Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Advocat, periodiste, llingüiste i polític.
Naiximent:	26 de novembre de 1882
Lloc de naiximent:	Tarragona, Catalunya, Espanya
Defunció:	5 de decembre de 1949
Lloc de defunció:	Perpinyà, França

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, Catalunya, Espanya, 26 de novembre de 1882 - † Perpinyà, França, 5 de decembre de 1949) fon un advocat, periodiste, llingüiste i polític espanyol d'ideologia catalanista, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i president del Parlament de Catalunya en l'exili.

Biografia

Naixqué en l'any 1882 en la població catalana de Tarragona. Antoni Rovira i Virgili es va instalar en la ciutat de Barcelona en l'any 1900 per a estudiar Dret, carrera que solament acabaria quinze anys més tart. Es va casar despuix en Maria Comas, en qui es va marchar a viure al barri barcelonés d'Horta en l'any 1916. El matrimoni tingué dos fills: Teresa i Antoni.

Per la seua carrera política tingué que fugir una volta completada l'ocupació franquista de Catalunya. Es va exiliar primer a Montpeller i més tart a Perpinyà. Va narrar l'exili en França des d'una perspectiva personal en Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxode català (en valencià, Els últims dies de la Catalunya republicana. Memòries de l'èxodo català), escrit en 1939, que tingué vàries reedicions.

(Secció per completar)

Cites

Quan el domini geografic d'un idioma nacional està netament delimitat, coincidix, en efecte, en el territori d'esta nacionalitat. (…) Units pel comu orige, per la comu historia i pel comu llenguage, els catalans, els valencians, els mallorquins, els rossellonencs son un mateix poble, una nacio unica. (…) I hui, en Catalunya, ya no es diu molt valencians i mallorquins, sino catalans de Valencia i catalans de Mallorca. (…) Les Isles Balears son la Catalunya insular, com el Principat i el Reine de Valencia son la Catalunya peninsular, com el departament frances dels Pirineus Occidentals es la Catalunya ultrapirenaica. [El catalanisme] es completa i fondament pancatalaniste. (…) L'arraïl mes profunda del pancatalanisme es induptablement la comunitat de l'idioma. Perque l'idioma es el llaç viu que unix a tots els catalans de l'ampla Catalunya nacional (…) Per la comunitat de l'idioma s'arribarà a la futura unitat politica.

El nacionalismo catalán (1917), per Antoni Rovira i Virgili

Enllaços externs

• Antoni Rovira i Virgili en Wikipedia