Diferència entre les revisions de "Joan Alfons Gil Albors"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
'''Joan Alfons Gil Albors''' ([[Alcoy]], [[6 de març]] de [[1927]] - † [[Valéncia]], [[14 de febrer]] de [[2020]]) fon un dramaturc, gestor cultural i periodiste [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].  
+
{{Biografia|
 +
| nom = Joan Alfons Gil Albors
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Periodiste, dramaturc i escritor.
 +
| data_naix = [[6 de març]] de [[1927]]
 +
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[14 de febrer]] de [[2020]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Joan Alfons Gil Albors''' ([[Alcoy]], [[6 de març]] de [[1927]] - † [[Valéncia]], [[14 de febrer]] de [[2020]]) fon un periodiste, dramaturc, gestor cultural i escritor [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==

Última revisió del 18:05 17 jul 2023

Joan Alfons Gil Albors
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste, dramaturc i escritor.
Naiximent: 6 de març de 1927
Lloc de naiximent: Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 14 de febrer de 2020
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Alfons Gil Albors (Alcoy, 6 de març de 1927 - † Valéncia, 14 de febrer de 2020) fon un periodiste, dramaturc, gestor cultural i escritor valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia[editar | editar còdic]

Joan Gil Albors naixqué en la població valenciana i alacantina d'Alcoy, es trasllada d'adolescent en la seua família a viure a la ciutat de Valéncia, a on va mantindre la seua residència.

Periodisme[editar | editar còdic]

Inicià els seus primers passos en el periodisme sent molt jove. Va començar en la ràdio La Voz de Levante i va aplegar a ser director regional de Radiocadena Española (RCE) i Radio Color.

Teatre[editar | editar còdic]

En els anys 1950 va entrar en contacte en el món teatral valencià, primer en l'àmbit del Teatro Español Universitario —única iniciativa d'àmbit públic de l'época—. Va començar aixina una trayectòria com a autor a on es destaca la seua renovació del teatre valencià, «rescatat del localisme», per a donar-li un aire més universal. Se li considera un «autor de transició» i fonamental dels anys 1960 i 1970. En quarantacinc obres publicades en castellà i valencià, se senyalen com a rellevants El tòtem en l'arena (1960), La barca de Caronte (1962), Barracó 62 (1963), una obra que crítics com Ferrán Carbó i uns atres consideren com la més interessant de la posguerra, ¡Crida, Galileo! (1965), El cubil (1968), Borja, duc de Gandia (1972) o El petroleo (1976). La seua última obra, El ocaso de los brujos, es va estrenar en el Teatre Talia de Valéncia en l'any 2006.

El conjunt de la seua obra fon editat en l'any 2007 per l'Institució Alfons el Magnànim.

En la seua faceta de gestor cultural va dirigir el Teatre Nacional de la Princesa de Valéncia (1973-1976) i fon director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana (1996-1999).

Ha segut membre de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya.

Acadèmia Valenciana de la Llengua[editar | editar còdic]

També fon membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), càrrec que va ocupar des de l'any 2001 fins a l'any 2015 quan va renunciar a causa de la seua edat.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

Com a autor va rebre distints reconeiximents entre els que es troben el Premi Ciutat de Valéncia de Teatre i el Premi de les Lletres Valencianes en l'any 2008.​

Enllaços externs[editar | editar còdic]