Jaume Villanueva i Astengo

Jaume Villanueva i Astengo
Nacionalitat:	Valenciana
Ocupació:	Religiós, historiador i escritor.
Naiximent:	1765
Lloc de naiximent:	Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	14 de novembre de 1824
Lloc de defunció:	Londres, Anglaterra, Regne Unit

Jaume Villanueva i Astengo (Xàtiva, 1765 - Londres, 14 de novembre de 1824), fon un religiós, historiador i escritor valencià de l'Ilustració, germà menut del també historiador Joaquín Lorenzo Villanueva (1757-1837).

Biografia

Jaume Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés José Villanueva Salvador, descendent de facendats aragonesos i naixcut en Olba (Terol), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de Taurani (república de Gènova), casats en la ciutat de Valéncia i residents en Xàtiva. Seguint els passos del seu germà, estudià humanitats en Oriola i allí ingressà en l'Orde de Sant Domingo, no en Valéncia, com se sol creure. Va eixercir la docència en coleges dominics de Valéncia i Madrit i fon membre de la Real Acadèmia de l'Història. Des de l'any 1802 va forjar junt al seu germà Joaquín Lorenzo un ambiciós proyecte lliterari, la publicació, favorida pel secretari d'estat Pedro Cevallos d'un De antiquis Hispanae Ecclesiae ritibus en varis toms que acabà titulant-se Viage lliterari a les iglésies d'Espanya, obra que devia arreplegar tots els ritos llitúrgics i cerimònies religioses antigues de l'iglésia espanyola en un itinerari prèviament marcat. El proyecte es va ampliar posteriorment per a reunir tot aquell document important per a l'història eclesiàstica espanyola o l'història d'Espanya en general, com a cartes pobla, poesies, cròniques, etcétera. Una Real Orde va autorisar a Jaume a viajar per tota Espanya "per a que dels archius i biblioteques de comunitats del Regne arreplegara els documents convenients";. La seua missió fonamental era extraure les còpies que foren necessàries d'archius i biblioteques, senyalant-se-li, al mateix temps, una pensió mensual "per a les despeses que s'oferiren".

Jaume visità els archius de catedrals i convents de Catalunya, Regne de Valéncia, Balears i alguns punts d'Andalusia, i anava enviant en els seus descobriment cartes al seu germà que este anotava per a fer l'obra. L'intenció de l'obra era política: fonamentar el Regalisme de l'iglésia espanyola, i la seua metodologia la del criticisme ilustrat. El seu principal objectiu era demostrar que en els primers temps del cristianisme no existia l'uniformitat dels ritos que s'observaven al començament del sigle XIX. Ad este respecte, els germans Villanueva varen resaltar quatre punts: primer, que des del principi de l'Iglésia va haver diversitat, aixina en les cerimònies de la llitúrgia, com en els ritos de l'ofici eclesiàstic. Segon, que esta diversitat de ritos no s'oponia a l'unitat de la religió. Tercer, que l'Orde romà, degudament adoptat en Espanya, va meréixer ser tractat particularment per cada una de les diòcesis, resultant d'això una "admirable varietat";. I Quart, que les cerimònies instituïdes pels eclesiàstics estaven subjectes "a mudança";, com ho demostraven moltes d'elles abolides, alterades, restablides per sínodo o mandats, i que els archius investigats demostraven esta alteració.

Entre els anys 1803 i 1806 es varen publicar en Madrit els sis primers toms de cartes baix el nom de Joaquín Lorenzo, el seu germà, que prologà l'obra i va introduir algunes notes en ella. La Guerra de l'Independència va interrompre el seu treball i Jaume estigué en el seu germà en Càdis, a on este fon diputat i ell redactor del Diari de sessions fins a 1813, lo que li va valdre constants enfrontaments en els realistes; en tornar l'absolutisme es va retirar al Convent de les Magdalenes en Valéncia i es va dedicar a la predicació. Publicà Sermón que en las exequias de la reina de España doña Isabel de Braganza.. dijo... (Valéncia, 1819). El famós editor lliberal valencià Mariano Cabrerizo li va encarregar la traducció de l'Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya del francés Alexandre de Laborde.

En 1820 el govern constitucional li va encarregar recomençar els seus treballs i Villanueva es secularisà per a realisar en major llibertat l'obra de la seua vida. Pedro Juan Mallén va donar a l'estampa la Notícia del Viage lliterari a les iglésies d'Espanya, mamprés d'orde del rei, en l'any 1802, escrita en 1814 (Valéncia, 1820), escrita per ell, i en Valéncia, 1821, va publicar els volums VI al X. També en eixe any, el 15 d'abril, les Corts li varen repondre, a petició del seu germà, el diputat Joaquín Lorenzo, en el càrrec de Mestre, per al que havia segut vetat en 1815. En 1822 varen nomenar a Joaquín embaixador davant la Santa Sèu i abdós germans varen marchar cap a Itàlia, pero el Papa no va concedir el plàcet diplomàtic i varen tindre que retornar, encara que no sense visitar abans als seus parents genovesos. En 1823 tingué que marchar a l'exili en els demés lliberals de la seua família; en Londres va freqüentar junt al seu germà la tertúlia del llibrer Vicente Salvá. Va fundar i va redactar junt a Joaquín i José Canga Argüelles la revista Ocios de Españoles emigrados hasta su muerte, el 14 de novembre de 1824 en casa del seu amic Vicente Salvá.

Deixà alguns manuscrits, com Memòries cronològiques dels Comtes d'Urgell. Els restants toms del Viage lliterari fins al XXII es varen publicar pòstums entre 1850 i 1852 en fondos aportats pel Comissari General de Creuada, Manuel López Santaella, atenent a la solicitut que en eixe sentit li feu la Real Acadèmia de l'Història. S'atribuïxen a Jaume les Observaciones del C. Vern... sobre la Apología del Altar y del Trono que escribió el Ilmo. Sr. D. Fr. Rafael Vélez, Obispo de Ceuta.

Enllaços externs

• Jaume Villanueva en Wikipedia