Diferència entre les revisions de "Antoni Rovira i Virgili"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Antoni Rovira i Virgili''' (Tarragona, Catalunya, Espanya, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, França, 5 de decembre de 19…»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
'''Antoni Rovira i Virgili''' ([[Tarragona]], [[Catalunya]], [[Espanya]], [[26 de novembre]] de [[1882]] - [[Perpinyà]], [[França]], [[5 de decembre]] de [[1949]]) fon un periodiste, llingüiste i polític espanyol, militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) i president del [[Parlament de Catalunya]] en l'exili.  
+
'''Antoni Rovira i Virgili''' ([[Tarragona]], [[Catalunya]], [[Espanya]], [[26 de novembre]] de [[1882]] - [[Perpinyà]], [[França]], [[5 de decembre]] de [[1949]]) fon un periodiste, llingüiste i polític espanyol, militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) i president del [[Parlament de Catalunya]] en l'exili.  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Naixqué en l'any 1882 en la població catalana de Tarragona. Antoni Rovira i Virgili es va instalar en la ciutat de Barcelona en l'any [[1900]] per a estudiar [[Dret]], carrera que solament acabaria quinze anys més tart. Es va casar despuix en Maria Comas, en qui es va marchar a viure al barri barcelonés d'Horta en [[1916]]. El matrimoni tingué dos fills: Teresa i Antoni.
+
Naixqué en l'any 1882 en la població catalana de Tarragona. Antoni Rovira i Virgili es va instalar en la ciutat de Barcelona en l'any [[1900]] per a estudiar [[Dret]], carrera que solament acabaria quinze anys més tart. Es va casar despuix en Maria Comas, en qui es va marchar a viure al barri barcelonés d'Horta en l'any [[1916]]. El matrimoni tingué dos fills: Teresa i Antoni.
  
 
Per la seua carrera política tingué que fugir una volta completada l'ocupació franquista de Catalunya. Es va exiliar primer a [[Montpeller]] i més tart a Perpinyà. Va narrar l'exili en [[França]] des d'una perspectiva personal en ''Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxode català'' (en valencià, ''Els últims dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxodo català''), escrit en [[1939]], que tingué vàries reedicions.  
 
Per la seua carrera política tingué que fugir una volta completada l'ocupació franquista de Catalunya. Es va exiliar primer a [[Montpeller]] i més tart a Perpinyà. Va narrar l'exili en [[França]] des d'una perspectiva personal en ''Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxode català'' (en valencià, ''Els últims dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxodo català''), escrit en [[1939]], que tingué vàries reedicions.  

Revisió de 18:16 27 jul 2023

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, Catalunya, Espanya, 26 de novembre de 1882 - † Perpinyà, França, 5 de decembre de 1949) fon un periodiste, llingüiste i polític espanyol, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i president del Parlament de Catalunya en l'exili.

Biografia

Naixqué en l'any 1882 en la població catalana de Tarragona. Antoni Rovira i Virgili es va instalar en la ciutat de Barcelona en l'any 1900 per a estudiar Dret, carrera que solament acabaria quinze anys més tart. Es va casar despuix en Maria Comas, en qui es va marchar a viure al barri barcelonés d'Horta en l'any 1916. El matrimoni tingué dos fills: Teresa i Antoni.

Per la seua carrera política tingué que fugir una volta completada l'ocupació franquista de Catalunya. Es va exiliar primer a Montpeller i més tart a Perpinyà. Va narrar l'exili en França des d'una perspectiva personal en Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxode català (en valencià, Els últims dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxodo català), escrit en 1939, que tingué vàries reedicions.

(Secció per completar)

Cites

Quan el domini geografic d'un idioma nacional està netament delimitat, coincidix, en efecte, en el territori d'esta nacionalitat. (…) Units pel comu orige, per la comu historia i pel comu llenguage, els catalans, els valencians, els mallorquins, els rossellonencs son un mateix poble, una nacio unica. (…) I hui, en Catalunya, ya no es diu molt valencians i mallorquins, sino catalans de Valencia i catalans de Mallorca. (…) Les Isles Balears son la Catalunya insular, com el Principat i el Reine de Valencia son la Catalunya peninsular, com el departament frances dels Pirineus Occidentals es la Catalunya ultrapirenaica. [El catalanisme] es completa i fondament pancatalaniste. (…) L'arraïl mes profunda del pancatalanisme es induptablement la comunitat de l'idioma. Perque l'idioma es el llaç viu que unix a tots els catalans de l'ampla Catalunya nacional (…) Per la comunitat de l'idioma s'arribarà a la futura unitat politica.
El nacionalismo catalán (1917), per Antoni Rovira i Virgili

Enllaços externs