Diferència entre les revisions de "Cofrents"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Castillo de Cofrentes.JPG|thumb| | + | [[File:Castillo de Cofrentes.JPG|thumb|250px|Cofrents en el seu castell]] |
[[Archiu:Paisaje de Cofrentes 03.jpg|thumb|250px|Païsage de Cofrents]] | [[Archiu:Paisaje de Cofrentes 03.jpg|thumb|250px|Païsage de Cofrents]] | ||
'''Cofrents''' (oficialment i en castellà ''Cofrentes''), és un [[municipi]] de la [[Vall d'Ayora]]. | '''Cofrents''' (oficialment i en castellà ''Cofrentes''), és un [[municipi]] de la [[Vall d'Ayora]]. | ||
Revisió de 15:34 14 set 2023
Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes), és un municipi de la Vall d'Ayora.
Topònim
El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol, lo que li dòna la seua fisonomia; en época musulmana pertanygué, entre els anys 1147 i 1172 al regne de Múrcia, regit per Ibn Mardanisch.
Geografia
El terme, de 103.1 km 2 , és molt montanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i en altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l' Embarcadero.
A banda de la gran cantitat d'excursions a peu o en bicicleta que es poden realisar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi en diferents coves entre les que destaquen la "Cueva Hermosa"' i el "Volcán".
El riu Cabriel penetra en el terme des del de Requena en direcció nort-sur i prop de la vila gira cap a l'est i confluïx en el Xúquer.
Demografia
Segons el INE de l'any 2022, conta en una població de 1.112 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2007 | 2015 | 2017 | 2022 | ||||||||
| 932 | 893 | 947 | 1007 | 990 | 1056 | 999 | 948 | 978 | 1097 | 1104 | 1112 | ||||||||
Economia
La seua economia estava basada en l'agricultura i en la ganaderia. Els cultius de secà són de cereals (blat, ordi i dacsa), vinya i oliveres. En regadiu es produïxen hortalices, verdures, creïlles i frutals (bresquilla, albercoc, cireres, manzanos, perals, etc.). En l'actualitat hi ha una evolució cap al turisme. L'existència del Balneari Formiguers de Cofrents, el més important de la Comunitat Valenciana, ha convertit a Cofrents en el primer destí turístic de l'interior de la província de Valéncia.
L'activitat econòmica d'esta població gira entorn a la seua central nuclear.
Cultura
Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.
Monuments
Vore també
Referències
- Ajuntament de Cofrents
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Cofrents
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cofrents.
| Municipis de La Vall de Cofrents | |
|---|---|
| Ayora • Cofrents • Cortes de Pallars • Teresa de Cofrents • Xalans • Xarafull • Zarra | |