Malva

Malva

La malva (del llatí malva) és una planta anual o perenne de la família de les malvàcees de fulles de color vert intens i flors per lo general de color morat tirant a rosa, encara que hi ha espècies en flors de diferents colors, inclús blanques. Inclou unes 30 espècies acceptades, de les més de 350 descrites i en un núméro elevat (235) de tàxons encara sense resoldre.

Taxonomia

Malva, del llatí malva, -ae, és un vocablo amprat en l'Antiga Roma per a diversos tipos de malves, principalment la malva comuna (Malva sylvestris), pero també el "malvavisco" o "*altea" (Althaea officinalis) i la "malva arbòrea" (Malva arborea). Àmpliament descrites, en les seues numeroses virtuts i propietats, per Plinio el Vell en la seua Història naturalis (20, LXXXIV).

Descripció

Són herbes anuals o perennes, en tallos erectes o procumbentes, glabros o pubescents. Els fulls, més o menys largapeciolades, són sanceres, crenadas, tancades o profundament palmatilobades -en 5-7 lòbuls-, i en estípules sesils o persistents. Les flors són solitàries o en fascículs axilars, a voltes reunits en arracades terminals. El càlis té 5 sépals més o menys soldats. Els 5 pétals de la corola -tan o més llarcs que els sépals- són generalment de color lila, rosat o blanquecino, més o menys veteats de sirimomo més obscur. El frut en forma de gajos de mandarina, indehiscents, monosperms, plans o rugosos, més o menys ornamentados dorsal i lateralment i que es tornen de color més obscur en madurar. Les llavors, indehiscents i no inflades, són reniformes i planes, ocasionalment molt finament puntuades o reticulades.

Distribució i ecologia

El gènero es troba localisat en les zones templades, subtropicals i tropicals d'Àfrica, Àsia i Europa.

Les espècies de Malva les usen com a font d'alimentació les larves d'algunes espècies de Lepidoptera inclosa Pyrgus malvae.

Usos

En moltes espècies es mengen els seus fulls com una verdura. Es cultiva a escala comercial llimitada en China. Malva verticillata, quan es pren com una infusió herbal, s'utilisa en la medicina popular per les seues propietats de neteja de còlon i com a suplement per a perdre pes.

Els fulls jóvens de la malva, de sabor suau, són un bon substitut de la lletuga, mentres que els fulls més vells ixen millor cuinades. S'utilisen en profusió les flors en ensalades.

Les malves s'utilisen a sovint com a plantes ornamentals en ser perennes de fàcil creiximent, i una volta que han florit de breu duració. Se sembren directament a l'aire lliure en l'autumne. La llavor és molt fàcil d'arreplegar i de guardar.

Hi ha espècies que es consideren com a plantes invasores, particularment en Amèrica d'a on no són natives.

Galeria fotogràfica

Diferents tipos de Malva:

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Referències

• M.F. - Systematics of Lavatera and Malva. A new perspective. Pl. Syst. Evolution, 198, p. 29-53, 1995
• Malva en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
• Malva en The Plant List, vers. 1, 1, 2013
• Ray M.F. - New combinations in Malva (Malvaceae, Malvae), Novon, 8, p. 288-295, 1998
• Valdés Castrillón, B. (2011): Malvaceae - Lavatera en The Euro+Medit PlantBase

Bibliografia

• B. Thayer, Pliny the Elder: the Natural History, Liber XX
• Ray M.F. - A contribution to the systematics of Lavatera and Malva (Malvaceae) and related genera. Ph.D. Dissertation, Univ. California, Berkeley, 1994
• Pline l'Ancien, Histoire naturelle, Liber XX, Traitant des remèdes fournis par les plantes de jardin. Texte français, Edition d'Émile Littré, Durocher, Paris 1848-1850

Enlaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Malva.
• Wikispecies té un artícul sobre Malva.
• «Malva». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).