Diferència entre les revisions de "Eugenio Montes"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 39: Llínea 39:
 
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==
  
En l'any [[1963]] fon nomenat director de l'Institut d'Espanya en [[Roma]]. En [[1978]] va llegir el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), sobre «El romanticisme dels clàssics». El 29 de juny de [[1980]] va llegir el seu discurs de recepció en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]] titulat «Miguel Angel en el Jardí dels Medicis».
+
En l'any [[1963]] fon nomenat director de l'Institut d'Espanya en [[Roma]]. En [[1978]] va llegir el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), sobre «El romanticisme dels clàssics». El 29 de juny de [[1980]] va llegir el seu discurs de recepció en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] titulat «Miguel Angel en el Jardí dels Medicis».
  
 
== Guardons ==
 
== Guardons ==

Revisió de 19:20 11 nov 2023

Eugenio Montes Domínguez (Vigo, 23 de novembre de 1900 - † Madrit, 28 d'octubre de 1982), fon un escritor, periodiste i polític espanyol de marcada significació catòlica que escrigué en gallec i en castellà. En els anys de la Segona República es mogué políticament entre el grup d'Acció Espanyola i la Falange. Posteriorment fon un dels intelectuals més destacats en el seu adheriment al règim franquiste.

Biografia

Naixqué en la ciutat gallega de Vigo, molt pronte la seua família es va traslladar a Bande, en Orense, per la qual cosa l'escritor es va considerar sempre bandés i orensà.

Estudià el bachillerat en Orense i més tart va iniciar en Barcelona Filosofia i Lletres i Dret, carreres que va acabar, respectivament, en Madrit i en Oviedo. Es va doctorar en Filosofia i Lletres en una tesis que fon dirigida per José Ortega i Gasset en l'Universitat Central de Madrit.

En Madrit freqüentà la tertúlia ultraista del café Colonial, animada per Cansinos Assens, lo que li permetria publicar en revistes ultraistes com Cervantes, Grecia, Ultra, Perseo, Cosmópolis i Horizonte. També va colaborar en la revista en llengua gallega Nós, dirigida per Vicente Risco, en la que va publicar poemes en gallec, llengua materna en la que Montes va publicar tres llibres: un poemari, Versos a tres cás o neto (1930); un llibre de relats, O vello mariñeiro toma o sol, e outros contos (1922), i un ensaig, Estética da muñeira (1922). També va publicar en atres diaris i revistes gallegues.

A principis de la década de 1930, començà a dedicar-se exclusivament al periodisme. Colaborà en La Gaceta Literaria i va alcançar notorietat com a corresponsal dels periòdics ABC i El Debate en vàries capitals europees.

Durant la Segona República, va colaborar en els seus artículs en la revista monàrquica Acció Espanyola, inspirada en el tradicionalisme catòlic espanyol, l'integralisme lusità i les idees nacionalistes de Charles Maurras. En l'any 1933 fon un dels fundadors de la Falange Espanyola, encara que les seues idees polítiques estaven més prop del tradicionalisme monàrquic que del fascisme. Acompanyà a José Antonio Primo de Rivera en els seus viages a l'Alemània i a l'Itàlia nacionalistes (1934-1935). També colaborà en els seus artículs i conferències a la difusió de l'ideologia falangista, que diagnosticava una crítica feroç contra el lliberalisme polític, tant en anterioritat a la guerra com durant el desenroll de la mateixa. Fon colaborador del diari falangiste Arriba España de Pamplona.

Despuix de la guerra Montes va continuar eixercint com a periodiste, sent corresponsal dels periòdics ABC i Arriba. Fon, aixina mateix, director de l'Institut d'Espanya en Lisboa. També realisà freqüents gires per Hispanoamèrica com a conferenciant. Publicà varis llibres d'artículs i ensajos breus: El viager i la seua ombra (1940); Federico II de Sicília i Alfonso X de Castella (1943); Elegies europees (1949), L'estrela i l'estela (1953) i Discurs a la catolicitat espanyola (1954).

Ademés, escrigué el guio sobre el que es basarien José Antonio Nieves Conde i Gonzalo Torrente Ballester per a realisar la película Surcos, una de les obres cinematogràfiques més representatives del neorealisme espanyol.

Estigué casat en Natividad Zaro, titular de la productora de cine Atenea, qui va intervindre també en el guió de Surcos.

Fallí el 28 d'octubre de l'any 1982 en el seu domicili del número 16 del madrileny carrer de Gènova, víctima d'una necrosis medular.

Obra

En gallec

  • O vello mariñeiro toma o sol, e outros contos (Ed. Céltiga, Ferrol, 1922)
  • Versos a tres cás o neto (Ed. Nós, La Coruña, 1930)

En castellà

  • El viajero y su sombra, Madrid, Cultura Española, 1940
  • Discurso a la catolicidad española, 1940
  • Melodía italiana, 1943
  • Federico II de Sicilia y Alfonso X de Castilla, 1943
  • Elegías europeas, Madrid, Afrodisio Aguado, 1949
  • La estrella y la estela, Ediciones del Movimiento, Madrid, 1953

Reconeiximents

En l'any 1963 fon nomenat director de l'Institut d'Espanya en Roma. En 1978 va llegir el seu discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola (RAE), sobre «El romanticisme dels clàssics». El 29 de juny de 1980 va llegir el seu discurs de recepció en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando titulat «Miguel Angel en el Jardí dels Medicis».

Guardons

  • Gran Creu de l'Orde Imperial de les Fleches Roges (1939).

Enllaços externs