Diferència entre les revisions de "Ampar Cabanes Pecourt"
Llínea 27: | Llínea 27: | ||
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
− | '''Ampar Cabanes Pecourt''' ([[ | + | '''Ampar Cabanes Pecourt''' ([[Valéncia]], [[1938]]) és una catedràtica de [[paleografia]], [[diplomàtica]] i política valenciana. |
+ | |||
+ | Fon [[Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana|consellera d'Educació]] en el [[Consell del País Valencià|govern preautonòmic valencià]] d'[[Enric Monsonís]], a proposta d'[[UCD]], encara que accedí al càrrec com a independent. Estigué en el departament entre [[setembre]] de l'any [[1981]] fins a [[novembre]] de [[1982]]. A continuació, durant un curt periodo de temps, seria Consellera sense cartera en el govern de [[Joan Lerma|Lerma]]. Formà part, com a independent, de les llistes electorals de la coalició entre [[Unió Valenciana]] i [[Alianza Popular|Aliança Popular]] en les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], encara que no va conseguir l'acta de diputada.<ref>[http://www.lasprovincias.es/v/20100516/comunitat/valencia-vinieron-aragoneses-menos-20100516.html «A Valencia vinieron más aragoneses y menos catalanes de lo que se creía, y se encontraron con que aquí se hablaba un valenciano rudimentario»]</ref> | ||
== Biografia == | == Biografia == |
Revisió de 16:02 18 oct 2022
Naiximent | 1938 Valencia |
Activitat | Paleógrafa, diplomàtica, política i escritora |
Nacionalitat | Espanya |
Periodo | Sigle XX |
Temes | Història, cultura i llengua valencianes |
Obres principals | Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia |
Ampar Cabanes Pecourt (Valéncia, 1938) és una catedràtica de paleografia, diplomàtica i política valenciana.
Fon consellera d'Educació en el govern preautonòmic valencià d'Enric Monsonís, a proposta d'UCD, encara que accedí al càrrec com a independent. Estigué en el departament entre setembre de l'any 1981 fins a novembre de 1982. A continuació, durant un curt periodo de temps, seria Consellera sense cartera en el govern de Lerma. Formà part, com a independent, de les llistes electorals de la coalició entre Unió Valenciana i Aliança Popular en les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, encara que no va conseguir l'acta de diputada.[1]
Biografia
Cursà estudis de Bachillerat i Magisteri en la ciutat de Valéncia. Obtingué els graus de Llicenciatura en Filosofia i Lletres en Premi Extraòrdinari i de Doctora en Història, baix la direcció del Dr. Antonio Ubieto Arteta, en l'Universitat Lliterària de Valéncia (actual Universitat de Valéncia). Aixina mateix va cursar el estudis de Graduat Social i des de l'any 1963 fins a 1983 eixercí la docència com a Professora en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia. Obtingué la càtedra de Paleografia i Diplomàtica en l'Universitat de Múrcia, passant seguidament a l'Universitat de Saragossa, estan en el claustre de professors fins a la seua jubilació.
Ampar Cabanes Pecourt ha segut professora de Paleografia i Història Medieval de l'Universitat de Valéncia. Fon discípula d'Antonio Ubieto i continuadora de la seua obra. Més tart serà catedràtica en l'Universitat de Saragossa, a on es jubilà en l'any 2009. Ademés es membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent la Directora de la Secció d'Historia des de l'any 2009.[2]
Trayectòria política
Fon Consellera d'Educació del Govern de la Generalitat Valenciana.
Obres
Ampar Cabanes és autora de més d'un centenar de publicacions, la majoria dedicats a temes relacionats en l'història, la cultura i la llengua valencianes.
D'entre tota la seua obra, estes són algunes de les més destacades:
- Crónica Latina de los Reyes de Castilla (1964)
- Los monasterios valencianos. Su economía en el siglo XV (1974)
- Documentos de Jaime I de Aragón (1976/1988)
- Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia (1979-80)
- Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1980)
- Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (1981)
- Pere III y Valencia (1978)
- Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim (1991)
- Vidal Mayor (1997)
- Aureum Opus de Xativa (1998)
- Ausias March i els seus manuscrits (2000)
- Avehinaments (Valencia s. XIV) (2000)
- El beato del abad Banzo, un Apocalipsis aragonés recuperado (2005)
Cites
Referències
Enllaços externs
- Entrevista en Las Províncias, el 20-11-2006
- Biografia en la Real Academia de Cultura Valenciana
- «A Valencia vinieron más aragoneses y menos catalanes de lo que se creía, y se encontraron con que aquí se hablaba un valenciano rudimentario» - Las Provincias
- «Quedan descartados los fundamentos de la repoblación catalana de manera abrumadora» - Cultura Valenciana