Diferència entre les revisions de "Teresa Gil de Vidaure"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Teresa Gil de Vidaure''',(?? - Valéncia, 15 de juliol de 1285) reina consort d'Aragó pel seu matrimoni, celebrat en secret en Girona, en [[Jaume I el...».) |
|||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Sepultura == | == Sepultura == | ||
| − | El cadàver de la reina Teresa va rebre sepultura en el Real | + | El cadàver de la reina Teresa va rebre sepultura en el Real Monasteri de la Saïdia, de Valéncia, que ella havia fundat alguns anys abans. L'òbit de Senyora Teresa, va succeir el dia 15 de juliol de 1285, que ho va poder comprovar al maig de 1963, per l'existència d'una lapida mortuòria de marbre color negre, que hi havia fins llavors en el desaparegut Real monasteri de la Saïdia, de [[Marchalenes]], Valéncia. |
| − | {{cita| La V.Sª. Rª Senyora Teresa Gil de Vidaure, fundadora d'este Real monasteri per a senyores nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques, el monasteri de la qual va consagrar a Maria | + | {{cita| La V.Sª. Rª Senyora Teresa Gil de Vidaure, fundadora d'este Real monasteri per a senyores nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques, el monasteri de la qual va consagrar a Maria Santíssima de Gràcia, i en ell mai va voler ser Abadesa, pero va admetre gustosa l'ocupació de Portera, que va morir a 15 De Juliol de 1285}} |
L'any [[1655]], a causa d'un milacre supostament dut a terme per intercessió de la reina Teresa, que descansava sepultada en l'Altar Major de l'iglésia del monasteri, se va exhumar el seu cadàver i se va trobar incorrupte. I lo mateix va ocórrer en [[1782]], quan van tornar a examinar-se les restes, trobant-se de nou el cadàver incorrupte. | L'any [[1655]], a causa d'un milacre supostament dut a terme per intercessió de la reina Teresa, que descansava sepultada en l'Altar Major de l'iglésia del monasteri, se va exhumar el seu cadàver i se va trobar incorrupte. I lo mateix va ocórrer en [[1782]], quan van tornar a examinar-se les restes, trobant-se de nou el cadàver incorrupte. | ||
| − | En [[1809]], durant la [[Guerra de la Independència]], el monasteri fon demolit per a evitar que en ell pogueren atrincherar-se els francesos. Les religioses van arreplegar les restes de la reina Teresa i quan van tornar al monasteri edificat de nou, van tornar a acomodar-los en la capella, junt en els de [[Jaume de | + | En [[1809]], durant la [[Guerra de la Independència]], el monasteri fon demolit per a evitar que en ell pogueren atrincherar-se els francesos. Les religioses van arreplegar les restes de la reina Teresa i quan van tornar al monasteri edificat de nou, van tornar a acomodar-los en la capella, junt en els de [[Jaume de Xérica]], fill de la Reina Teresa i de [[Jaume I el Conquistador]], i junt en la seua esposa, [[Elsa Álvarez d'Azagra]], que es trobava sepultat en un sepulcre pròxim al de la seua mare, consistent en un lluquet de marbre, que es va construir a principis del sigle XX. |
| − | Una vegada edificat el nou monasteri, el cos incorrupte de la | + | Una vegada edificat el nou monasteri, el cos incorrupte de la Reina Teresa fon colocat en una urna forrada de domàs carmesí i ornada en galons d'or. La tapa davantera, a través d'un vidre, permetia contemplar les restes de la reina, que es trobava vestida en hàbit de monja. |
En [[1962]] la comunitat de monges es va traslladar a un nou convent, situat en el municipi de [[Benaguasil]]. En una capella lateral de l'iglésia del nou temple, localisada a la dreta del presbiteri i, coberts per una làpida de marbre negre, es troben actualment les restes de la reina Teresa. En la placa de marbre negre que fa la funció d'epitafi, una inscripció recorda que allí reposen les restes de l'amant i esposa del rei Conquistador. | En [[1962]] la comunitat de monges es va traslladar a un nou convent, situat en el municipi de [[Benaguasil]]. En una capella lateral de l'iglésia del nou temple, localisada a la dreta del presbiteri i, coberts per una làpida de marbre negre, es troben actualment les restes de la reina Teresa. En la placa de marbre negre que fa la funció d'epitafi, una inscripció recorda que allí reposen les restes de l'amant i esposa del rei Conquistador. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
Va contraure matrimoni per primera vegada en [[Sancho Pérez de Fangosa]]. Viuda del seu primer marit, va començar la seua relació en el rei d'Aragó Jaume I el Conquistador, en qui va contraure matrimoni alguns anys després. Va tindre dos fills fruit del seu matrimoni en Jaume I el Conquistador: | Va contraure matrimoni per primera vegada en [[Sancho Pérez de Fangosa]]. Viuda del seu primer marit, va començar la seua relació en el rei d'Aragó Jaume I el Conquistador, en qui va contraure matrimoni alguns anys després. Va tindre dos fills fruit del seu matrimoni en Jaume I el Conquistador: | ||
| − | * [[ | + | * [[Jaime de Xérica]], ([[1255]]/60-[[1285]]). [[baró de Jérica]] |
* [[Pedro I d'Ayerbe]], ([[1259]]?-[[1318]]). [[baró d'Ayerbe]] | * [[Pedro I d'Ayerbe]], ([[1259]]?-[[1318]]). [[baró d'Ayerbe]] | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
| − | * De l'Arc, Ricardo. ''Sepulcres de la Casa Real d'Aragó''. Institut Jerónimo Zurita. Consell Superior d'Investigacions Científiques. | + | * De l'Arc, Ricardo. ''Sepulcres de la Casa Real d'Aragó''. Institut Jerónimo Zurita. Consell Superior d'Investigacions Científiques. Madrit. 1945. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 13:00 16 nov 2009
Teresa Gil de Vidaure,(?? - Valéncia, 15 de juliol de 1285) reina consort d'Aragó pel seu matrimoni, celebrat en secret en Girona, en Jaume I el Conquistador, de qui fon la tercera esposa.
Orígens familiars
Filla del noble navarrés Juan de Vidaure i germana de Pedro Gil de Vidaure.
Biografia
L'any 1255 es va iniciar la seua relació en Jaume I el Conquistador, prometent-li el rei que es casaria en ella, com aixina va succeir en la catedral de Girona ocultament, l'acte de la qual autorisà el bisbe, dos testics i els padrins, i en el mateix any, el rei li va fer donació del Castell de Jérica.
Dos anys més tart li otorgà el senyoriu de les localitats de Llíria, Altura, Andilla i Bejís. L'any 1265 la reina Teresa va contraure la llepra i es va recloure en el Real Monasteri de la Saïdia, de Valéncia, que havia segut fundat per ella mateixa en 1260, ya que el rei, davant de la malaltia que va contraure ella, i davant de la relació que havia mamprés en una atra dama, va decidir separar-se d'ella.
Sepultura
El cadàver de la reina Teresa va rebre sepultura en el Real Monasteri de la Saïdia, de Valéncia, que ella havia fundat alguns anys abans. L'òbit de Senyora Teresa, va succeir el dia 15 de juliol de 1285, que ho va poder comprovar al maig de 1963, per l'existència d'una lapida mortuòria de marbre color negre, que hi havia fins llavors en el desaparegut Real monasteri de la Saïdia, de Marchalenes, Valéncia.
L'any 1655, a causa d'un milacre supostament dut a terme per intercessió de la reina Teresa, que descansava sepultada en l'Altar Major de l'iglésia del monasteri, se va exhumar el seu cadàver i se va trobar incorrupte. I lo mateix va ocórrer en 1782, quan van tornar a examinar-se les restes, trobant-se de nou el cadàver incorrupte.
En 1809, durant la Guerra de la Independència, el monasteri fon demolit per a evitar que en ell pogueren atrincherar-se els francesos. Les religioses van arreplegar les restes de la reina Teresa i quan van tornar al monasteri edificat de nou, van tornar a acomodar-los en la capella, junt en els de Jaume de Xérica, fill de la Reina Teresa i de Jaume I el Conquistador, i junt en la seua esposa, Elsa Álvarez d'Azagra, que es trobava sepultat en un sepulcre pròxim al de la seua mare, consistent en un lluquet de marbre, que es va construir a principis del sigle XX.
Una vegada edificat el nou monasteri, el cos incorrupte de la Reina Teresa fon colocat en una urna forrada de domàs carmesí i ornada en galons d'or. La tapa davantera, a través d'un vidre, permetia contemplar les restes de la reina, que es trobava vestida en hàbit de monja.
En 1962 la comunitat de monges es va traslladar a un nou convent, situat en el municipi de Benaguasil. En una capella lateral de l'iglésia del nou temple, localisada a la dreta del presbiteri i, coberts per una làpida de marbre negre, es troben actualment les restes de la reina Teresa. En la placa de marbre negre que fa la funció d'epitafi, una inscripció recorda que allí reposen les restes de l'amant i esposa del rei Conquistador.
Relacions i descendents
Va contraure matrimoni per primera vegada en Sancho Pérez de Fangosa. Viuda del seu primer marit, va començar la seua relació en el rei d'Aragó Jaume I el Conquistador, en qui va contraure matrimoni alguns anys després. Va tindre dos fills fruit del seu matrimoni en Jaume I el Conquistador:
- Jaime de Xérica, (1255/60-1285). baró de Jérica
Bibliografia
- De l'Arc, Ricardo. Sepulcres de la Casa Real d'Aragó. Institut Jerónimo Zurita. Consell Superior d'Investigacions Científiques. Madrit. 1945.
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Teresa Gil de Vidaure de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.