Diferència entre les revisions de "Lupinus mariae-josephi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
El '''Lupinus mariae-josephi''', en [[Idioma valencià|valencià]] '''tramusser valencià''', és una espècie de tramusser (o ''[[Lupinus]]'') [[Endemisme|endèmica]] de la [[Comunitat Valenciana]].
+
El '''Lupinus mariae-josephi''', en [[Idioma valencià|valencià]] '''tramusser valencià''', és una espècie de [[tramusser]] (o ''[[Lupinus]]'') [[Endemisme|endèmica]] de la [[Comunitat Valenciana]].
  
 
Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres [[llavor|llavors]] conegudes a finals de la [[Anys 1970|década dels 70]] del [[sigle XX]].<ref>{{Cite book|url=http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/anales/2004/Anales_61(1)_069_072.pdf|title=Lupinus mariae-josephi (Fabaceae), nueva y sorprendente especie descubierta en España|last=Pascual|first=Higinio|date=|publication=Anales del Jardín Botánico de Madrid 61(1): 69-72|fechaacceso=14 de abril de 2016|doi=|pmid=}}</ref> En l'any [[2004]] fon descrita oficialment i en acabant se considerà [[Extinció|extinta]], pero en l'any [[2006]] fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de [[Monserrat]].  
 
Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres [[llavor|llavors]] conegudes a finals de la [[Anys 1970|década dels 70]] del [[sigle XX]].<ref>{{Cite book|url=http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/anales/2004/Anales_61(1)_069_072.pdf|title=Lupinus mariae-josephi (Fabaceae), nueva y sorprendente especie descubierta en España|last=Pascual|first=Higinio|date=|publication=Anales del Jardín Botánico de Madrid 61(1): 69-72|fechaacceso=14 de abril de 2016|doi=|pmid=}}</ref> En l'any [[2004]] fon descrita oficialment i en acabant se considerà [[Extinció|extinta]], pero en l'any [[2006]] fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de [[Monserrat]].  
Llínea 10: Llínea 10:
 
La seua població se troba repartida entre les comarques de la [[Ribera Alta]], [[La Safor]] i [[La Costera]].
 
La seua població se troba repartida entre les comarques de la [[Ribera Alta]], [[La Safor]] i [[La Costera]].
  
Al contrari que la majoria d'especies del género ''Lupinus'', que únicament habiten sobre substrats [[PH|àcits]] o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys [[calç|calcàreus]], i per lo tant [[PH|alcalins]], entre plantes com la [[Quercus coccifera|coscolla]], el [[Chamaerops humilis|margalló]] o el [[Pistacia lentiscus|llentiscle]]. Encara que les seues llavors no són comestibles, la seua capacitat de resistència a l'alcalinitat, la calor i la secor, típiques del seu hàbitat, fa que tinga un gran interés per al desenroll científic d'híbrits més resistents de tramussers per a us agrícola
+
Al contrari que la majoria d'especies del género ''Lupinus'', que únicament habiten sobre substrats [[PH|àcits]] o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys [[calç|calcàreus]], i per lo tant [[PH|alcalins]], entre plantes com la [[Quercus coccifera|coscolla]], el [[Chamaerops humilis|margalló]] o el [[Pistacia lentiscus|llentiscle]]. Encara que les seues llavors no són comestibles, la seua capacitat de resistència a l'alcalinitat, la calor i la secor, típiques del seu hàbitat, fa que tinga un gran interés per al desenroll científic d'híbrits més resistents de tramussers per a us agrícola.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Tramusser]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 19:49 29 feb 2024

El Lupinus mariae-josephi, en valencià tramusser valencià, és una espècie de tramusser (o Lupinus) endèmica de la Comunitat Valenciana.

Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres llavors conegudes a finals de la década dels 70 del sigle XX.[1] En l'any 2004 fon descrita oficialment i en acabant se considerà extinta, pero en l'any 2006 fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de Monserrat.

Descripció[editar | editar còdic]

És una planta de vida anual, erecta i pilosa, de fins a 30 cm. d'altura. Les flors tenen 12 mm. de llongitut, en corola entre blanca i groguenca que, al madurar, muda al roig. Fructifica fent bajoques de 50x20 mm que porten entre 3 i 4 llavors elipsoidals de 8x6x4 mm. de color marró clar. Ademés genera nòduls radiculars en simbiosis junt a bactèries del gènero Bradyrhizobium.[2] Per la posició de l'estandart o pétal superior (aplicat sobre els dos pétals inferiors), el color roig de la flor i l'estructura de l'inflorescència (no és en espiga terminal sino en pomell) no pareix emparentada en atres espècies de Lupinus del Mediterràneu o d'Amèrica del Nort.

Distribució i hàbitat[editar | editar còdic]

La seua població se troba repartida entre les comarques de la Ribera Alta, La Safor i La Costera.

Al contrari que la majoria d'especies del género Lupinus, que únicament habiten sobre substrats àcits o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys calcàreus, i per lo tant alcalins, entre plantes com la coscolla, el margalló o el llentiscle. Encara que les seues llavors no són comestibles, la seua capacitat de resistència a l'alcalinitat, la calor i la secor, típiques del seu hàbitat, fa que tinga un gran interés per al desenroll científic d'híbrits més resistents de tramussers per a us agrícola.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]