dos primers diccionaris són [[Onomasiologia|onomasiològics]], és dir, estan organisats per conceptes, mentres que el diccionari de francés antic està classificat per famílies [[Etimologia|etimològiques]]. | La dedicació acadèmica de Baldinger a la romanística es va centrar primerament en el domini del galoromanç. Ademés de la seua contribució al ''Diccionari Etimològic Francés'' del seu mestre, en el que és autor d'a lo manco noranta extensos artículs, i de numeroses monografies, destaca en este camp el llançament de tres grans diccionaris: el ''Diccionari onomasiològic de l'antic [[occità]]'', el ''Diccionari onomasiològio de l'antic [[gascó]]'' (abdós a partir de [[1975]]) i el ''Diccionari etimològic de l'antic francés'' (a partir de [[1971]]). Com el seu propi nom indica, els dos primers diccionaris són [[Onomasiologia|onomasiològics]], és dir, estan organisats per conceptes, mentres que el diccionari de francés antic està classificat per famílies [[Etimologia|etimològiques]]. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
La seua concepció de l'investigació filològica queda reflectida en el títul d'un dels seus artículs: "Llengua i Cultura": no concebia la llengua com una entitat aïllada, sino emmarcada en l'esfera d'activitats del ser humà. | La seua concepció de l'investigació filològica queda reflectida en el títul d'un dels seus artículs: "Llengua i Cultura": no concebia la llengua com una entitat aïllada, sino emmarcada en l'esfera d'activitats del ser humà. | ||
| − | Ya jubilat, Kurt Baldinger va sofrir en els últims anys de la seua vida les llimitacions derivades de la ceguera i de les seqüeles d'una [[apoplexia]]. Va morir en l'any [[2007]], als 87 anys d'edat. | + | Ya jubilat, Kurt Baldinger va sofrir en els últims anys de la seua vida les llimitacions derivades de la ceguera i de les seqüeles d'una [[apoplexia]]. Va morir en l'any [[2007]], als 87 anys d'edat. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 07:11 29 maig 2024
| Kurt Baldinger | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Suïssa | ||
| Ocupació: | Llingüiste i filòlec. | ||
| Naiximent: | 17 de novembre de 1919 | ||
| Lloc de naiximent: | Binningen, Suïssa | ||
| Defunció: | 17 de giner de 2007 | ||
| Lloc de defunció: | Heidelberg, Alemània | ||
Kurt Baldinger (Binningen, Suïssa, 17 de novembre de 1919 - † Heidelberg, Alemània, 17 de giner de 2007) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica.
Biografia
Kurt Baldinger naixqué en la localitat de Binningen, junt a Basilea, i als dotze anys va perdre al seu pare, professor d'ensenyança secundària. Despuix de concloure el bachillerat en l'any 1938, va començar a treballar com a monitor titulat d'Educació física en un liceu de l'Alta Engadina, mentres estudiava en les Universitats de Ginebra i Basilea, diplomat com a professor d'ensenyança mija i superior en les disciplines de filologia germànica, filologia francesa i història.
En l'any 1947 va contraure matrimoni en Heidi Isler, en qui tindria quatre filles.
En 1948 es va doctorar en l'Universitat de Basilea en una tesis sobre Sufixos colectius i el concepte de colectivitat en francés, baix la direcció de l'eminent romaniste Walther von Wartburg, del que es convertiria en discípul i en un dels principals colaboradors del seu Diccionari Etimològic Francés, que va alcançar els vinticinc volums.
La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la Guerra Freda. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'Universitat Humboldt de Berlín, llavors en la República Democràtica Alemana (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en 1957 es va traslladar a l'Universitat de Heidelberg, a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a 1962 va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en Berlín Est. En l'any 1958, als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'Alemània.
La dedicació acadèmica de Baldinger a la romanística es va centrar primerament en el domini del galoromanç. Ademés de la seua contribució al Diccionari Etimològic Francés del seu mestre, en el que és autor d'a lo manco noranta extensos artículs, i de numeroses monografies, destaca en este camp el llançament de tres grans diccionaris: el Diccionari onomasiològic de l'antic occità, el Diccionari onomasiològio de l'antic gascó (abdós a partir de 1975) i el Diccionari etimològic de l'antic francés (a partir de 1971). Com el seu propi nom indica, els dos primers diccionaris són onomasiològics, és dir, estan organisats per conceptes, mentres que el diccionari de francés antic està classificat per famílies etimològiques.
La seua atenció al domini iberoromanç va començar també pronte, a partir de necessitats acadèmiques derivades de l'organisació de l'ensenyança de la filologia romànica en Alemània. Un fullet d'a penes 40 pàgines publicat en 1958 donà lloc, per mig de successives ampliacions, al seu gros llibre La formació dels dominis llingüístics en la Península Ibèrica (Gredos, 1963 i 1972), que es va convertir en manual de referència en la matèria. També va prestar atenció a l'alvertent americà de l'espanyol, en artículs o monografies sobre temes com el vocabulari de Pedro Cieza de León en la tercera part de la Crònica del Perú, o els distints vocables per a designar "cap" o "mec" en Amèrica Llatina.
La seua concepció de l'investigació filològica queda reflectida en el títul d'un dels seus artículs: "Llengua i Cultura": no concebia la llengua com una entitat aïllada, sino emmarcada en l'esfera d'activitats del ser humà.
Ya jubilat, Kurt Baldinger va sofrir en els últims anys de la seua vida les llimitacions derivades de la ceguera i de les seqüeles d'una apoplexia. Va morir en l'any 2007, als 87 anys d'edat.