Diferència entre les revisions de "Montichelvo"
| Llínea 92: | Llínea 92: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| − | |||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 17:23 26 març 2023
| Montichelvo | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38º 53' N 0º 20' O | |||
| • Altitut: | 270 msnm. | |||
| Superfície: | 8'31 km2 | |||
| Població: | 588 hab. (2021) | |||
| • Densitat: | 72,80 hab./km² | |||
| Gentilici: | montichelvà/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46842 | |||
| Festes majors: | 1a semana de Maig | |||
| Alcalde: | Josep Miquel Climent i Orts (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | Web oficial de l'ajuntament | |||
Montichelvo és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Situat en l'extrem sur de la província de Valéncia i en el llímit ya en la d'Alacant.
El terreny és accidentat, sobre tot en l'extrem meridional, a on se donen les majors altures en "Penyes Albes" (656 msnm), i que formen part del gran anticlinal pre-bètic format per les serres de Benicadell i Ador. A l'oest de la població s'alça la encerrellada de la Creueta (409 msnm). En el barranc d'"El Molí" es troba la font del mateix nom.
Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat per la A-7, per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-60.
Localitats llimítrofes
El terme municipal de Montichelvo llimita en les següents localitats: Ayelo de Rugat, Benicolet i Terrateig, totes elles de la província de Valéncia i L'Orcha de la província d'Alacant.
Història
En l'any 1343, Pere el Cerimoniós donà la vila a Vidal de Vilanova, en mero i mixt imperi i jurisdicció alta i baixa. Temps despuix, el senyoriu passà a la família Mercader.
Les senyes més antigues conegudes sobre demografia es remonten al sigle XVI: en l'any 1527 contava en 40 cases habitades per uns 200 pobladors moriscs, que en 1609 contaven ya en 75 cases, pero el decret d'expulsió las deixà deshabitades en casi la seu totalitat. En l'any 1646, a soles havien segut repoblades 32 cases. Durant el sigle XVIII el número d'habitants aumentà considerablement fins a arribar al mig centenar en l'any 1794. Un sigle despuix, en 1900 tenia 819 habitants .
Demografia
La seua població és de 588 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2018 | 2022 | |||||||||
| 663 | 622 | 615 | 610 | 601 | 597 | 649 | 673 | 660 | 605 | 571 | |||||||||
Monuments
- Arcada del Planet. Es tracta d'un aqüeducte del qui la fàbrica original pareix del sigle XV i que fon reconstruït a finals del sigle XVII o principis del sigle XVIII. Ha segut recentment restaurat i consolidat.
- Iglésia Parroquial. Té per titular a Santa Ana, i fon reformada en el sigle XVIII.
- Molí de Micairent. Possiblement construït en el sigle XVIII prop d'un despoblat morisc.
- Ermita del Salvador. Chicoteta ermita devocional construïda a finals del sigle XIX.
- Bassa del Sastre. Magnífica obra d'ingenieria hidràulica construïda possiblement a finals del sigle XVII i reconstruïda en numeroses ocasions.
- Riurau de Martínez. Es tracta d'un dels riuraus o secador de raïms millor conservat de la comarca de la Vall d'Albaida. Construït en el s. XIX.
- Alcavó de Remigio. Es tracta d'una mina d'aigua. Lo que més destaca d'esta construcció és una volta triangular construïda en lloses planes que cobrix la galeria de la que mana l'aigua. És una mostra d'ingenieria hidràulica molt interessant. Este element ha segut restaurat durant l'any 2007.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | n/d |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | n/d | n/d |
| 1991 - 1995 | Antonio Vicedo Escrivà | PPCV |
| 1995 - 1999 | Eugenio Canet Climent | PPCV |
| 1999 - 2003 | Jose Lorente Femenía | PPCV |
| 2003 - 2007 | Josep Miguel Climent Orts | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Josep Miguel Climent Orts | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Festes locals
- Festes Patronals. Celebra estes festes en la primera semana de maig a la Verge del Rosari, Crist del Perdó i Divina Aurora.
Gastronomia
En el poble existixen en l'actualitat dos punts en servici de bar-restaurant "Ca Colau" i "La Casa de la Cultura". La Casa de la Cultura és un puesto a on els majors i els jóvens poden acodir .
Vore també
Referències
- Ajuntament de Montichelvo
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Montichelvo
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montichelvo.- Ajuntament de Montichelvo
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |