Diferència entre les revisions de "Organisació territorial de l'Unió Europea"
(Text reemplaça - 'Sant Marí' a 'San Marino') |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
[[Andorra]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Liechtenstein]], [[Mónaco]] i [[San Marino]], a causa dels seus singulars 'estatus' polítics i a la seua condició de [[microestats europeus]], no són Estats membres, encara que mantenen estretes [[Relacions entre l'Unió Europea i els microestats europeus|relaciones en la UE]]. Mónaco, San Marino i Ciutat del Vaticà són els únics Estats no pertanyents a l'Unió Europea que emeten les seues pròpies monedes de [[euro]], gràcies a acorts econòmics en [[França]] (en el cas de Mónaco) e [[Itàlia]] (en els casos de San Marino i Ciutat del Vaticà). Andorra està duent a terme negociacions des de [[novembre]] de [[2006]] en l'Unió Europea a fi d'arribar a un acort monetari que li proporcionaria el dret a emetre [[Monedes d'euro d'Andorra|monedes d'euro pròpies]]. | [[Andorra]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Liechtenstein]], [[Mónaco]] i [[San Marino]], a causa dels seus singulars 'estatus' polítics i a la seua condició de [[microestats europeus]], no són Estats membres, encara que mantenen estretes [[Relacions entre l'Unió Europea i els microestats europeus|relaciones en la UE]]. Mónaco, San Marino i Ciutat del Vaticà són els únics Estats no pertanyents a l'Unió Europea que emeten les seues pròpies monedes de [[euro]], gràcies a acorts econòmics en [[França]] (en el cas de Mónaco) e [[Itàlia]] (en els casos de San Marino i Ciutat del Vaticà). Andorra està duent a terme negociacions des de [[novembre]] de [[2006]] en l'Unió Europea a fi d'arribar a un acort monetari que li proporcionaria el dret a emetre [[Monedes d'euro d'Andorra|monedes d'euro pròpies]]. | ||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 18:26 5 abr 2024
Un Estat membre de l'Unió Europea és un dels vintiset països europeus que componen la comunitat. Fundada per sis països occidentals i ampliada vegades sis ocasions. A diferència dels estats dels Estats Units, els Estats membre de l'Unió Europea no estan obligats a una forma republicana de govern. L'Unió està composta de vint repúbliques i set monarquies, de les quals sis són regnes i una és un ducat (Luxemburc).
Les negociacions per a ser un Estat membre afecten al restant de països. El procés d'ampliació també es nomena integració europea, encara que este concepte també es referix a l'intensificació de la cooperació entre Estats membres per a la centralisació del poder en les institucions europees. Per a ser admés un país ha de complir els Criteris de Copenhague: govern democràtic i secular en les seues llibertats i institucions i respecte a la llegalitat. Ademés l'ampliació, pel Tractat de Maastricht, està condicionat a l'acort de cada Estat membre i del Parlament Europeu.
Andorra, Ciutat del Vaticà, Liechtenstein, Mónaco i San Marino, a causa dels seus singulars 'estatus' polítics i a la seua condició de microestats europeus, no són Estats membres, encara que mantenen estretes relaciones en la UE. Mónaco, San Marino i Ciutat del Vaticà són els únics Estats no pertanyents a l'Unió Europea que emeten les seues pròpies monedes de euro, gràcies a acorts econòmics en França (en el cas de Mónaco) e Itàlia (en els casos de San Marino i Ciutat del Vaticà). Andorra està duent a terme negociacions des de novembre de 2006 en l'Unió Europea a fi d'arribar a un acort monetari que li proporcionaria el dret a emetre monedes d'euro pròpies.
Vore també
- Cronologia de l'Unió Europea
- Ampliació de l'Unió Europea
- Regions Ultraperifèriques
- Anex:Presidents dels Estats membres de l'Unió Europea
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Organización_territorial_de_la_Unión_Europea de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Organisació territorial de l'Unió Europea.- Estats membres – Europa.eu