Diferència entre les revisions de "Mary Harris"
(Text reemplaça - ' després ' a ' despuix ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Text reemplaça - 'Pensilvania' a 'Pennsilvània') |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Jones treballà com a professora, pero despuix de la mort del seu espós i els seus quatre fills degut a la febra groga en l'any [[1867]], i donat que el seu taller de costura fon destruit en el Gran Incendi de [[Chicago]] de l'any [[1871]], a l'edat de 60 anys, ella se feu coneguda com l'activista social 'Mother Jones'. En [[1902]] ella fon cridada "la dona més perillosa de Nortamerica" degut al seu èxit en l'organisació de faeners miners i les seues famílies en contra dels amos de les mineres. | Jones treballà com a professora, pero despuix de la mort del seu espós i els seus quatre fills degut a la febra groga en l'any [[1867]], i donat que el seu taller de costura fon destruit en el Gran Incendi de [[Chicago]] de l'any [[1871]], a l'edat de 60 anys, ella se feu coneguda com l'activista social 'Mother Jones'. En [[1902]] ella fon cridada "la dona més perillosa de Nortamerica" degut al seu èxit en l'organisació de faeners miners i les seues famílies en contra dels amos de les mineres. | ||
| − | En l'any [[1903]], per a protestar per la negligent aplicació de les lleis de treball infantil en les mines de [[ | + | En l'any [[1903]], per a protestar per la negligent aplicació de les lleis de treball infantil en les mines de [[Pennsilvània]] i les fàbriques de [[seda]], organisà una marcha de chiquets des de [[Filadelfia]] a la residencia del President [[Teodor Roosvelt]] en [[Nova York]]. |
La revista Motjer Jones que fon establida en l'any [[1970]], fon aixina nomenada en el seu honor. | La revista Motjer Jones que fon establida en l'any [[1970]], fon aixina nomenada en el seu honor. | ||
Revisió de 09:33 19 oct 2022
Mary Harris Jones (1 d'agost de 1837 – 30 de novembre de 1930), més coneguda com "Mother Jones", naixcuda en Irlanda, fon una professora d'escola i costura que es convertí en una prominent organisadora sindical i comunitaria.
Ajudà a coordinar importants folgues i fon Co-fundadora de l'Organisació Trenalladors Industrials del Mon.
Jones treballà com a professora, pero despuix de la mort del seu espós i els seus quatre fills degut a la febra groga en l'any 1867, i donat que el seu taller de costura fon destruit en el Gran Incendi de Chicago de l'any 1871, a l'edat de 60 anys, ella se feu coneguda com l'activista social 'Mother Jones'. En 1902 ella fon cridada "la dona més perillosa de Nortamerica" degut al seu èxit en l'organisació de faeners miners i les seues famílies en contra dels amos de les mineres.
En l'any 1903, per a protestar per la negligent aplicació de les lleis de treball infantil en les mines de Pennsilvània i les fàbriques de seda, organisà una marcha de chiquets des de Filadelfia a la residencia del President Teodor Roosvelt en Nova York.
La revista Motjer Jones que fon establida en l'any 1970, fon aixina nomenada en el seu honor.